entrevista a en Tatxo Benet

30-XI-2020, elnacional.cat

"... I passa això de la operació Volhov, on el jutge fa pública una conversa seva amb en David Madí.
L’explicació d’això és que Mediapro és una empresa molt gran. Primer, té la seu a Barcelona i és molt atípic que una empresa d’aquesta mena estigui a Barcelona i no a Madrid. Que no va traslladar-se mai a Madrid malgrat les pressions que vam rebre, com tothom. A més, tenim unes idees divergents de les que se suposa que haurien de tenir els que tenen una empresa com Mediapro. A sobre, les expressen lliurement, cosa que suporten encara menys. Crec que és això el que molesta.

Diu que els van pressionar per traslladar Mediapro a Madrid?
Sí. Ens van preguntar per què no traslladàvem la seu a Madrid en aquell moment [la tardor del 2017]. Sí, sí. Ens van pressionar amb els recursos amb què podien pressionar-nos que, per sort, no eren gaires. Van buscar a les persones que podien arribar a nosaltres perquè ens diguessin: Escolteu, heu de marxar a Madrid, perquè aquí a Barcelona no és segur i que l’empresa no sé què…

Parla d’accionistes que ja no hi són?
No dic res més.

Tot això el coarta? Se sent vigilat?
Imagino que puc tenir el telèfon punxat, no sé si permanentment o de tant en tant o en funció de qui parla. El que s’ha demostrat és que quan parlava amb el David Madí el tenia punxat. Diuen que era el telèfon del Madí. A mi això ningú m’ho ha demostrat. Podia ser que fos el meu. O els dos. Això no ho sap ningú.

Estic en el punt de mira perquè vivim en un estat, entre cometes, una mica policial… Però la conversa amb en David Madí no té cap interès públic, ni judicial, ni policial, ni social

La conversa s’escolta molt bé.
De meravella. En fi. Estic en el punt de mira perquè vivim en un estat, entre cometes, una mica policial… Però la conversa no té cap interès públic, ni judicial, ni policial, ni social.

El jutge diu que no hi veu espionatge il·legal.
En un país normal haurien de ser molt restrictius a l’hora de punxar trucades o posar micròfons a la casa o al cotxe de la gent. En aquest cas, segons diuen ells, el que convenç al jutge d’autoritzar aquestes escoltes són unes gravacions que troben al telèfon de [Víctor] Terradellas [un antic quadre de CDC], que ell nega, on diu allò dels 10.000 [soldats] russos. Amb aquesta bajanada absoluta troben l’excusa per punxar un any i mig a determinades persones. Això vol dir punxar a centenars de persones, els interlocutors dels punxats. El jutge hauria de ser molt restrictiu i no ho ha estat, no ha estat gens garantista. A més, la policia o la Guàrdia Civil han de descartar i llençar tot allò que no té cap interés per la investigació. El jutge també. En aquest cas no ha passat, això. Jo parlo d’uns documentals sobre el Procés. Si parlés d’una pel·lícula de Woody Allen, haguessin fet pública la conversa? No. Per tant, la motivació de fer-la pública és pura i simplement que els documentals són documentals polítics.

No és un escàndol que es facin negocis d’aquesta manera amb diners públics?
És que jo no faig cap negoci amb el David Madí. No li venc res. Li explico, perquè ell m’ho pregunta, com tinc la venda dels documentals. Jo contesto a una persona que em truca i em pregunta. Li explico una operació comercial que faig amb Televisió de Catalunya. Res més. També diuen que 800.000 euros és massa. Perdona, qui ha de dir si és massa o no és el comprador. El venedor pot demanar el que li sembli, només faltaria. Em sembla tot tan fals i tan de farsants… En un article, un consumat lobbista català s’esquinça les vestidures i es permet extraure d’aquesta conversa d’un minut tot un mon d’influències i de no se quantes coses. De veritat? Els lobbistes de tota la vida m’han de donar lliçons a mi? Com els fariseus, donen lliçons els que més han de callar.

Potser el Govern de la Generalitat hauria de mirar amb ambició de quina manera ha de viure el català als actuals mitjans de comunicació audiovisuals

Què li passa a TV3? Gent que en sap diu que estan desubicats, que han perdut el món digital, el de la canalla. És així?
En això dels nens tenen tota la raó. És una equivocació no mantenir les 24 hores del dia un canal com el Super 3 i no donar-li més recursos. Crec que això és un error greu. Però hi ha una manca de recursos econòmics enormes, i no només a TV3. Ara sembla que estigui malament dir-ho, però l’escanyament econòmic de Catalunya és monstruós. I quan dic escanyament econòmic de Catalunya em refereixo a la manca de recursos per a la seva població, per donar serveis als més vulnerables. La pandèmia ha demostrat que l’autonomia, quan de veritat la necessites, serveix de molt poc, perquè l’única autonomia de veritat és l’autonomia econòmica, i nosaltres no sols no la tenim, sinó que patim una dependència absoluta precisament de qui ens vol escanyats.

…li preguntava per TV3.
TV3 és importantíssima. S’hauria de veure més com una política general de la Generalitat entesa com a estat sobre els mitjans audiovisuals per veure quina és la millor manera de preservar el català. Al 1983 estava molt clar. Havíem de fer una televisió en català perquè en depèn la subsistència de la llengua. Es va fer una televisió, llavors el mitjà de comunicació més important, perquè això tirés endavant. I es va fer posant-hi recursos i ambició. Potser ara el Govern hauria de mirar amb ambició de quina manera ha de viure el català als actuals mitjans de comunicació audiovisuals.

Parla d’ambició. Tenim “polítics de pacotilla” com ha dit algun cop?
Els polítics són el reflex del país i som un país que ens estimem més deixar una cosa a mitges que fer el pas final si ens pot complicar la vida. He vist a la televisió que els dos activistes líders del moviment per la democràcia a Hong Kong es van declarar culpables davant el tribunal. No dic que aquí hagi de ser així, però aquells dos de Hong Kong tenen realment ganes que hi hagi democràcia al seu país i posen aquest objectiu al davant de tot. No sé si els catalans en general som capaços de fer el mateix pel nostre objectiu. Ens manca aquest punt d’ambició final. Potser en aquest punt és quan han d’aparèixer els líders per tirar-ho endavant.

...