"Trump no ha perdut", Jordi Barbeta

Barcelona. Diumenge, 8 de novembre de 2020. elnacional.cat

Efectivament, la Covid s’ha emportat Donald Trump per davant, i Joe Biden haurà guanyat les eleccions, com deia Helenio Herrera, sense baixar de l’autocar i sense un programa de govern que l’identifiqui.

Ara bé, Donald Trump potser no continuï com a president dels Estats Units però l’han votat més de 70 milions de ciutadans, set milions més que el 2016, i ha millorat posicions entre els afroamericans i els llatins, malgrat les seves actituds supremacistes. Fa un discurs demagògic contra la immigració, però l’ha votat el 32% dels llatins. Trump no ha tingut contrincant. Són seus els vots que guanya i també són seus els que el fan perdre, perquè la gran majoria no ha votat per Biden, sinó contra Trump. No serà president, però Trump no ha perdut. Els republicans han guanyat posicions a la Cambra de Representants i tenen tots els números per mantenir una majoria justa al Senat suficient per bloquejar totes les iniciatives del president.

I a l’altra banda de l’Atlàntic ens preguntem com és això possible quan aquí a Europa estan passant coses similars. L’esquerra com a opció política de canvi i de progrés ha desaparegut i, en un moment d’angoixa generalitzada, els socialdemòcrates que eren els encarregats de mantenir l’esperança en el futur han cedit la bandera del canvi social als xarlatans de l’extrema dreta.

Vet aquí una vegada que uns partits que es deien socialdemòcrates defensaven els drets laborals, la capacitat adquisitiva dels treballadors, els drets universals a la salut i a l’educació i van ser tan convincents en l’opinió pública que fins i tot les dretes liberals o cristianodemòcrates no van tenir més remei que assumir bona part d’aquells postulats i aquelles polítiques van eixamplar l’espectre de les classes mitjanes. Per primera vegada a la història els fills dels obrers anaven a la universitat. Ara passa tot el contrari. Les forces democràtiques i progressistes ha reculat i per no perdre vots assumeixen postulats populistes de l’extrema dreta com va fer Manuel Valls quan era primer ministre a França amb el resultat conegut.

L’esquerra com a opció política de canvi i de progrés ha desaparegut i, en un moment d’angoixa generalitzada, els socialdemòcrates, que eren els encarregats de mantenir l’esperança en el futur, han cedit la bandera del canvi social als xarlatans de l’extrema dreta

Recordo que l’endemà que Donald Trump va prendre possessió del càrrec de president, la ciutat de Washington va viure la manifestació de protesta, de protesta contra Trump, més multitudinària des dels temps de la guerra del Vietnam. Allà hi havia liderant la Women’s march les feministes, però s'hi van apuntar els Black Lives Matter, els ecologistes contra el canvi climàtic, els defensors dels drets dels immigrants, els col·lectius LGTBI, els grups indígenes... però, significativament, no hi eren els sindicats.

No hi ha als Estats Units ni a Europa una referència política transformadora com ho va ser la socialdemocràcia al segle XX, incentivada per la competència del comunisme. El problema ha estat que quan els socialistes han arribat al poder s’hi han trobat tan a gust que ja no han volgut canviar res. No només això, alguns lideratges han esdevingut profetes principals del sistema com Hillary Clinton, com Emmanuel Macron, o com Felipe González, tots encantats d’haver-se conegut i de confraternitzar amb els més rics del món. De fet, avui a Europa només hi ha una líder moral, per descomptat de dretes, la cancellera alemanya Angela Merkel. La única alternativa és l’extrema dreta.

I el risc és que el que ha passat a Estats Units esdevingui estratègia, que les forces presumptament democràtiques i progressistes es conformin amb viure de la por a l’extrema dreta, considerant que la gent ja els votarà per evitar la victòria dels feixistes. Serà tant com lliurar-los l’agenda política. Això ja va passar a França, per aturar el Front Nacional, però el grup de Le Pen no ha parat de créixer. A Espanya, el PSOE es fa moltes il·lusions, perquè mentre Vox divideixi el vot de la dreta, els socialistes sempre seran primera força, però alimentaran la bèstia fins a fer-la imparable.

Joe Biden ha estat un candidat elegit per perdre. Va ser triat per assegurar el manteniment sense canvis de l’aparell burocràtic que viu del Partit Demòcrata. Ha estat un pèssim candidat, però enlloc està escrit que no pugui ser un gran president, capaç de recuperar els valors democràtics i de canviar les pors per l’esperança. Ho necessiten els ciutadans dels Estats Units i ho necessitem també nosaltres.