Quico Sallés explica l’Operación Volhov
El manuscrit en què el jutge va basar la trama russa no se'l van creure ni els investigadors
Un escrit on s’hi llegeix “Putin”, la clau de volta de l’especulació dels investigadors
La trama russa amb 10.000 soldats i criptomoneda és gairebé com el contracte de Messi. Si el Barça va fitxar l’argentí en un tovalló de bar, la Guàrdia Civil va muntar el relat de la conspiració russa gràcies a una anotació manuscrita en una llibreta trobada en un escorcoll en un local del carrer Fonollar de Barcelona, seu d’una de les fundacions investigades pel jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que gestionava l’activista Víctor Terradellas. Una anotació que els mateixos investigadors van admetre que no tenia gaire sentit, però a la qual el jutge de l’operació Volhov sí que hi va donar importància.
Concretament, en el sumari es recull aquesta anotació en un atestat i el seu annex, signat pels guàrdies civils amb TIP D19921 C i K47019K. Apareix en aquest informe, a què ha tingut accés El Món, en un punt titulat “anotacions manuscrites d’interès” ,on es reprodueix digitalment l’anotació i la seva ‘transcripció. “Al marge esquerra hi apareix la paraula PUTIN. Al marge dret, sembla que hi apareix la paraula finançament”, escriuen els analistes. Així mateix, l’atestat interpretatiu dels agents destaca que “pel que fa a finançament, recull el document ‘unificar Bitcoin, demà del volàtil i sota l’or'”. “En un cercle”, continuen, “hi apareix la paraula màquina i a continuació 'estat protector' i després ‘legislació adient al nou model econòmic'”.
Ara bé, les anotacions de la mateixa policia subratllen “Se desconoce a ciencia cierta el significado de esas palabras, FINANCIACIÓN, BITCOIN, que aparecen al lado del apellido del actual presidente ruso VLADIMIR PUTIN”. El document va ser identificat tant pel CNP com per la Guàrdia Civil, però van ser els homes a les ordres del tinent coronel Daniel Baena qui van triangular aquesta informació amb altres indicis que suposadament esbossaven una proposta russa. Aquests indicis no són res més que missatges unilaterals de Víctor Terradellas al president Carles Puigdemont en els dies previs al referèndum i a la DUI.
Així, el primer que la Guàrdia Civil indica és un missatge de Whatsapp de Terradellas a Puigdemont, del 5 d’octubre del 2017, on li explica que “Putin va parlar del referèndum d’independència de Catalunya sense més valoració però no el va titllar d’il·legal”. Una referència a la participació del president rus en un fòrum polític i econòmic de l’òrbita russa. Puigdemont no va respondre el Whatsapp.
Però no és l’únic missatge que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia interpreten amb accent rus. Els analistes recullen diversos Whatsapp just abans de la DUI. A través d’una transcripció realitzada per agents de la UDEF del CNP, que la Guàrdia Civil incorpora al seu atestat, expliquen que Terradellas va remetre un Whatsapp en què suposadament comunicava a Puigdemont que “havia de fer una videoconferència amb Putin”. Ara bé, els mateixos agents indiquen que es podria tractar “d’un error gramatical”. Un Whatsapp en què també recorden al president que una “gent espera resposta” –suposadament russos– i que esperen un “moviment de la Xina pels diners”. En un altre Whatsapp de l'endemà, Terradellas demana a Puigdemont que es reuneixi amb un suposat “emissari de Putin” a la residència oficial del president, a la Casa dels Canonges. En els Whattapp també emboliquen una pressumpta “declaració de Gorbatxev” a favor del procés i diners provinents de la Xina.
L’amanida russa acaba després que el Cos Nacional de Policia balisi els vehicles de Terradellas per configurar el mapa de trobades amb la suposada trama russa. En el mateix atestat la Guàrdia Civil escriu que “s’ha comprovat, a través de les bases d’informació de vols a les quals té accès la Guàrdia Civil, que Víctor Terradellas va utilitzar el vol FV-6679, a les 17:45 hores del 29 de setembre del 2017 per desplaçar-se des de Moscou a l’aeroport del Prat”. “És a dir, Víctor es trobava a Moscou dos dies abans del referèndum del Primer d’Octubre”, conclou la policia. Tres Whatsapp, un bitllet d’avió i una nota manuscrita. L’origen dels 10.000 soldats russos.
Un equip especial de policies va utilitzar “balises de geolocalització” per seguir la trama russa
El grup especial 32 va activar un “procediment de seguiment tecnològic” amb permís judicial i la complicitat de Fiscalia
En aquesta ocasió no era la Guàrdia Civil, sinó la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la UDEF, i de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP). En concret l’equip 32, coordinat des de la Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció amb el comandament de l’inspector en cap TIP 85.972. Un equip d’elit per “geolocalitzar" la suposada "trama russa” del Procés, abans que la Guàrdia Civil prengués el control de la investigació, el 30 de gener del 2019. Una operació que fonts de la investigació qualifiquen "d'imprescindible" per bastir el relat de la recerca de l'ajuda de Rússia per al procés independentista que el jutge recull en el sumari Volhov.
Segons un informe amb la referència RS 13972, que consta en el sumari de les actuacions 111/2016 del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona que ha desembocat en l’operació Volhov, els investigadors van utilitzar “balises” de localització i seguiment per controlar els moviments de Víctor Tarradellas i els seus suposats contactes amb els russos.
En aquest atestat, al qual ha tingut accés El Món, la policia incorpora tres informes sobre els moviments de Tarradellas, exsecretari de relacions internacionals de CDC, que el jutge considera mediador entre Rússia i el president Carles Puigdemont. De fet, el telèfon i les converses de Tarradellas són l’espoleta que ha fet esclatar la investigació en direcció als detinguts d’aquest dimecres i que porta a l’embolic amb la conspiració russa. Els investigadors destaquen que el sospitós “pren grans mesures de seguretat amb l’objectiu d’evitar la seva localització i seguiment, dificultant enormement les tasques d’investigació”.
Una situació que va fer pensar la policia a utilitzar “aparells tècnics” a “mitjà imprescindible” per evitar la dificultat que suposa que “l’investigat adopti importants mesures de seguretat en els seus desplaçaments el que impossibilita poder-lo localitzar amb certa seguretat”. Les balises, segons la policia, “permeten conèixer altres possibles ubicacions on exerceixi activitats delictives”, així com “evitar que destrueixi proves un cop s’efectui l’operatiu policial”.
En aquest context, els investigadors van reclamar al jutge Joaquín Aguirre un “dispositiu de geolocalització” –de fet, en van demanar dos, un per a cada vehicle de Tarradellas–, un equip constant de seguiment i obrir una peça secreta per recollir-ne la informació. La policia no va estar sola. El fiscal Fernando Maldonado va abonar aquesta petició al·legant al jutge que era “idònia, necessària i proporcional”. El magistrat Aguirre hi va accedir argüint “l’anormal seguretat” de l’investigat.
Gràcies a aquest seguiments geolocalitzats, l’equip 32 va saber que el 2 de maig del 2018 el "sospitós" es va adreçar a l’oficina central de visats de Rússia, a l’avinguda Roma de Barcelona, on va romandre 22 minuts i en va sortir "amb força documentació”. Al cap d’una hora i mitja Tarradellas, va tornar a la central de visats russos amb més documentació i en va sortir sense cap paper. El dia 27 d’abril, la policia va constatar que Tarradellas havia demanat el passaport a la comissaria del CNP al carrer Muntaner de Barcelona.
L’investigat va tenir les balises col·locades pràcticament durant dos mesos. La intenció de la policia era conèixer i fer el mapa dels seus domicilis i llocs de treball i anar detallant els seus contactes, sobretot russos. Tot i això, la policia només va poder recollir unes anotacions, un bitllet d’avió a Moscou i gravacions telefòniques on suposadament explicava a Carles Puigdemont l’ajuda oferta pels russos per ajudar a implementar la declaració d’Independència, amb poca receptivitat per part del president. Per cert, Puigdemont també va trobar una balisa al seu vehicle de l’exili.
Seguretat Nacional avala la tesi de la trama russa del Procés
El general Ballesteros, director del DSN, ha defensat l’estratègia del poder rus a Catalunya per desestabilitzar Espanya i la Unió Europea
Operació Volkhov. Aquest nom tan buscat ha servit per batejar l’operatiu de la Guàrdia Civil contra suposats finançadors del Procés. Una operació que per ara ja porta 21 detinguts i 30 escorcolls. El dispositiu està ordenat pel titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, i en la seva argumentació defensa la ingerència russa en el procés independentista català amb la intenció de desestabilitzar Espanya i, de retruc, la Unió Europea.
Aquesta tesi sorgeix de les converses intervingudes en les diligències 111/2016 del mateix jutjat d’on prové l’actuació d’aquest dimecres. De fet, la base de l’acusació són missatges de Víctor Tarradellas, exdirigent de CDC, amb un suposat grup rus disposat a finançar la independència i que hauria proposat l’enviament de 10.000 soldats per defensar la DUI. El jutge instructor també desenvolupa el relat del que, segons ell, hauria estat una campanya de desinformació premeditada amb mitjans afins russos com Russia Today o Sputnik i amb activistes com Julian Assange o Eduard Snowden per desprestigiar l’Estat espanyol. Tota una campanya de “desinformació”, conclou el jutge.
#desinformació
Ara bé, aquesta suposada conspiració russa no és nova en el relat de l’Estat. Ans al contrari. Un dels seus defensors és el general de brigada, Miguel Ángel Ballesteros, director del poderós Departament de Seguretat Nacional, en funcionament des del 2012. Aquest departament assessora directament la Moncloa en polítiques de seguretat i estratègia i coordina el Consell de Seguretat Nacional format com una comissió delegada del consell de ministres en seguretat, en la qual s’integren els directors del Centre Nacional d’Intel·ligència, el secretari d’Estat de Seguretat, del Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades i el Cap de l’Estat Major de la Defensa. La darrera reunió d’aquell consell va ser el passat 6 d’octubre. Com a mínim, un cop l’any aquest consell el presideix el rei espanyol. És el màxim òrgan de seguretat nacional espanyola.
Ballesteros va presentar oficialment el passat mes de novembre el llibre “#Desinformación, poder i manipulación en la era digital”, coordinat per Manuel R. Torres, assessor de l’Europol, i editat per un dels think tanks més respectats d’intel·ligència i seguretat de l’Estat, l’Instituto de Seguridad y Cultura. Ballesteros presentava amb tota la pompa aquest estudi a Madrid. En la presentació, el 26 de novembre del 2019, va desgranar “l’ús de la desinformació com a arma política i militar que va començar entre el 2013 i 2014, amb la campanya d’independència d’Escòcia, el cas de la consultora britànica Cambridge Analytica, el Brexit i el referèndum d’autodeterminació de Crimea i la seva posterior annexió a Rússia”. Ballesteros va evitar respondre a preguntes sobre si en el cas català hi havia indicis de connivència entre l'independentisme i els actors russos que van generar fake news però es va remetre al llibre perquè era “bastant realista”.
Efectivament, el llibre té tot un capítol dedicat al Procés i la suposada incidència russa. Curiosament, qui l’escriu és David Alandete. El títol del seu capítol és Guerra Mundial a internet. Com la desinformació va agreujar la crisi de la independència catalana. En aquest assaig, que segons Ballesteros és “realista”, Alandete afirma que mitjans com Sputnik i Russia Today, ajudats des de Londres per Julian Assange, van encetar una “gran campanya de desinformació” en les “setmanes anteriors i posteriors al referèndum il·legal d’independendència de Catalunya”. Alandete també recorda que, en una cimera del 19 d'octubre del 2019 del fòrum Valdai, cita d’acadèmics i polítics de l’òrbita russa, el president rus Vladimir Putin va parlar de Catalunya i la seva “capacitat de desestabilitzar un estat pròsper i estable com Espanya”.
Alandete també incidia en Rosia Segodnia, que el jutge cita per acreditar la relació dels mitjans russos, amb Assange, Snowden i els independentistes detinguts. En aquest sentit, l’article considera remarcable que el 10 de novembre del 2014, l’endemà de la consulta del 9-N, Sputnik va difondre una notícia titulada L’Any 2014: l’any de la independència -Venècia, Escòcia, Crimea, Catalunya i… Miami. També subratlla que el mateix portal de notícies va publicar el 28 de setembre de 2016 que una “Catalunya independent reconeixeria que Crimea és russa”. Alandete dedica tot un subtítol a Assange i Wikileaks, que defineix com “instruments de desinformació” sobretot en la “crisi catalana”. És en aquest punt que l’article fa referència a Oriol Soler i la seva trobada amb Assange com a prova de càrrec de la ingerència russa. Una de les altres conclusions de l’assaig és que Robert Mueller, el jutge instructor de les ingerències russes a les eleccions presidencials dels EUA del 2016 que van perjudicar Hillary Clinton, va determinar que eren iguals a les que intercedien en el procés català.
Abans d‘entrar en el capítol de Bots i psicologia humana, respecte de les tècniques russes i el Procés, Alandete repassa “dades falses que van donar la volta al món” sobre el referèndum. De fet, ho descriu com un “engany massiu”, sense adonar-se que explica la mort per infart d’un home a Lleida, que va sobreviure a l’atzucac. L’informe acusa Russia Today de difondre titulars “grandiloqüents” sobre l’actuació policial. “Més que una crisi d’independència, el que va passar el Primer d’Octubre del 2017 a Espanya va ser una crisi de desinformació de primer nivell”, conclou el llibre “realista”.
També el 'think tank' de defensa
No era la primera vegada que el general Ballesteros abonava aquesta tesi. De fet, quan era el director de l’influent Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, el think tank del ministeri de Defensa, va publicar el document d’investigació 18/2017. Aquest document s’inclou al programa Trabajo de Futuros, i es titula Anàlisi de tendències geopolítiques a escala global.
En aquest dossier, l’analista Josep Baqués, de la Universitat de Barcelona, insisteix en l'interès de Vladimir Putin d'influir en el procés català pels seus interessos. "El Kremlin està aprofitant el órdago catalán per desestabilitzar, per això utilitza una política destinada a generar confusió des de les xarxes socials, en una línia similar a la que va utilitzar per influir en les recents eleccions nord-americanes". "Moscou no té interès específic en Espanya, ja que queda massa lluny de la seva àrea d'influència, ni tan sols som depenents del gas naturals rus, a diferència del que passa, amb major o menor claredat, al nord dels Pirineus", resumeix el document. "Però Moscou aspira a fomentar les desavinences a Catalunya per així debilitar un estat membre de l'OTAN", insistia.
El dossier també alerta que aquesta "estratègia es pot repetir en un futur en altres estats europeus (donat que molt pocs són monoculturals) i, per descomptat, pot es reproduir al nostre país (vinculat al cas català o altres similars o potencials)". L'IEEE també avisava que la posició de Rússia "és complicada, donat que aquest tipus de reivindicacions de caire nacionalista proliferen en el seu estranger pròxim (no sempre en el sentit que li convè a Putin), mentre que encara poden donar-se al si de la mateixa Rússia (caldrà veure com evoluciona la situació de Sibèria)".
Defensa, a través del seu think tank, continua generant documents d’anàlisi i investigació sobre Rússia i la seva influència. Com a mostra, l’informe del 27 de novembre del 2019, del coordinador de l’IEEE, el coronel d’artilleria José Pardo de Santayana, titulat Por qué nos importa Rúsia, o Rúsia en el Mediterraneo: Guerra Fría 2.0, de l’analista de l’IEEE coronel Pedro Sánchez Herráez.
Ara bé, un dels episodis més sorprenents de la trama russa va ser la defenestració del coronel Pedro Baños, un reconegudíssim geoestrateg que havia de ser nomenat director del Departament de Seguretat de Pedro Sánchez. Finalment no va ser nomenat, després que la premsa espanyola l’acusés de “pro-rus”. El va substituir, curiosament, el general Ballesteros.
El jutge creu que el Kremlin està darrere del Procés
Creu que Oriol Soler hauria conspirat amb Edward Snowden, Julian Assange, Rússia Today i Sputnik
El jutge titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que ha ordenat l’escorcoll i detencions de l’empresariat que presumptament hauria finançat el Procés, hi veu la mà russa al darrere. Segons la interlocutòria judicial, Oriol Soler hauria conspirat amb Ewuard Snowden, Julian Assange, Rússia Today i Esputnik. La idea del jutge instructor és que Oriol Soler hauria participat en una campanya de desastabilització i desinformació amb participació russa.
La interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, recull una entrevista que Soler va mantenir amb Julian Assange, l'onze de setembre de 2017, a l'ambaixada d'Equador a Londres. Una trobada on també hi va participar Andreu Grinyó, un suposat expert –segons el jutge– en campanyes de comunicació i "afí a l'independentisme". El relat del jutge assegura que "aquella reunió s'emmarca en l'estratègia de desinformació i desestabilització en la qual també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre la Unió Europea, a tocar del col·lapse, principal missatge dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin: Russia Today i Sputnik". La resolució que ordena l'escorcoll destaca que "l'editora en cap d'aquests mitjans i persona pròxima a Valdimir Putin, Margarita Simonyan, també és editora precisament de Julian Assange i Edward Snowden".
El jutge escriu que "l'estratègia coordinada de comunicació que es va activar durant el referèndum i en la qual va participar Soler i Assange va respondre a la combinació de diferents instruments: ús de xarxes socials, tuits de Julian Assange i Ewuard Snowden, les fàbriques de la web respecte dels mitjans russos Sputnik i Russia Today i els mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats, en què participa Oriol Soler". La resolució addueix que "l'estratègia de comunicació s'incardina en la guerra d'informació a la qual el general rus Valery Gerasimov fa nombroses referències".
10.000 soldats russos
La interlocutòria també subratlla la figura de Víctor Tarradellas, exdirigent de relacions internacionals de CDC i president de la Fundació Catmon. El jutge es mostra convençut que Tarradellas negociava amb un grup rus "creat a l'época de Gorbatxev". Així mateix, indica que el 24 d'octubre del 2017 va oferir a Carles Puigdemont, "10.000 soldats i pagar tot el deute català". "Però Puigdemont es va cagar les calces", emfatitza el jutge recollint un missatge de Tarradellas. L'instructor afegeix que "d'haver acceptat probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat amb l'Estat".
L'advocat Benet Salellas, que ha estat present en l'escorcoll del domicili d'Oriol Soler a Igualada, ha assegurat que el seu client "està detingut perquè és independentista". De fet, la mateixa resolució indica que Soler i les seves empreses han tingut relacions amb la Generalitat a través de "quantiosos contractes públics i, sobretot, subvencions". Ara bé, no s'aporta cap dada que indici o apunti una mínima malversació. Per això, Salellas ha demanat més "rigor" tant a la policia com al jutge instructor. De fet, la interlocutòria admet que aquestes informacions "s'haurien de verificar correctament".
L'escorcoll a casa d'Oriol Soler ha començat a les vuit en punt del matí. De fet, ell ja havia marxat de casa quan la seva parella, Marina Llansana, anava a sortir per portar la seva criatura a l'escola, ha obert la porta i s'ha trobat Soler amb vuit guàrdies civils. "Estic detingut", li ha dit. A partir d'aleshores, han començat l'escorcoll i han permès que Llansana portés la criatura a l'escola. Una de les proves de càrrec de la Guàrdia Civil és un bitllet d'avió a Sant Petersburg. Es tracta d'un viatge turístic i familiar de Soler amb la seva filla. "Cada any fa un viatge amb un dels seus quatre fills", ha emfatitzat Llansana per mostrar el caràcter privat del viatge que la policia veu com una prova de la trama russa. L'escorcoll ha acabat cap a la una del migdia, amb una seixantena de persones concentrades i amb la presència de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, i part del consistori de la capital de l'Anoia.
Events i Alay
Castells també ha anat a veure els gerents de l'empresa Events d'Igualada, Ton Fusté i Roc Aguilera, on la Guàrdia Civil ha fet un escorcoll que ha durat hores. L'instructor buscava registres informàtics i documentació sobre contractacions de l'empresa amb la Generalitat de Catalunya. Un dels altres detinguts, el cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha estat alliberat després que li hagin retingut el seu telèfon. Les acusacions contra Alay són la participació de Puigdemont al fòrum que es va celebrar a Barcelona el 2016 i el 2019 a Ginebra, Suïssa.
Operació Volhov: 21 detinguts
Aquests escorcolls s'emmarquen dins el que la Guàrdia Civil ha batejat com Operació Volhov, que ha acabat amb 21 detinguts i 31 escorcolls en vuit partits judicials. La causa és per suposada malversació de diners públics. La majoria dels arrestats passaran a disposició judicial el proper divendres. La instrucció és una derivada de les diligències 111/2016 del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona que, arran d'una investigació d'una suposada trama de corrupció a través de l'àrea d'Exteriors de la Diputació de Barcelona, va "triangular" moviments d'una pressumpta trama de finançament del Procés i de les mobilitzacions.
Entre els detinguts també s'hi troba David Madí, el que havia sigut mà dreta del president Artur Mas, i de Xavier Vendrell, home fort d'ERC quan Joan Puigcercós n'era el líder i identificat en l'organització del referèndum independentista. També s'hi compten Xavier Vinyals, Pilar Contreras, Jordi González, Marta Molina, Enric Mir, Ramon Vila, Josep Campmajo, Lídia Domingo, Jordi Mir, Jordi Sanglas i Ruth Juncosa.
El jutge també inclou en la investigació una requalificació de terrenys a Cabrera de Mar, el finançament de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i la Diputació de Barcelona. Els detinguts passaran a disposició judicial el proper divendres i la Guàrdia Civil se n'ha quedat els telèfons per analitzar-los i continuar les perquisicions.