la diplomàcia russa se n’en fot de la Operación Volhov de la Guardia Civil

Volhov, nom de l'operatiu de la Guàrdia Civil i una batalla de la División Azul

Lluís Bou
Foto: Viquipèdia Великом Новгород
Barcelona. Dimecres, 28 d'octubre de 2020. elnacional.cat

El nom que la Guàrdia Civil ha posat a l'operatiu contra l'independentisme que ha desplegat avui, Volhov, coincideix amb una de les batalles que va protagonitzar la División Azul a Rússia al costat de l'exèrcit nazi.

La denominada batalla de Volhov va consistir en una petita ofensiva de la División Azul l'octubre del 1941 al riu Volhov. Els soldats espanyols van creuar-lo amb bots pneumàtics i van ocupar una quota amb visió sobre el front soviètic. 

El desbloqueig del riu va permetre a l'exèrcit nazi consolidar un transbordador, i iniciar una ofensiva cap a l'Est, i així els alemanys van ocupar les localitats de Smeissko, Russa, Sitno, Tigoda i Petróvskoie.

La interlocutòria de la Guàrdia Civil sobre l'operació oberta aquest matí contra persones vinculades al procés independentista recull que Rússia hauria ofert al president Carles Puigdemont el 2017 pagar tot el deute de Catalunya i disposar de 10.000 soldats, segons aquest document al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

No només això. La Guàrdia Civil, que es refereix a aquest oferiment en diferents moments, assegura que "la tardor de 2017 Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència fins al punt d'haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats. En cas d'haver acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l'Estat amb un incert nombre de víctimes mortals", assenyala.

Tot plegat, es desprèn d'una conversa que va mantenir l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas amb l'exdirigent d'ERC detingut aquest matí Xavier Vendrell, sobre la qual, asseguren els investigadors, "no hi ha motius per dubtar de la seva legitimitat i autenticitat, atès que si més no una part de la informació citada ha arribat a succeir amb posterioritat".

La Guàrdia Civil sosté que Rússia volia enviar 10.000 soldats a Puigdemont

Marta Lasalas
Barcelona. Dimecres, 28 d'octubre de 2020

La Guàrdia Civil sosté que Rússia hauria ofert al president Carles Puigdemont el 2017 pagar tot el deute de Catalunya i disposar de 10.000 soldats, segons recull la interlocutòria del jutjat número 1 de Barcelona sobre l'operació duta a terme aquest matí contra persones vinculades al procés i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat.

No només això. La interlocutòria del jutge, que es refereix a aquest oferiment en diferents moments, assegura textualment: "La tardor del 2017 Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt d'haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats. En cas d'haver acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l'Estat amb un incert nombre de víctimes mortals".

Tot plegat es desprèn d'una conversa que va mantenir l'exdirigent de CDC Víctor Terradellas amb l'exdirigent d'ERC detingut aquest matí Xavier Vendrell, sobre la qual, asseguren els investigadors, "no hi ha motius per dubtar de la seva legitimitat i autenticitat, atès que, si més no una part de la informació citada ha arribat a succeir amb posterioritat".

"Es va cagar a les calces"

El text, que aporta aquesta conversa com a "indici principal de criminalitat", explica que el cap d'un grup rus creat durant l'època de Gorbatxov per desenvolupar una plataforma de criptomonedes, hauria ofert el 24 d'octubre del 2017 a Carles Puigdemont "comptar amb 10.000 soldats i pagar tot el deute de Catalunya". "Però el president es va cagar a les calces", conclou el text, reproduint suposadament les paraules de Terradellas.

Davant d'aquesta revelació, Vendrell, sempre segons la interlocutòria, es va mostrar preocupat perquè estava sota vigilància dels serveis secrets i "volia garantir la màxima seguretat perquè no transcendissin les relacions amb Rússia".

Operació del Kremlin

A la interlocutòria, l'empresari Oriol Soler apareix igualment vinculat a aquesta operació amb el govern rus. La investigació emmarca la reunió que va mantenir Soler el novembre del 2017 amb Julian Assange a l'ambaixada de l'Equador a Londres amb "l'estratègia de desinformació i desestabilització en què també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre una Unió Europea al llindar del col·lapse".

En aquest suposat contuberni hi apareixen també implicats, segons els investigadors, mitjans controlats pel Kremlin com Russia Today i Sputnik, l'editora en cap dels quals, Margarita Simonyan, és "una persona pròxima" a Vladímir Putin i editora d'Assange i Eduard Snowden, que també hi estaria ficat en la trama, segons la Guàrdia Civil, com demostren les seves piulades en suport al procés.

Putin i Trump

El document parla de viatges de Terradellas i Soler a Rússia en general, i en algun cas específicament a Sant Petersburg —també Vendrell s'ofereix a anar-hi, però al final no pot perquè Terradellas va acabar detingut—, i deixa anar noms com el de l'actual cap de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia, el general Valery Gerasimov, defensor de la "guerra d'informació" o el conseller del Kremlin Serguéi Markov, al qual Puigdemont hauria fet arribar el respecte al reconeixement de Crimea.

De fet, en el text, que en alguns moments sembla una estranya novel·la d'espies, hi apareixen també el nom de Vladímir Putin i Donald Trump. El primer perquè hauria recorregut per a les seves campanyes de desestabilització a Assange —al qual va visitar Soler i que a més va fer piulades en suport al procés—. El segon, perquè entre aquestes campanyes de desestabilització impulsades des de Rússia hi figuraria, segons la Guàrdia Civil, el Brexit i l'elecció de Donald Trump.

Guanyar adeptes

La conclusió d'aquest relat de conxorxes és que "sembla evidenciar-se que, en realitat, la ingerència russa com a mesura d'estratègia geopolítica de desestabilització va ser un fet durant la tardor del 2017 i per això es va difondre desinformació i notícies falses, com que s'havia viscut la pitjor violència a Europa des de la Segona Guerra Mundial o que Espanya no respecta les llibertats bàsiques de votar".

En aquest punt, se subratlla que es tracta d'un fet significatiu, atès que l'estratègia de comunicació és, tal com es desprèn de la causa del jutjat número 13 de Barcelona, "una eina clau per aconseguir els objectius que persegueixen, especialment de guanyar adeptes a la causa independentista". Amb tot, el text ha d'admetre que es tracta d'una causa "legítima", però puntualitza tot seguit que ha portat els investigats a "desviar fons públics per lucrar-se de forma flagrantment irregular a costa d'ella".

Informació sense verificar

Després de fer repàs de les activitats d'Oriol Soler com a empresari de comunicació, de les seves visites a Rússia i dels contactes amb Assange, la interlocutòria arriba al punt en què se sustenta l'operació i és que l'empresari és artífex "de campanyes a favor de la independència de Catalunya". El text ha de matisar que ho fa "en el lliure exercici dels seus drets a la llibertat d'expressió i premsa", però afegeix tot seguit que les relacions de Soler amb la Generalitat es van vehicular a través de contractes públics i sobretot subvencions.

L'informe assegura que, entre el 2016 i el 2020, les empreses d'Oriol Soler —Editorial Alpha, Ara Llibres, Som i Batabat— haurien rebut 3 milions d'euros derivats de contractes públics i subvencions, segons el registre públic, tot i que puntualitza que "aquesta seria una informació que caldria verificar correctament amb els expedients administratius corresponents".

La embajada rusa se pitorrea del supuesto envío de soldados de Putin a Puigdemont

El presidente ruso, Vladimir Putin. (SPUTNIK / Reuters)

La embajada rusa en España ha recibido con sorna la información sobre los supuestos contactos del independentismo catalán con el Gobierno de Vladimir Putin para que este enviase 10.000 soldados a Carles Puigdemont durante la época del procés.

En su cuenta oficial de Twitter, la embajada rusa ha colgado esta noche un tuit en el que se pitorrea de esa posibilidad. “Ojo: La información aparecida en los medios españoles sobre la llegada de 10 mil soldados rusos a Catalunya está incompleta. Hace falta añadir dos ceros al número de soldados y lo más importante de toda esta conspiración: las tropas deberían ser transportadas por aviones “Mosca” y “Chato” ensamblados en Cataluña durante la Guerra Civil y escondidos en un lugar seguro de la sierra catalana hasta recibir a través de estas publicaciones la orden cifrada de actuar”, ironizan los diplomáticos rusos.

Según esas informaciones que han despertado la hilaridad de la embajada rusa, el supuesto interlocutor con Rusia fue según el juez, Víctor Terradellas, exresponsable de relaciones internacionales de CDC y presidente de la Fundación CatMón, que también está investigado en la misma causa por el supuesto desvío de fondos de la Diputación de Barcelona hacia el partido político.

Terradellas habría explicado a Puigdemont el 24 de octubre de 2017 – tres días antes de la declaración de independencia– que su contacto en Rusia había ofrecido contar con 10.000 soldados y pagar toda la deuda catalana, una petición que el President rechazó. “Es va cagar les calces” (se cagó en las bragas), según dijo Terradellas.

El auto remarca que si se hubiese declarado la independencia y se hubiera contado con el apoyo ruso “los acontecimientos habrían sido trágicos y habrían desencadenado un conflicto armado en el Estado con un incierto número de víctimas mortales”.

Terradellas llevaba cinco meses en contacto con un grupo de Rusia “creado en la época de Gorbachov” para el desarrollo de una plataforma de criptomonedas”, según el juez. Terradellas, ejerciendo de emisario de Puigdemont habría trasladado a Serguéi Markov –su contacto en Rusia– que reconocería a Crimea a cambio del apoyo ruso a la independencia”.

El grupo ruso quería participar en los temas de comunicación que conjuntamente estaban realizando Xavier Vendrell y David Madí detenidos hoy, junto con Jaume Roures, jefe de Mediapro, subraya el juez. “Estaban dispuestos a invertir entre 100 y 300 millones de dólares o euros”, según el juez. Y agrega que “Vendrell mostró preocupación porque dijo estar bajo vigilancia de los servicios secretos y que ería garantizar la máxima seguridad para que no trascendiesen las relaciones con Rusia”.

El ex presidente de la Generalitat Quim Torra no ha dudado en comentar también en Twitter y también con ironía el mensaje de la embajada rusa: “No creo que se vea nunca más una cosa parecida en la diplomacia internacional”, ha señalado.