"Administració Pública espanyola: una herència de la Transacció de la Transició", vv.aa.

Més enllà de la captació del talent extern, el gran repte de l’administració pública és promoure el propi talent i allunyar-ne el clientelisme i la lògica política que impregna els òrgans directius.

Joat Henrich

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, Màster en Gestió Pública i Màster en Direcció Pública. Professional a l’administració pública, col·laborador acadèmic d’EsadeGov i editor de PUBLIC. Ha estat president de l’Associació Catalana de Gestió Pública (2011-2017).

L’obsolescència dels mètodes per captar talent (les oposicions), el clientelisme i el fort envelliment del cos funcionarial del país dificulten l’atracció de talent a l’administració pública. Per revertir això, cal experimentar i innovar, però la mentalitat immobilista i aprensiva al canvi de l’administració costarà de canviar.

Elena Costas Pérez

Doctora en Economia, és sòcia fundadora de KSNET. Ha treballat com investigadora a la UAB i al Banc Interamericà de Desenvolupament i com analista de polítiques a la OCDE. És editora de Politikon.

El sistema d’oposicions rebutja el talent jove i només capta el talent memorístic, no pas l’analític o el crític, que és el que pot afrontar els reptes del present. Per això, és necessari un canvi de filosofia general.

Víctor Lapuente

Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat d’Oxford. Ensenya i investiga a l’Institut de Qualitat del Govern de l’Universitat de Gotemburg. La seva investigació se centre en la política comparada i de l’administració pública i combina mètodes quantitatius i qualitatius.

El talent és l’element essencial que té una empresa per adaptar-se a nous contextos com, per exemple, la COVID. Saber donar al talent el valor que li correspon és clau per a qualsevol organització que vulgui seguir endavant.

Yvette Nichols

Treballa a Sephora com a executive development and talent leader i és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Califòrnia, Berkely. Prèviament ha treballat a JCPennt i a Korn/Ferry International. També s’ha involucrat en nombroses iniciatives sense ànim de lucre.

26 Oct 2020
El mirall amenaçador que la pandèmia ha posat sobre la realitat ha revelat carències estructurales. A tot arreu. Amb les seves singularitats, aquí també. A Espanya de fet potser més que a la majoria de països europeus, si les dades són l’evidència a partir de les quals s’intenten fer els diagnòstics precisos. Hi ha lliçons inapel·lables. No tenim un sistema nacional de salut tan bo com desitjàvem i el nostre model econòmic té una fatiga de materials més avançada del que pensàvem. Alhora la crisi provocada per la Covid ens ha descobert les disfuncions del funcionament de l’Estat i, en paral·lel, la manca d’eficiència de l’administració pública. Concretem: massa sovint entre les iniciatives polítiques i el seu impacte sobre la quotidianitat passa massa temps i a la fi s’arriba tard i malament. Per respondre a aquesta realitat sovint s’afirma que cal modificar els processos, i segur que sí. Però sovint obviem que les persones són el principal motor del canvi. Si les administracions ranquegen, valdria la pena pensar què impedeix que puguin incorporar el talent que transforma. És el que ens hem proposat en aquest número.