"El desafiament catòlic", Ian Buruma

09/10/2020 lavanguardia

En la seva recerca del secret de la democràcia dels ­Estats Units en la dècada del 1830, l’aristòcrata francès Alexis de Tocqueville va reflexionar sobre l’important paper que la religió exercia en la vida ame­ricana. Per haver escapat de l’autoritat del Papa, sostenia, els cristians americans eren lliures de qualsevol auto­ritat religiosa. La cristiandat al Nou Món , va concloure , només es podia des­criure com a “democràtica i republicana”.

Per republicana no es referia al Partit Republicà, per descomptat, sinó a la forma republicana de govern. I la majoria de cristians que va conèixer eren protestants. La república dels Estats Units va ser fundada per protestants i les elits americanes van ser, durant molt de temps, principalment protestants. Fins ara, John Fitzgerald Kennedy va ser l’únic president catòlic i va ­haver d’afirmar públicament durant la campanya electoral que la seva lleialtat prin­cipal era cap als Estats Units i no cap a Roma.

Els catòlics, que ocupen llocs clau als EUA, proven d’eliminar les barreres entre l’Església i l’Estat

Però una cosa extraordinària va ocórrer des que els protestants van fundar la república el 1776. Cinc dels vuit jutges del Tribunal Suprem són catòlics... i aviat en seran sis. L’únic protestant al Tribunal , Neil Gorsuch , va ser criat com a catòlic (els altres dos jutges són jueus). Nancy ­Pelosi, portaveu de la Cambra de ­Representants , és catòlica, igual com el fiscal general dels Estats Units , ­William Barr . I Joe Biden , que podria arribar a ser el pròxim president, també és catòlic.

Com s’explica l’aparició de tants catòlics en càrrecs importants? Què significa? Com a mínim, que el domini de les elits de blancs protestants anglosaxons ha acabat. Els catòlics, de qui en certa època es desconfiava i que sovint eren exclosos de la vida pública a causa de la suposada incompatibilitat entre la seva fe i els principis democràtics liberals, ara ocupen llocs clau.

Alex Brandon / AP Alex Brandon / AP (AP)

Els catòlics estan tan dividits com els protestants. Hi ha catòlics d’esquerra, de dreta i tot el que hi cap entre ells. A Biden , un home pietós, ­sense tendències radicals, li van negar la ­comunió l’any passat perquè dona ­suport al dret de les dones a l’avor­tament. Per a molts catòlics, la fervent oposició a l’avortament de Donald Trump és el motiu principal pel qual li donen suport .

Biden i Pelosi són catòlics liberals, com ho era Kennedy. També ho és ­Sonia Sotomayor , jutgessa del Tribunal Suprem; però molts altres magistrats, igual com el fiscal general i Steve Bannon , un dels primers assessors ­ideològics de Trump, pertanyen a una varietat molt diferent del catolicisme, que sovint no està d’acord amb l’ac­tual líder de l’ Església catòlica, el papa Francesc.

La causa comuna entre els catòlics reaccionaris i els enemics protestants de l’ Estat secular es remunta a més de dos segles enrere. Des que la Revolució Francesa va enderrocar l’autoritat de l’ Església catòlica juntament amb la de la monarquia absolutista, els reac­cionaris catòlics han anhelat recuperar la posició central de l’ Església en la vida política. De la mateixa manera, els opositors protestants de Thomas Jefferson el van titllar d’“infidel” i “anticristià” per limitar la fe religiosa a l’esfera privada. Aquest desafiament apareix de nou fins i tot al Tribunal Suprem dels EUA , on els jutges conservadors solen ser hostils als grups seculars, com si fossin enemics bàrbars posats a destruir el país . Barr , a més, ha fet discursos sobre les idees paganes que amenacen els valors “judeocristians” en escoles públiques i altres institucions laiques.

El vicepresident Mike Pence , renascut evangelista i criat com a catòlic, va declarar ser cristià, conservador i republicà en aquest ordre! I la candidata de Trump a jutgessa del Tribunal Suprem, Amy Coney Barrett , és membre de People of Praise , un grup de “catòlics carismàtics” que es van unir a la fe catòlica amb pràc­tiques pentecostals, com el do de ­llengües i la comunió directa amb Déu . Coney Barrett va dir que la ­seva religió no interferirà amb els seus deures com a jutge per decidir sobre qüestions cons­titucionals, però també els va dir als estudiants de Dret a la Universitat Catòlica de No­tre-Dame que “ el seu propòsit fonamental a la vida no és el de ser advocats, sinó el de ­conèixer, estimar i servir Déu ”. Així mateix ha donat ­suport als qui afirmen que el dret a l’avortament és un pecat ­maligne llegat

El problema, aleshores, no és el catolicisme en si, que pot ser moltes coses . El problema és que els qui estan als càrrecs amb més autoritat estan provant d’eliminar les barreres entre l’ Església i l’ Estat , erigides amb tanta cura pels fundadors dels Estats Units per garantir que sigui el poble i no Déu qui governi.

Que la persona que intenta enderrocar la paret entre l’ Església i l’ Estat sigui Trump, a qui no se li coneix cap religió i que ha malmès més l’ordre ­moral que qualsevol dels enemics seculars ima­ginats per Barr , hauria de semblar estrany. Els camins de Déu són difícils d’entendre, però molts nord-americans, tant catòlics com protestants, estan actualment convençuts que, per algun motiu, Ell va posar Trump a la Casa Blanca.