assassinat del sistema financer català, primera fase
Francesc Cabana: "La fusió entre Caixabank i Bankia és la fi del sistema financer català”
L’historiador qualifica la fusió de cop a l’economia catalana i al Procés
4 min. Barcelona 05/09/2020 ara
Francesc Cabana, el principal historiador de l’economia i les finances catalanes, ho té molt clar. La possible fusió de CaixaBank amb Bankia “és una mala notícia”, tant per a la política com per a la societat i l’economia catalanes, segons assegura en una conversa amb l’ARA el que també havia sigut alt càrrec de Banca Catalana.
Cabana sentencia que després de la desaparició de les deu caixes d’estalvi que hi havia a Catalunya, la possible fusió de CaixaBank amb Bankia “és la fi del sistema financer català”. És cert que queda Banc Sabadell però, argumenta, no té el pes de CaixaBank, sobretot si es té en compte que el banc vallesà ja sona entre els analistes dels mercats com a protagonista de la següent fusió, en aquest cas amb el BBVA. De fet, Cabana reconeix que hauria apostat més per una fusió de Bankia amb el banc que presideix Josep Oliu que amb CaixaBank. “El Sabadell ja veurem com acaba”, afirma Cabana, però aquí “ens quedarem sense cap mena de banc”.
Francesc Cabana no veu clara la jugada: “Bankia és el gran banc madrileny, gràcies als diners públics, i ara resulta que s’ajuntarà amb CaixaBank”. I també en fa una lectura política. “És un cop d’espasa fenomenal, un cop de sabre, al procés independentista”, proclama. I des del punt de vista de governança, assegura que La Caixa perd pes. “Si tens l’Estat de soci, qui mana?”, es pregunta retòricament. Per a Cabana és evident que serà l’Estat qui manarà, malgrat tenir una participació més petita que la Fundació La Caixa, perquè té a les seves mans gairebé tots els permisos i autoritzacions que necessiten els bancs per operar.
També és queixa que La Caixa, malgrat que continuarà sent el primer accionista del futur banc si hi ha fusió, “es quedarà sense possibilitat de manar”. A més, el fet que el president sigui basc i el conseller delegat madrileny afectarà el pes de Catalunya a l’entitat, en referència a José Ignacio Goirigolzarri, actual president de Bankia, i Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, que seran l’equip que pilotarà el nou banc.
Lectura política
Cabana no creu que si culmina la fusió es mantingui la seu operativa de Barcelona com ara. “Si tens una seu a Madrid i tens l’Estat d’accionista, tu mateix”, apunta, donant a entendre que Barcelona perdrà pes com a centre de decisions dins del nou banc. “Tenir un sistema financer és molt important per a l’evolució política i l’economia”, explica Francesc Cabana. Per a ell, “un govern autonòmic sense suport financer al darrere no pot fer res”. “És un cop brutal, no només al procés independentista, també a l’economia catalana”, afegeix.
Cert, diu Cabana, que CaixaBank no ha donat suport al Procés, però matisa: “No s’hi oposava”. I afegeix: “Amb aquesta operació s’hi oposarà, farà tot el possible, i és evident que aquí ens quedem altra vegada sense cap mena de banc”.
A aquest economista també li dol que la seu social es vulgui mantenir a València, on CaixaBank la va portar després de l’1-O i Bankia la va fixar quan CajaMadrid es va fusionar amb Bancaixa. “Què vol dir això? -exclama Cabana- Si La Caixa és una institució catalana!”, i recorda la imbricació de l’entitat amb Catalunya des que la va fundar Francesc Moragas.
Cost laboral
A més, Francesc Cabana creu que l’operació de fusió pot tenir un cost laboral bastant important, amb el “tancament de centenars d’oficines i l’acomiadament d’uns quants milers de treballadors, perquè hi ha molta feina duplicada”. “És un desastre això”, diu.
L’historiador de l’economia catalana també creu que una integració de les dues entitats, a la llarga, podria acabar afectant l’obra social de La Caixa, que “ha fet moltes coses a Catalunya” des de la fundació de l’entitat fa més d’un segle.
------------------------------------------------
La possible fusió entre CaixaBank i Bankia l’ha preparat un petit nucli de gent amb el consentiment del ministeri d’Economia i al marge de la Generalitat
4 min. Barcelona 05/09/2020 ara
La possible fusió entre CaixaBank i Bankia l’ha preparat un petit nucli de gent amb el consentiment del ministeri d’Economia i al marge de la Generalitat
Isidre Fainé
PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ BANCÀRIA LA CAIXA
Isidre Fainé (Manresa, 1942) és el president de la Fundació Bancària La Caixa, que al seu torn és el primer accionista de CaixaBank i ho serà del nou banc si es produeix la fusió. Fainé té una llarga experiència financera i a La Caixa va ser director general i després president tant de la Fundació com de CaixaBank. Però quan, per exigències del Banc Central Europeu, el juny del 2016 va haver d’escollir, va abandonar la presidència del banc i es va quedar a la presidència de la Fundació i de Criteria. Veus del món econòmic de Madrid expliquen que ha tingut un paper clau -juntament amb el president del FROB, Jaime Ponce- en la negociació accelerada per fusionar CaixaBank i Bankia.
Jordi Gual
PRESIDENT DE CAIXABANK
Jordi Gual (Lleida, 1957) és el president de CaixaBank i una de les peces de la cúpula que canviarà amb la fusió. Doctor en economia per la Universitat de Berkeley i catedràtic de l’Iese, la seva arribada a la presidència del banc no entrava dins les quinieles per substituir Fainé. El seu perfil acadèmic i discret -fins aleshores havia sigut el director del servei d’estudis- va encaixar amb el paper institucional que li tocava fer. Amb la possible fusió de CaixaBank i Bankia deixaria el càrrec de president, que passarà a mans de José Ignacio Goirigolzarri, i no queda clar quin seria el seu rol dins la nova entitat. Gual, una persona de màxima confiança de Fainé, també va ser, com va explicar l’ARA, un dels que es va oposar a treure la seu de Catalunya.
José Ignacio Goirigolzarri
PRESIDENT DE BANKIA
José Ignacio Goirigolzarri (Bilbao, 1954) és el banquer jubilat que l’Estat va escollir per pilotar Bankia després del rescat i la polèmica sortida a borsa quan al capdavant hi havia Rodrigo Rato. Goirigolzarri tenia una llarga experiència al sector aconseguida al BBVA, una entitat de la qual va arribar a ser conseller delegat, però es va prejubilar als 55 anys. Si es produeix la fusió quedarà com a president del nou banc però, si segueix els criteris del Banc Central Europeu, amb un paper més institucional, deixant el control executiu a mans del conseller delegat. És considerat un bon gestor, malgrat que no ha aconseguit l’objectiu marcat -pràcticament impossible- de retornar els diners públics del rescat.
Nadia Calviño
VICEPRESIDENTA D’AFERS ECONÒMICS DEL GOVERN ESPANYOL
El govern espanyol -o almenys la part socialista de l’executiu- coneixia les negociacions entre CaixaBank i Bankia per a una possible fusió. L’encarregada de controlar aquesta operació perquè arribi a bon port, que és el que vol Pedro Sánchez, ha sigut la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño (A Coruña, 1968). El seu home en la negociació ha sigut el president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Jaime Ponce, entitat a través de la qual l’Estat vehicula la seva participació a Bankia. Ponce havia d’haver deixat el càrrec a l’agost al complir el seus cinc anys de mandat, però per l’emergència de la pandèmia del covid-19 l’executiu espanyol va prorrogar, per decret, el seu mandat.
Gonzalo Gortázar
CONSELLER DELEGAT DE CAIXABANK
Fa poques setmanes, en la presentació dels resultats semestrals de CaixaBank, el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar (Madrid, 1965), assegurava que es concentraria en el creixement orgànic i no albirava cap fusió. Poc més d’un mes després, CaixaBank ha anunciat que estudia la fusió amb Bankia i ja es dona per fet que ell serà l’home amb més poder executiu de la nova entitat: el conseller delegat. Gortázar és un banquer de pedigrí, que va passar per Bank of America i Morgan Stanley abans d’aterrar a Criteria, en què va exercir com a conseller delegat amb Isidre Fainé de president. Fainé el va convertir en director financer de CaixaBank i en la remodelació del 2016 va ascendir a conseller delegat.
Pere Aragonès
VICEPRESIDENT I CONSELLER D’ECONOMIA DE LA GENERALITAT
En altres moments crítics del passat de l’entitat, era difícil que la Generalitat no estigués al corrent d’una decisió important a CaixaBank abans que es premés el botó. Aquest cop, però, no ha sigut així i el Govern va conèixer la possible fusió amb Bankia per l’ARA. No és estrany que la primera reacció de l’executiu a l’operació fos més aviat freda. El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va assegurar divendres que ja ha demanat una reunió amb la direcció de CaixaBank per fer arribar les seves inquietuds. La Generalitat considera prioritari que l’entitat -o la que sorgeixi de la fusió- retorni la seu social a Catalunya, però també està preocupada per l’efecte d’aquest moviment sobre l’accés al finançament de les empreses.