"Un revisionisme necessari", Oriol Pi de Cabanyes

Ja són massa els joves sacrificats al bonisme consagrat en el sistema escolar per la Logse, que va tenir en Rubalcaba el seu gran padrí polític. La Logse, amb la implantació de l'ESO, que posa en un mateix centre a nens de dotze anys amb adolescents de setze, ha perseguit un ideal d'igualtat a força de rebaixar nivells i d'igualar pel baix. No seria ja hora que la psicopedagogia, fent autocrítica, examinés què és el que ha fallat de les seves tan benintencionades propostes?

Els pares d'aquella llei, amb Álvaro Marchesi i César Coll al capdavant, contraposaven el seu sistema anomenat comprensiu al que van injuriar com segregador. I així es va generalitzar la mediocritat i es van primar els procediments i les tècniques abans que els continguts. Com si continguts i procediments poguessin anar separats. Hannah Arendt ja va dir a La crisi de l'educació que l'objectiu de l'educador no pot reduir-se al desenvolupament de les capacitats innates sinó que exigeix l'aprenentatge de coneixements substantius.

El fracàs de la Logse, tan entusiásticamente implantada també a la Catalunya de Pujol, és el fracàs del constructivisme, la ideologia que la va inspirar, que té tan poc de ciència. La ciència refuta els seus principis i rectifica quan es demostren no ajustats a la realitat. Mentre que el constructivisme s'obstina a mantenir-los, tretze són tretze, malgrat els seus nefasts resultats.

El primer d'aquests postulats és que l'alumne pot aprendre solament. Que pot recrear per si mateix, de manera espontània, els conceptes que se suposa que ja porta amb si des del naixement, sense necessitat que se li transmeti des de fora cap civilització, aquest complex producte elaborat amb l'esforç de moltes generacions al llarg dels segles.

Inger Enkvist, de la universitat sueca de Lund, ha explicat que el constructivisme parteix de la falsa idea que "un nen conté dins de si tots els assoliments de la humanitat, i que amb deixar-ho en pau i preparar una mica el terreny, ell trobarà el que han trobat els grans genis a través de la història. La idea és que el docent es mantingui en el rerefons, que no transmeti".

El fracàs escolar és el fracàs del somni de Rousseau portat a l'extrem. I a tot això, què diuen els qui ocupen càtedra a tantes facultats de psicologia i pedagogia? És urgent la revisió de les bases teòriques de tantes energies mal invertides.

22-II-12, Oriol Pi de Cabanyes, lavanguardia