’sobre els partits polítics', Jordi Galves

El principal enemic de la democràcia catalana són els partits que, tal com els tenim, és que no els tenim. Són ells que ens tenen agafats pel nas. Tots els nostres partits sense excepcions. Hi ha qui gosa imaginar una societat millor però mai no imagina uns partits millors, ja és sorprenent. Uns altres partits. Quan dius això que sap tothom, alguns, els que viuen d’aquestes gestories d’interessos que són els nostres partits, aviat t’acusen d’enemic ferotge de la democràcia, de foll, et manen que callis. Com si no sabéssim que en altres països, als Estats Units, al Regne Unit, per dir-ne només dos, els partits són una cosa molt més instrumental, molt més cívica, elàstica i, potser, no tan bruta. Sembla que allà els partits depenen més dels polítics i no els polítics dels partits. ¿Com han de ser els protagonistes de la vida democràtica de Catalunya unes organitzacions que no són democràtiques per elles mateixes ni poden ser-ne mai? Com és que els polítics no poden ni tenir opinions fora del partit, marquesa Cayetana? Digueu-me la taxa de desocupats entre els afiliats a un partit polític que governa i, després, comparem-la amb la taxa de desocupats del país. Digueu-me també com viu la parentela dels polítics que tallen el bacallà. Amb aquesta informació ho veurem tot molt més clar. Mireu en què han quedat, al final, les mesures de democràcia interna dels anomenats nous partits espanyols, Podem i Ciutadans. Mireu en què han quedat les primàries i altres primitius rituals de pas, esdevinguts una simple formalitat. Una comèdia buida.

31-VIII-20, elnacional.cat, Jordi Galves