Finance Watch, lobby civil transversal a Brussel.les

Finance Watch: banquers, us vigilem

presseurop

Els lobbies financers semblen ser totpoderosos a Brussel.les, amb la seva oposició a qualsevol intent de reforma del sector bancari des de la caiguda de Lehman Brothers el 2008. Però aquesta situació podria canviar amb l'actuació d'un "contra-lobby" europeu: Finance Watch.

Joost Mulder, de 31 anys, coneix tots els misteris. Durant cinc anys, aquest elegant neerlandès ha treballat activament per influir en l'aparell legislatiu bruselense per encàrrec d'organismes financers. S'ha guanyat el pa generant intrigues entre els bastidors de la Comissió, del Parlament i dels consells de ministres dels 27 Estats membres. Aquest home, que domina quatre idiomes i que es troba al tant de tot el que ocorre, es mou amb soltesa per l'entramat polític de Brussel·les, és a dir, personifica al membre d'un lobby que tots imaginem.

Un dia, els seus companys o ell mateix fan que fracassin unes iniciatives parlamentàries i l'endemà, convenceran als funcionaris de Brussel·les perquè s'introdueixin disposicions "explosives" des de l'inici d'un projecte de llei i es generin protestes amb diferents orígens i, aparentment, independents entre si. Si un paràgraf molest no s'ha pogut suprimir en la Comissió o al Parlament, llavors es crea una minoria de bloqueig en el Consell.

"‘Pagui'm uns honoraris de 10.000 euros i m'encarregaré que la seva postura es trobi en l'ordre del dia del Consell de ministres’. És el tipus de promeses que fan els membres dels lobbies als seus clients", afirma Joost Mulder.

Però aquesta situació podria canviar perfectament. Perquè Joost Mulder s'ha canviat de bàndol. L'any passat, quan els lobbies de les finances van arribar a "pressionar als Governs, amenaçant amb retirar capitals i suprimir ocupacions, em vaig afartar de la situació", ens explica. "Making finance serve the society", és a dir, "Les finances al servei de la societat", és el que es pot llegir avui en la targeta de visita de Joost Mulder, que ara és responsable de les relacions exteriors d'una ONG cridada Finance Watch.
Charlie McCreevy, un comissari presoner

El seu treball s'assembla al d'un membre d'un grup de pressió. Però aquest lobby està al servei d'una ONG única en el seu gènere sobre el tauler polític bruselense. En Finance Watch, els especialistes en mercats financers tenen com a objectiu fer front als lobbies del sector financer perquè tornin a la seva raó de ser inicial: posar els serveis financers al servei de la producció.

L'experiència és inèdita. I aquest nou lobby que el seu objectiu és disciplinar als mercats financers és la resposta a una exigència del mateix cos legislatiu.

En l'origen d'aquesta iniciativa es troba la constatació que va sorgir en esclatar la crisi financera, en la tardor de 2008. Quan va caldre desxifrar les causes de la crisi, no hi havia especialistes amb experiència i que fossin realment independents del món de les finances. En tots els nivells, els que marcaven la pauta eren banquers, gestors de fons o els especialistes als quals pagaven.

Al mateix temps, va caure en el compte que el sector financer literalment s'havia infiltrat en la Comissió Europea i en la Direcció general de Mercat Interior. Qui va revelar la magnitud del fenomen va ser el "Corporate Europe Observatory" (Observatori de l'Europa Corporativa, CEO). En el seu informe publicat a la tardor de 2009, titulat "Una Comissió captiva", demostrava com Charlie McCreevy, el comissari en aquells dies, havia delegat de facto el procés legislatiu a les empreses implicades. Mitjana Europa es va indignar en veure que les instàncies europees només escoltaven un únic discurs. Però l'assumpte no va tenir cap repercussió concreta.
Els eurodiputats li van pagar de la seva pròpia butxaca

Davant aquesta situació, al juny de 2010, el diputat verd francès Pascal Canfin i el seu homòleg alemany Sven Giegold van tenir la idea d'emprendre una original iniciativa. Van realitzar una "crida a la vigilància financera", amb el que van obtenir en uns dies el suport de 22 membres de la Comissió d'Assumptes Econòmics de diferents tendències polítiques. Aquests dos homes buscaven a persones dinàmiques que comptessin amb un sòlid bagatge financer. Thierry Philipponnat va respondre a aquesta crida.

Després de 20 anys d'experiència en l'entorn bancari i borsari, Thierry Philipponnat va deixar en 2006 un lucratiu treball per emprendre un nou rumb. Primer en la difusió de microcrèdits als països pobres i després en les files d'Amnistia Internacional. Amb els seus propis diners, els parlamentaris van finançar els seus sis primers mesos d'acció, que van donar els seus fruits. Al final d'una gira de diversos mesos per set Estats membres de la UE, havia aconseguit el suport de 38 organitzacions, des d'Oxfam a la Confederació Europea de Sindicats i havia reunit un capital de partida de prop de mig milió d'euros de fundacions privades.

Al mateix temps, el Parlament pressionava perquè Finance Watch rebés finançament europeu. Aquest any, s'han assignat 1,25 milions d'euros a aquesta causa i Michel Barnier, el nou comissari europeu de Mercat Interior, ha donat a entendre que Finance Watch obtindria la major part d'aquesta assignació.

Sis mesos després de l'assemblea constitutiva, Thierry Philipponnat és avui secretari general d'un gabinet d'experts i de lobby designat pel Parlament, finançat pels contribuents i recolzat per organitzacions que reuneixen en total a 100 milions de membres.

Tot això val la pena? Aquest grapat d'homes pot fer alguna cosa davant la hidra dels grups de pressió financers? Només a Brussel·les, els bancs i altres establiments financers han enviat a 700 experts perquè el procés legislatiu s'orienti en l'adreça que desitgen. I la seva esfera d'influència ha augmentat.
“Faig el mateix treball que abans”

La tasca és àrdua, tal com demostra el pols que es va produir l'any passat al voltant dels contractes de permutes de risc creditici nus o "naked Credit Default Swaps" (CDS), que permeten als hedge funds especular sobre la solvència dels Estats sense apostar molts diners. Les cotitzacions dels CDS permeten avaluar els riscos que pesen sobre la solvència d'un Estat i d'aquesta manera poden agreujar seriosament una possible crisi del deute sobirà, i fins i tot provocar-la.

Per aquest motiu, al març de 2011 el Parlament Europeu va exigir la prohibició total d'aquestes transaccions. Les associacions bancàries i dels hedge funds aviat van defensar les seves posicions, recorrent a una estratègia que Thierry Philipponnat va denominar com a "estratègia del detall ple de paranys". Els membres dels lobbies van pregonar en el Financial Estafis que els diputats no havien comprès els mecanismes d'aquestes transaccions. I a més, que si s'aplicava la prohibició, "reduiria el volum de liquiditat sobre el mercat de les obligacions de l'Estat, la qual cosa es traduiria al final en un augment del cost per al prestatari", un argument que difícilment podien refutar els profans.

Però a Thierry Philipponnat, gran coneixedor dels mercats, no li va costar cap treball aclarir aquest engany. Llavors es va difondre la seva anàlisi dels detalls reals de la situació. Fins a tal punt, que fins i tot el comissari europeu en qüestió va reprendre l'argument de Thierry Philipponnat i l'assemblea plenària va mantenir la prohibició. No obstant això, quan aquesta prohibició es va sotmetre al vot del consell de ministres de Finances el mes d'octubre, alguns ministres van insistir que el text inclogués certes excepcions.

"Clarament era el resultat d'un gran treball dels grups de pressió", apunta Joost Mulder, admetent el bon treball realitzat pels seus excompañeros. El text presenta "una bretxa oberta", la qual cosa no impedeix a Joost Mulder confessar el següent: "En realitat, faig el mateix treball que abans", comenta, "però ara dormo millor".

“Acabar amb l'arrogància de les finances”, tal és, según Télérama, l'objectiu de Finance Watch. El setmanari francès ha entrevistat al promotor d'aquesta ONG, l'eurodiputat Pascal Canfin.

Estic orgullós d'haver creat Finance Watch”, declara l'ecologista francès, que explica que “feia molta falta un contra-lobbying a l'increïble lobbying de les finances. Però aquesta ONG hauria de ser “multipartidista”, perquè la societat civil no respon a la crida d'un partit, sobretot d'un partit minoritari com els Verds..".