l’assassinat d’un músic líder oromo inflama Etiòpia i provoca més de 90 morts
- Hachalu Hundessa era un símbol per a la discriminada ètnia oromo
Era un símbol pels seus versos i la seva manca por. El desembre del 2017, la capital d’ Etiòpia, Addis Abeba, va viure el concert oromo més gran i desafiador de la història. En un estadi atapeït i amb la llotja plena de representants polítics, va brillar com a ningú el músic Hachalu Hundessa, que va oferir un repertori de picades d’ullet a la lluita del seu poble. Va ser un acte de valor extrem: durant anys, Etiòpia va castigar la crítica amb l’exili, execucions sumàries o la tortura. Aquella nit, Hundessa es va reafirmar com a líder de la causa del grup ètnic més nombrós d’ Etiòpia i les seves cançons es van erigir en banda sonora de la revolució.
L’assassinat del músic de 34 anys, tirotejat dilluns a la nit al seu cotxe a Addis Abeba per uns homes sense identificar, ha provocat un terratrèmol de conseqüències impredictibles. Etiòpia està en xoc. Encara que la policia assegura que ha detingut diversos sospitosos i el primer ministre, Abiy Ahmed, va publicar una nota de condol hores després –“entenem la gravetat de la situació”, va subratllar–, les protestes per la mort de l’artista, que assenyalen el Govern com a autor de l’assassinat, han provocat xocs sagnants amb la policia. Un portaveu governamental va confirmar que dimarts es van produir tres explosions a la capital i organitzacions humanitàries xifren que hi ha hagut fins a 90 els morts durant les protestes.
El Govern, acusat d’estar darrera del crim, desplega l’exèrcit i talla internet per aturar les protestes
La decisió del Govern etíop de desplegar l’exèrcit als carrers, tallar l’accés a internet des de dimarts i detenir figures polítiques opositores acusades d’avivar els tumults ha multiplicat les suspicàcies que les autoritats volien apaivagar una veu incòmoda i colpejar el moviment oromo. Per a Laetitia Bader, directora de Human Rights Watch a la Banya d’Àfrica, l’apagada digital, les detencions i l’excessiu ús de la força de la policia, “en lloc de restaurar la calma podrien empitjorar una situació volàtil; el Govern hauria de fer passos ràpids per revertir aquestes accions o s’arrisca a lliscar en una crisi més profunda”.
TIKSA NEGERI / Reuters (Reuters)
Durant el funeral fet ahir, la vídua del cantant, Santu Demisew Diro, va avançar el que tots saben: el seu marit ja és llegenda. “ Hachalu no està mort. Quedarà per sempre al meu cor i al cor de milions al poble oromo”.
Entre el 2014 i el 2018, Etiòpia va viure una onada revolucionària que bevia de fonts com la injustícia històrica, la pobresa o la corrupció, però molt especialment de l’abús de poder. Les èt nies oromo i anunciar un pla per expandir Addis Abeba cap a territoris d’ Oromia i donar més espai a la capital. Per als oromo va significar el robatori de la seva terra ancestral.
El mateix Hundessa, que el 2003 i amb només 17 anys va ser empresonat durant un lustre pel seu activisme polític, va criticar durament els desplaçaments forçosos del seu poble, que considerava una nova agressió històrica, en la línia de les expulsions dels oromo de les terres de la capital per l’emperador Menelik II. “Aixequeu-vos, prepareu els vostres cavalls i lluiteu, vosaltres sou els que sou més a prop del palau”, va bramar. La destrossa aquesta setmana d’estàtues de figures militars de l’època de Menelik o la d’un bust de l’emperador Haile Selassie a Londres responen a aquests afronts denunciats per l’artista.
Encara que l’arribada al poder de l’oromo Abiy va calmar les aigües per la mà estesa a la dissidència –va ordenar la llibertat de milers d’opositors polítics i va posar fi a l’estat d’emergència–, l’assassinat de Hundessa, les cançons del qual Malaan Jira o Jirraa ja són himnes del moviment oromo, sumeix el segon país més poblat de l’ Àfrica, amb 109 milions d’habitants, en la incertesa.
La importància de Hundessa en la causa oromo, i l’impacte de la seva mort, entronca amb la tradició africana de músics amb una gran implicació política com el nigerià Fela Kuti, l’ivorià Tiken Jah Fakoly, el senegalès Youssou N’dour o l’ugandès Bobi Wine. Però en el cas de la revolució oromo va fins i tot més enllà. Segons l’analista Awol Allo, “les lletres commovedores i poderoses dels artistes oromo han donat veu i significat a la insofrible indignació del grup. Quan els seus líders polítics han fallat, els artistes han donat un nou significat a les agonies de la derrota. Quan han prevalgut, els artistes han amplificat petites victòries per inspirar generacions senceres”.