"El bucle i l’ANC", Francesc-Marc Álvaro

El protagonisme d’una figura com la d’Elisenda Paluzie el capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’explica, sobretot, pel fracàs d’algunes ambicions polítiques. Paluzie va militar a ERC, on va formar part del corrent que liderava Uriel Bertran, juntament amb personalitats com Hèctor López Bofill, avui en els rengles de Carles Puigdemont. Al costat d’activistes sense cap adscripció, la cúpula de l’ANC ha servit d’aparador a alguns nàufrags de la lluita partidista que, com Paluzie mateix, han convertit en discurs la seva experiència fallida a l’interior dels partits. Una part de la complicada relació de l’ANC amb les forces independentistes avui al Govern té a veure amb aquesta circumstància personal, a banda del biaix populista que el procés sobiranista ha presentat, amb més o menys intensitat i cruesa, des de l’any 2012.

Paluzie ha resultat reelegida presidenta de l’ANC amb un 85% dels vots dels associats, un resultat que consolida la seva funció com a portaveu dels vigilants de la puresa del procés. Àlex Tort ha explicat en aquestes pàgines que Montse Soler, la candidata beneïda per Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha punxat, la qual cosa fa evident la fragmentació creixent de l’univers sobiranista. Des de la seva fundació i des del lideratge de Carme Forcadell, l’ANC ha exercit una funció fiscalitzadora i certificadora de la suposada autenticitat de totes les decisions polítiques. Òmnium Cultural ha jugat de manera diferent, sobretot perquè la intel·ligència de la desapareguda Muriel Casals va frenar aquells que volien imitar l’ANC. Paluzie –com Forcadell ahir– és la guardiana de les essències del procés per la combinació de dos factors: la capacitat enorme de mobilització de l’ANC i l’actitud submisa dels partits independentistes, que intentaven influir sobre l’entitat civil però que, al final, es doblegaven als plantejaments que sorgien del clima dels carrers.

La situació creada per la pandèmia altera aquest esquema, modificat ja prèviament per la nova estratègia d’ERC. Viurem –molt probablement– un setembre sense grans manifestacions independentistes, i, per tant, ­Paluzie només té un camí: dedicar tots els seus esforços a intentar marcar l’agenda d’ERC i de Puigdemont. En una entrevista a Nació Digital , la presidenta de l’ANC afirma que els partits “han decebut molta gent”, passa de puntetes sobre el seu suport a les candidatures de Primàries, de Jordi Graupera, i anuncia la seva nova estratègia: “L’ANC només donarà suport als partits polítics que es comprometin amb la via unilateral si se supera un 50% dels vots a les eleccions”. Roda el món i torna a les plebiscitàries.

Paluzie vol convertir els futurs comicis autonòmics en plebiscitaris, com les eleccions del 27 de setembre del 2015. Aquell dia el sobiranisme va guanyar en escons però va perdre el plebiscit; ni Artur Mas, ni Oriol Junqueras, ni la CUP, ni Òmnium, ni l’ANC ho van reconèixer; només ho va dir Antonio Baños. La guardiana de l’ortodòxia unilateralista exigeix repetir un truc que va fallar. I continuar dins el bucle.

22/06/2020 - lavanguardia