Espanya cañí 323: política lingüística anticatalana del Gobierno de la España
> dossier Espanya cañí <
Els governs balear, català i valencià es diuen 'bon dia' per Twitter com a resposta a la sentència del Suprem
El conseller Martí March va assegurar dimarts al Parlament que es continuaria dirigint en català amb els governs de Catalunya i el País Valencià
2 min. Palma 17/06/2020 ara balears
Els governs balear, català i valencià s'han saludat aquest dimecres dematí amb un 'bon dia' a Twitter, com a resposta a la sentència del Suprem que prohibeix al País Valencià dirigir-se en català a Catalunya i a les Illes Balears per comunicar-se institucionalment, i obliga els tres governs a fer-ho en castellà. Al migdia, el fil a la xarxa social ja tenia més de 1.000 repiulades i més de 2.000 'm'agrada'.
La presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha sumat a la iniciativa, com també ho han fet entitats de la societat civil s'han sumat a la iniciativa, com ara l'Obra Cultural Balear, l'Acció Cultural Valenciana, l'Observatori contra la Catalanofòbia, l'Assamblea Nacional Catalana i la Plataforma per la Llengua. També partit polítics com Esquerra Unida del País Valencià o Compromís, i els departaments de Llengua d'universitats com la de Barcelona i la URV de Tarragona.
Cal recordar que aquesta sentència es va coneixer diumenge, quan el Tribunal Suprem va tombar part del decret de la Generalitat Valenciana que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials. El decret fixava que si es tracta de comunicacions amb comunitats "pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, en aquest cas només es redactaran en aquesta llengua". La sentència va rebre immediatament el rebuig tant dels tres governs com d'entitats com la Federació Llull o la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC).
A més, aquest dimarts el conseller d'Educació del Govern balear, Martí March, va assegurar en seu parlamentària que es continuarà comunicant en català amb els governs de Catalunya i el País Valencià. El conseller ha considerat "incomprensible" aquesta sentència perquè, "tot i que hem de respectar les decisions judicials, el Suprem posa en qüestió la unitat de la llengua catalana i les competències de les comunitats autònomes de dirigir-se a les altres en la seva llengua", segons varen explicar en un comunicat.
---------------------------------------------------------------
Els 20 mapes més curiosos sobre els Països Catalans
1. El primer, el mapa de la llengua
El concepte de Països Catalans s’atribueix a l’historiador i jurista valencià Benvingut Oliver, en un llibre publicat el 1881. Tanmateix el primer mapa que es coneix es va publicar vint anys després. Era un mapa publicat al número 2 de la revista Catalonia, amb el nom de ‘Mapa de les terres catalanes’. No se’n conserva còpia. El segon mapa, aquest que presentem, el van publicar Joan Aguiló i Pinya i Antoni Riera, en una làmina adjunta a “Fronteres de la llengua catalana y estadística dels que parlen en català”, una comunicació presentada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)
2. El primer mapa polític, en plena dictadura
Aquest mapa va ser editat de forma clandestina el 1947 per les Joventuts d’Estat Català, en plena dictadura franquista. Es tracta del primer mapa que parla del Països Catalans no com a referència cultural sinó com a nació. En temps de la república el concepte de Països Catalans no va quallar més enllà dels moviments culturals. Seria sota el franquisme, amb l’impuls especialment dels moviments independentistes i d’intel·lectuals com Joan Fuster que el concepte arrelaria de forma popular en una bona part de l’oposició política i social.
3. El mapa més popular, el de Ballester i Canals
El gran activista cultural i nacional Josep Ballester i Canals és el responsable, als anys seixanta, de la creació i difusió del que, sens dubtes, és el mapa més popular dels Països Catalans en tota la història. El mapa és, a més, d’una excel·lent qualitat, i ha estat reimprès i reproduït en moltes ocasions. Fuster va retre homenatge a Ballester i Canals dient que aquell mapa era la ‘maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans’. El mapa va ser realitzat per Antoni Bescós i Ramon el 1962.
4. El mapa més complert
Aquest mapa editat per la Fundació Irla és el mapa més complet fet fins ara. És d’una gran qualitat cartogràfica i ha estat imprès en paper a gran mida. El mapa cartografia comarques i poblacions dels Països Catalans, distingint clarament aquelles que són de llengua occitana o espanyola de les que ho són de llengua catalana. Ara mateix és el mapa més popular i usat.
5. Vist des del nord
A la Catalunya Nord és molt conegut aquest mapa, editat en català i en francès pel Consell General dels Pirineus Orientals. Es tracta d’un mapa que a més de dibuixar els límits del país aclareix la situació legal de la llengua en cada territori.
6. Occibèria
Aquest és un peculiar mapa fet en aragonès que dibuixa els territoris influïts històricament per la llengua d’Oc i la corona d’Aragó. Hi ha hagut històricament diversos mapes que han inclòs el català com un dialecte de l’occità o fins i tot del francès. Aquest va més enllà i proposa un espai occibèric que engloba Occitània, els Països Catalans, l’Aragó i una part d’Espanya i França. És un mapa molt original i ple de detalls curiosos, com ara la definició d’Extremadura Aragonesa per a referir-se a les comarques valencianes d’influència aragonesa o la diferenciació que fa de les diverses zones de Múrcia.
7. Quan el país emergeix. Funcionaris
Més enllà de la cartografia oficial hi ha mapes de detall que fan emergir els vincles i llaços entre els Països Catalans, de forma purament tècnica. Els Països Catalans comparteixen models econòmics i socials indubtables que es fan visibles, per exemple, quan s’analitza el nombre de funcionaris per càpita en el conjunt de l’estat espanyol. S’hi observa clarament que el Principat, el País Valencià i les Illes tenen menys funcionaris per habitant que cap altra comunitat autònoma de l’estat.
7. Quan el país emergeix. La Viquipèdia geolocalitzada.
Diversos mapes tecnològics han posat de relleu l’existència real d’una comunitat humana al conjunt dels Països Catalans. La creació de la Viquipèdia o els usos de twitter, per posar dos exemple, dibuixen de forma més o menys clara una geografia amagada. És cert que la contundència del Principat és molt major però el mapa queda traçat clarament i s’allargà per la resta dels Països Catalans de forma contundent i clara.
8. Mapes de paraules
A vegades es fan mapes que de fet només contenen la silueta del país i en el seu interior un contingut que no és geogràfic. És el cas d’aquest mapa que usant la coneguda tècnica del mapa de paraules presenta recursos de twitter de tots els Països Catalans, webs o serveis que es poden fer servir per a millorar l’ús de la llengua catalana.
10. El mapa a les notícies
El procés independentista del Principat ha fet que diaris i televisions de tot el món dibuixen mapes. Un d’interessant és aquest publicat pel Wall Street Journal, que delimita perfectament les regions catalana i basca que aspiren actualment a la independència i l’abast global de les dues nacions.
11. Una original proposta europea
Aquest mapa presenta els territoris d’Europa dividits de tal manera que tots tenen la mateixa població: Equipopulous. Això fa que hi haja algunes divisions curioses, però sempre basades en arguments històrics o sociològics. Així els seus autors han optat per respectar els Països Catalans, només afegint-li una part del Llenguadoc occità. El nom triat és una curiositat interessant ja que ens identifica com a costa balear, tesi remarcable des del punt de vista estríctament geogràfic.
12. Els Països Catalans a l’Europa del 2022
Aquest és un mapa, irònic, que ha fet córrer rius de tinta. És un estudi de com podria ser Europa al 2022 posant l’èmfasi en el pes d’Alemanya. El mapa, significativament, recupera la confederació catalano-aragonesa amb el nom d’Imperi Català però deixa fora les Illes, que passen a estar controlades de forma definitiva per (la nudista) Alemanya. Una dosi de futurologia ficció en la qual, per cert, Espanya passa a estar controlada, ara oficialment, pel Vaticà.
13. La gent fa el mapa: els ateneus
Hi ha diversos mapes creats a partir de les activitats de la gent. Un exemple interessant és aquest mapa dels ateneus i casals dels Països Catalans, fet per la revista L’Accent. El mapa marca aquelles institucions locals que tenen un compromís amb el país i la cultura catalana, dibuixant una geografia humana desconeguda per molta gent.
14. L’evolució de la llengua
Aquest mapa ressegueix l’evolució de la llengua per regions o comarques, en base a les dades del Baròmetre de la Comunicació. Cartografia quanta gent considera el català com la seua llengua d’identitat i si aquesta xifra augmenta i disminueix respecte a les anterior edicions del baròmetre.
15. Les institucions i la política als Països Catalans.
Aquest mapa analitza la composició electoral dels diversos territoris i la distribució dels escons en les diverses eleccions. És, però, un mapa clarament basat en els territoris que avui són a l’Estat espanyol ja que a la resta de territoris es limita a indicar que guanyen els partits andorrans, francesos o italians. La referència a L’Alguer és poc comú ja que tret dels mapes lingüístics la resta de mapes consideren la ciutat com una minoria cultural catalana dins Sardenya.
16. L’Espanya assimilada.
No és un mapa dels Països Catalans però és gairebé el mapa polític més famós que fa referència als Països Catalans, de fet a la Corona catalano-aragonesa. En aquest mapa de 1854 publicat a Madrid es distingeixen amb claredat quatre Espanyes. La unitària, la colonial, la foral (el País Basc) i l’assimilada (Aragó i els Països Catalans). El mapa ha aixecat molta polèmica i discussió, fins i tot a l’hora d’analitzar qui n’és l’autor.
17. Quan el formatge ens fa un país
Darrerament s’ha posat de moda comparar idiomes posant-los sobre mapes. Un exemple seria aquest mapa que vol explicar com es diu formatge en les diverses llengües europees. No només marca els Països Catalans per separat sinó que ens identifica amb Occitània i ens relaciona amb l’estat francès, per la homofonia entre el català i el francès.
18. El mapa de la corrupció
Un mapa tan desagradable com real fet per la CUP per a denunciar els casos de corrupció als Països Catalans ‘espanyols’ i intentar comptar quants diners representen.
19. Enllaçats
Un altre mapa activista, aquest que arriba des de les Illes per la campanya Enllaçats per la Llengua. Hi presenta els principals dialectes del català.
20. I el mapa mut
Tret de la Viquipèdia. I sobre el qual podeu dibuixar.
