Gonzalo Boye: modernització, no agilització

A hacer puñetas !!! | Tribuna Libre... La justícia aquí és encara analògica, la part digital no és més que una representació informàtica d'un món i una mentalitat analògiques i, per tant, ni pot ser eficient ni pot ser eficaç ni podrà donar resposta a les necessitats d'una societat que serà molt diferent de la que coneixíem abans del confinament.

Alguns exemples que permetran entendre millor que la solució no passa per agilitar sinó per modernitzar la justícia:

  • De què serveix tenir digitalitzats els procediments si els funcionaris de justícia i els jutges només poden connectar-se a les aplicacions informàtiques des dels ordinadors dels jutjats, perquè falten mesures de seguretat?
  • De què serveix tenir-ho tot digitalitzat si l'única "certesa" que com a tal s'admet és la còpia en paper de cada resolució que, a més, va firmada cal·ligràficament?
  • De què serveix augmentar o renovar els ordinadors si quan cal fer les notificacions als ciutadans —testimonis, víctimes, etc.—, s'han de fer en persona i per correu certificat amb justificant de recepció?
  • De què serveix que estigui tot digitalitzat i ho presentem per Lexnet si la demanda, per al demandat i les altres parts, l'hem de continuar presentant en paper?
  • Per què cal anar a la notaria per donar un poder per a plets si es podria fer electrònicament, que seria més fàcil, àgil i barat?
  • De què serveix que estigui tot digitalitzat si, per exemple, per fer efectiva la llibertat d'un pres, l'agent judicial ha d'anar en persona a la presó a notificar al pres i a la mateixa presó la interlocutòria de llibertat?
  • De què serveix que estigui tot digitalitzat si quan s'ha de fer un tràmit a un jutjat, es documenta tot en paper, que ha de ser firmat a mà, i després s'incorpora al procediment, en paper, i es guarda una còpia en format digital?
  • De què serveix que el judici sigui oral si quan al començament es vol aportar algun document cal portar tantes còpies, en paper, com parts hi hagi en el procediment?

L'agilització de la justícia sempre serà a costa dels drets dels ciutadans, però la modernització ho seria a favor de tots i, sobretot, implicaria un autèntic procés de democratització d'una administració ancorada en el segle XIX

... En realitat, part del que és més urgent és assumir la necessitat d'abandonar aquesta mena de nacionalisme juridicojudicial imperant i així, des d'una perspectiva moderna i integradora, avançar en un procés de modernització que deixi enrere una justícia nacional vuitcentista i es converteixi en una de perfectament integrable en el panorama europeu...

22-V-20, elnacional.cat