de Síria a Líbia, la Mediterrània oriental bull

Setmana clau a Líbia, on el suport militar d’Ankara està desfent el nus sobre Trípoli i equilibrant el front de batalla. Tant és així que els ministres d’Exteriors de Rússia i Turquia, els quals donen suport a bàndols oposats, es manifestaven ahir a favor d’“un alto el foc urgent” i “negociacions”, després de parlar per telèfon.

La nova oportunitat per al diàleg neix de la derrota del mariscal rebel, Khalifa Haftar, a l’oest de Líbia, on les seves tropes van ser forçades dilluns a abandonar la base aèria d’ Al Watiya. Aquesta instal·lació jugava un paper important en el setge de Trípoli, que no ha estat aixecat, però sí retirat dos o tres quilòmetres més.

El pont aeri d’armes i mercenaris del front sirià al libi inclou vuit caces de fabricació soviètica

El setge és encara més precari després de la pèrdua per part d’ Haftar, ahir mateix, de la ciutat d’ Al Asaba, a mig camí entre la capital i Tarhuna, obstruint la línia de subministrament. El govern rebel d’ Haftar té com a bastió Bengasi i l’est.

Cal recordar que el septuagenari oficial va llançar l’abril de l’any passat una ofensiva sobre el Govern d’ Acord Nacional de ­Faiez al- Sarraj, l’únic legítim segons l’ONU. La campanya, amb llum verda de Washington i Moscou, estava a les portes de la victòria quan la intervenció militar de Turquia a començaments d’any va frenar la presa de la capital.

Des d’aleshores, Líbia s’ha convertit, encara més, en mirall del tauler sirià, amb adversaris coincidents, de forma directa o per milícies interposades.

Khalifa Haftar, un excompany d’armes del coronel Gaddafi que va ser captat per la CIA, té en els Emirats el seu més generós donant, mentre que Qatar dona suport al president Faiez al-Sarraj.

L’exèrcit turc –mil cinc-cents homes en terra líbia, segons Bengasi, a més de diverses naus a la costa– ha utilitzat drons artillats per eliminar bateries russes i drons de fabricació xinesa. Aquests últims, operats directament o indirectament pels Emirats, que també paguen la soldada de mercenaris sudanesos. A aquests cal sumar els de l’empresa Wagner, amb els quals Moscou busca modular l’altre pols que manté amb Ankara, a Síria.

Els vasos comunicants entre Síria i Líbia queden de manifest per la tramesa a Trípoli, per mar i aire, de milers de mercenaris islamistes sirians, enrolats en milícies sota tutela turca.

Com a contrapunt, des de la base russa a Síria, aquesta setmana han estat enviats en suport a Haftar vuit caces de fabricació soviètica, escortats per moderns Sujoi-35. Un portaveu de Bengasi ha amenaçat “qualsevol objectiu turc a Líbia”, arrencant una advertència de “conseqüències molt greus” per part d’Ankara.

Encara que ja al gener hi va haver una trobada a Moscou entre els dos bàndols enfrontats, Haftar la va abandonar abruptament, pel que sembla per pressió dels Emirats. Abu Dhabi està entossudit a enderrocar el Govern d’ Al-Sarraj perquè inclou ministres dels Germans Musulmans. I igual com Moscou, té interès a dispersar l’esforç bèl·lic turc.

Al- Sarraj va firmar l’any passat una delimitació marítima amb Turquia que és una andanada contra la concertació gasista de Grècia, Xipre, Egipte i Israel a la Mediterrània Oriental. Però l’inspirador de la firma, el cap de l’Armada turca, Cihat Yaici, acaba de dimitir, segons alguns perquè Erdogan necessita deixar anar llasti antioccidental per aconseguir una sortida airosa a Síria i Líbia.

, Istanbul. Corresponsal

22/05/2020 - lavanguardia

Turkey Tests the Waters in the Eastern Mediterranean | RealClearWorld