el bloqueig partitocràtic del Tribunal de Cuentas impideix la fiscalització dels partits

Cada vegada que salten dubtes sobre la comptabilitat d'algun partit polític, els seus dirigents contesten amb la mateixa afirmació: "Els nostres pressupostos han passat tots els controls del Tribunal de Comptes". Aquesta resposta és certa, malgrat que el Tribunal ni tan sols ha lliurat encara el seu informe sobre 2007. Però oculta que la fiscalització de l'òrgan de l'Estat encarregat d'això és extremadament laxa: treballa només amb el material que li aporten els propis partits i ni tan sols té facultats per posar en dubte dit material.

Per exemple, la instrucció del jutge Antonio Pedreira en el cas Gürtel va posar de manifest que cinc empresaris valencians suposadament van finançar il·legalment les campanyes del PP en 2007 i 2008 mitjançant pagaments a empreses de la trama que organitzaven actes de campanya. Lògicament, cap d'aquests pagaments es va declarar al Tribunal, que ha avalat els comptes de les campanyes d'aquests anys sense indagar si existeixen o no aquests treballs no declarats i abonats per empresaris sense respectar la llei.

El Tribunal de Cuentas, al ralentí.Davant est i qualsevol altre cas, el conseller del Tribunal que examina els pressupostos dels partits es limita a constatar que les factures que li lliura el partit consten en la comptabilitat oficial i que aquesta no sobrepassa la despesa permesa per llei en unes eleccions.

Tradicionalment, els consellers encarregats d'aquesta tasca són de la màxima confiança del PP i del PSOE, que solen pactar la composició del tribunal. Actualment, s'encarreguen d'aquesta tasca el president, Manuel Núñez Pérez, portaveu adjun-to del PP al Congrés fins a 2001, quan va arribar al órga-no fiscalizador, i Felipe GarcíaOrtiz, exalto càrrec socialista.

El Tribunal ni tan sols fa públic el llistat de proveïdors dels partits, la qual cosa serviria per fiscalitzar les possibles adjudicacions que podrien rebre en paral·lel. L'únic órga-no de control que a Espanya va fer públic aquest llistat va ser el de Galícia, i una única vegada: en el seu informe de les eleccions autonòmiques de 2009.

Malgrat el precedent gallec, el Tribunal s'ha negat a estendre l'exemple: "Els documents i conclusions que s'han d'incorporar als informes només competeixen al Tribunal de Comptes", ha contestat l'organisme davant la petició de fer públic el llistat de proveïdors de tots els partits. "Aquesta qüestió entra dins de l'àmbit de les potestats del conseller responsable de dur a terme la fiscalització", va resoldre.

13-II-12, P. Rusiñol, publico

En l'últim informe presentat pel Tribunal de Comptes sobre la comptabilitat dels partits polítics, Luis Bárcenas ni tan sols havia ascendit encara a tresorer del PP i el secretari general d'aquesta formació es deia Ángel Acebes. A Extremadura, ningú li tossia a Juan Carlos Rodríguez Ibarra; a Catalunya, governava Pasqual Maragall; i Euskadi seguia sent el fortí del PNB de Juan José Ibarretxe i Josu Jon Imaz.

Molt ha plogut des de llavors, però aquesta fotografia groguenca és l'última presentada pel Tribunal de Comptes, l'organisme fiscalizador dels fons públics, sobre la comptabilitat de les formacions polítiques: correspon a l'exercici de 2006. El bloqueig de la institució, amb tots els consellers amb mandat vençut des de novembre de 2010, ha contribuït, segons diverses fonts, a endarrerir l'elaboració de l'informe.

Aquest retard coincideix a més amb la investigació judicial del cas Gürtel, que inclou entre altres aspectes el presumpte finançament irregular de diverses campanyes del Pàg. El jutge que en 2009 va destapar la trama, Baltasar Garzón, acaba de ser condemnat i apartat de la carrera judicial per unes escoltes que va ordenar durant la instrucció d'aquesta causa, mentre que l'òrgan que vetlla per la legalitat dels comptes dels partits ni tan sols ha finalitzat encara el seu informe sobre els dos exercicis anteriors a la desarticulació de la trama.

En l'última dècada, aquest informe anual solia presentar-se entre 25 i 30 mesos després de la finalització de l'exercici comptable (veure gràfic a la pàgina següent). Però amb aquest mes es compleixen ja 50 del final de l'exercici de 2007 i el Tribunal de Comptes encara no ha lliurat el seu estudi. "Es presentarà aviat, perquè ja està gairebé acabat", explica un portaveu, que ja es va expressar en termes idèntics el setembre passat.

L'informe sobre 2007 serà el primer que el Tribunal de Comptes presentarà sobre la comptabilitat dels partits després que el jutge instructor que va heretar el gruix del cas Gürtel, Antonio Pedreira, redactés, al maig de 2010, un acte en el qual va considerar versemblant que el PP hagués finançat il·legalment campanyes electorals en 2007 i 2008 amb fons d'empresaris del País Valencià.

Ni aquest tribunal ni tampoc la Sindicatura de Comptes valenciana han reobert des de llavors els expedients corresponents a la comptabilitat del PP en aquests dos comicis, que van avalar en el seu moment.

No és est l'únic element nou de l'informe que l'organisme no acaba de rematar: serà també la primera vegada que l'estudi inclourà les fundacions dels partits. I això a pesar que el conseller Juan Velarde Forts un dels pesos pesats de la institució, en la qual porta 20 anys és simultàniament patró de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), vinculada al PP i presidida per José María Aznar.

Diversos consellers del Tribunal de Comptes han tingut un paper polític destacat en el passat el mateix president, Manuel Núñez Pérez, en el PP; Luis Martínez Noval, en el PSOE; i Lluís Armet, en el PSC, entre uns altres, però, després del seu nomenament, han anat abandonant les seves responsabilitats partidàries.

En canvi, el catedràtic i premio Príncep d'Astúries ha incrementat la seva participació en FAES: Velarde no només forma part del seu patronat, sinó que des de 2005 va assumir la presidència del seu Observatori Econòmic, que durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero es va convertir en una de les referències neoliberals més implacables en la crítica al Govern. Entresus col·laboradors més assidus va destacar Luis de Guindos, avui ministre d'Economia.

A més, en 2005, l'any en què va arrencar l'Observatori Econòmic de FAES, les empreses de la trama Gürtel van facturar gairebé 100.000 euros a la fundació del PP, segons les liquidacions presentades a l'Agència Tributària incorporades al sumari, la qual cosa no ha motivat cap indagació per part del Tribunal de Comptes.

Doble treball
Un portaveu oficial de l'organisme va recordar que Juan Velarde, que no s'encarrega personalment de fiscalitzar als partits, va aconseguir l'aval del ple de la institució per continuar amb les seves activitats en la fundació del PP, finançada en part amb fons públics.

La llei estableix per als consellers de l'organisme les mateixes incompatibilitats que en el cas dels magistrats, als quals no es prohibeix expressament la col·laboració amb partits polítics i veuen limitades les retribucions addicionals a l'activitat acadèmica en un sentit ampli.

Públic es va dirigir el divendres a FAES per preguntar si el catedràtic i conseller del Tribunal de Comptes rep algun tipus de compensació econòmica o dieta per la seva doble participació en la fundació, però no ha obtingut resposta. La norma de FAES és retribuir als participants als seus seminaris, encara que el think-tank conservador declina detallar la suma esgrimint la llei de protecció de dades.

Algunes fonts del Tribunal de Comptes relacionen el retard de l'informe més susceptible de quants elabora al fet que tots els consellers estan en precari des de fa més d'un any. Estedocumento és tan singular que és l'únic que s'elabora mitjançant una coponencia, compartida per un conseller proper al PP (el president, Manuel Nuñez) i un altre proper al PSOE (Felipe García).

Sense renovacions des de 2001
L'última vegada que es van triar consellers per al Tribunal de Comptes va ser en 2001, amb majoria absoluta del PP, la qual cosa es va reflectir en una composició favorable a la formació conservadora: sis consellers propers a aquest partit, un de consens però afí al PP i altres cinc relacionats amb els socialistes.

L'elecció dels consellers requereix el suport de tres cinquenes parts de la Càmera i els dos grans partits van pactar tots els llocs per a un òrgan tan sensible, amb poder per escrutar els seus propis pressupostos.

En 2007 va morir el conseller Antonio de la Rosa, proper al PP, i el lloc ha quedat vacant des de llavors. El PP va seguir aquí la mateixa estratègia que en l'elecció d'altres òrgans de l'Estat, com el Tribunal Constitucional, que tampoc va poder renovar-se durant el mandat socialista per les exigències dels conservadors.

L'estratègia li ha acabat donant rèdits al partit de Mariano Rajoy: l'última elecció de consellers del Tribunal de Comptes va ser amb majoria absoluta del PP i, encara que tots acabaven mandat amb Zapatero en La Moncloa, tornarà a renovar-se amb majoria absoluta del Pàg.

Després del Consell de Ministres del divendres, la vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, va avançar que Rajoy traslladarà el dimecres al líder socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, la necessitat de renovar els òrgans constitucionals bloquejats, ara sí, "de forma urgent".

Un dels consellers, Ubaldo Nieto, de 81 anys, és a punt de complir 30 anys en la institució. I altres dos sumen més de 20 com a consellers: Juan Velarde, de 84 anys, i Ciriaco de Vicente, de 75 anys. Manuel Núñez, de 79 anys, i Rafael Corona, de 78, completen el grup que supera els 75 anys d'edat.

13-II-12, P. Rusiñol, publico