"Suècia i la Covid-19: és útil fer el suec?", Antoni Trilla
Fer el suec vol dir fer-se el desentès, no fer cas de les reflexions que se’ns facin. L’expressió podria procedir dels mariners suecs que atracaven en ports espanyols i aprofitaven el seu desconeixement de l’idioma per entendre només allò que els interessava. Suècia ha adoptat una estratègia de control de l’epidèmia de la Covid-19 diferent de la de la majoria de països de la UE. Suècia, amb una extensió de una mica inferior que la d’ Espanya, té 10 milions d’habitants ( Espanya en té 47), una densitat de població de 23 hab/km2 (a Espanya és de 93 hab/km2) i un PIB per càpita de 46.000 euros (a Espanya és de 26.000 euros). Fins ahir Suècia havia registrat 21.520 casos de Covid-19, amb 2.653 morts (taxa de mortalitat d’un 12,3%). Els seus veïns, tots menys casos: Dinamarca, 9.158; Noruega, 7.710, i Finlàndia, 4.995, i menys morts.
Suècia no s’ha confinat, entre altres motius perquè legalment li resulta molt difícil fer-ho. Les lleis sueques de salut pública es basen majoritàriament en la responsabilitat individual de cada ciutadà per no transmetre una malaltia infecciosa. S’ha recomanat als ciutadans que segueixin les mesures d’higiene i de protecció bàsiques que evitin el contacte amb la gent de més edat, que treballin des de casa i que no es desplacin si no és necessari. Les escoles continuen obertes, com molts negocis, incloent-hi bars i restaurants.
En una interessant entrevista a Nature , Anders Tegnell, responsable d’aquesta estratègia, afirmava que l’objectiu era el mateix: aplanar la corba per reduir el contagi i evitar el col·lapse del sistema sanitari suec, ja que consideren que la malaltia no es pot aturar ni erradicar fins que es disposi d’una vacuna. Per això intenten mantenir el nivell d’infecció tant baix com sigui possible. La base de l’estratègia és la informació i el record constant a la població de les mesures que cal seguir individualment. Estan tenint problemes a les residències, on registren una alta mortalitat que ja ha provocat algunes crítiques.
Tegnell creu que la seva estratègia encara no pot ser avaluada i que és necessari que transcorri més temps. L’OMS, que recomana els confinaments “a la xinesa”, ha reconegut recentment que aquesta estratègia sueca de responsabilitat ciutadana autorregulada pot ser adequada, especialment quan entrem en la “nova normalitat”. Caldrà estudiar amb atenció el model suec, i no fer l’ídem.