pobles amazònics davant la creu del virus i, pitjor, el virus de la creu
AndyRobinson12/04/2020 - lavanguardia
Una societat mil·lenària enfrontada a una amenaça existencial per l’arribada devastadora d’un virus abans desconegut. Wuhan? Venècia? Barcelona? No. Això és l’estat d’ Acre, al sud de l’ Amazònia brasilera, a la cruïlla dels gegantins rius Purus i Acre.
Aquí es coneixen des de fa més de cinc segles les malalties contagioses i letals procedents de l’estranger davant les quals els indígenes no tenien defenses. La grip, el xarampió, la varicel·la, la tuberculosi i ara el coronavirus. Nombroses vegades els virus arribats de més enllà han estat a punt d’exterminar els pobles originaris de l’ Amazònia. Però van resistir. Gairebé un milió d’indígenes viuen a l’ Amazònia brasilera i encara hi ha un centenar de pobles aïllats o que mantenen contactes mínims amb la societat majoritària.
A la densa selva d’ Acre, quatre tribus d’indígenes integrades per unes 600 persones viuen sense contacte exterior. Però sota la presidència de l’ultraconservador Jair Bolsonaro, “els pobles aïllats estan més amenaçats que mai”, adverteix Douglas Rodríguez, expert en salut indígena de la Universitat de São Paulo.
I una de les amenaces més greus és la mateixa que va arribar pel riu Amazones al bergantí del frare dominicà Gaspar de Carvajal el gener del 1542: la Bíblia i el virus.
Els últims missioners són neopentecostals, enviats d’oenagés internacionals com Missió Noves Tribus – Ethnos 360 en anglès– o Youth with a Mission, finançades des dels Estats Units i avalades pel Govern de Jair Bolsonaro.
Segons una anàlisi del diari O Globo , aquestes organitzacions evangèliques ja han intentat els últims anys arribar fins a 13 dels 26 pobles indígenes considerats totalment aïllats. Noves Tribus, fundada el 1953 a Florida, acaba de finançar la compra d’un helicòpter Robinson R66 que “ajudarà a arribar a les viles on no hi ha pistes d’aterratge”, segons ha anunciat el director al Brasil, Edward Luz.
Noves Tribus va ser un dels primers grups evangèlics d’utilitzar avions per establir contacte amb els indígenes aïllats. Els missioners nord-americans, en l’objectiu d’evangelitzar, van construir als vuitanta una pista d’aterratge a prop de l’assentament d’una tribu coneguda com els zo’és, al llunyà nord amazònic.
El resultat: catastròfics brots de grip, tifus i malària. Un de cada quatre zo’és va morir entre el 1982 i el 1988. Va ser un cas entre molts.
D’aquí ve la preocupació actual a la comunitat indígena per la notícia que Ricard Lopes Dias, neopentecostal i exmissioner de Noves Tribus al Brasil, és el nou responsable de les polítiques de pobles aïllats de la Fundació Nacional de l’ Indi ( Funai), l’organisme federal que presumptament vetlla pels interessos dels pobles originaris.
“Un indígena pot morir de pneumònia en 24 hores després de contreure una grip. És el que va passar amb els zo’és”, va dir en una entrevista a O Globo l’exdirector de la Funai, Sidney Possuelo, que va prohibir les activitats de Noves Tribus als vuitanta. La protecció dels pobles aïllats és obligatòria, segons la Constitució brasilera del 1988, però com en moltes altres àrees de la protecció de l’ Amazones, Bolsonaro considera la Constitució un obstacle que cal esquivar.
La qüestió es torna crítica ara que el coronavirus arriba a l’ Amazònia. Si bé la Covid-19 no és necessàriament més perillosa per a un poble aïllat que la grip (totes dues són letals), l’elevada virulència del coronavirus pot fer estralls tant per als indígenes sense contacte com als altres.
Així que va creixent el nombre de contagiats confirmats al Brasil –ja són mes de 10.000–, es palpa la preocupació dels líders indígenes. Aquesta setmana es va registrar la primera mort d’un indígena pel virus, un jove de l’ètnia ianomami. També hi ha hagut un cas de contagi d’un indígena de l’ètnia kokama, una noia d’uns vint anys, al nord de l’estat de l’ Amazones, a prop de la frontera amb Colòmbia. “ Els pobles indígenes són un dels grups humans més vulnerables i necessiten atenció especial”, va dir en una entrevista Ailton Krenak, escriptor de l’ètnia krenak i autor del llibre Idees per posposar la fi del món . “La grip pot matar molta gent aquí també però el contagi de la Covid-19 és molt més ràpid”.
Els neopentecostals gaudeixen de l’empara del Govern per accelerar els contactes
L’entrada il·legal de milers de miners artesanals o garimpeiros a la recerca d’or i pedres precioses a les terres indígenes –sota la mirada tolerant del Govern de Bolsonaro– és un greu perill. Davant aquesta passivitat, indígenes com els ianomamis a l’estat de Roraima i els munduruku a la regió del riu Tapajós, afluent de l’ Amazones, han tancat carreteres d’accés per protegir-se. Altres pobles han prohibit l’accés als visitants. “ Amb l’arribada del coronavirus, els assentaments de les tribus han paralitzat totes les activitats de turisme i les visites d’estrangers”, va dir Arison Jardim, que treballa amb els indígenes de Tarauacá, a l’oest d’ Acre.
Però els missioners són el perill més gran. L’objectiu que tenen, al cap i a la fi, és precisament entrar en contacte amb els pobles aïllats a fi d’evangelitzar-los. Se sospita que el missioner dels Estats Units Andrew Tonkin, originari de Carolina del Nord, de l’organització evangèlica Frontier International, pretén contactar amb tribus aïllades a la vall de Javari, una àrea d’una superfície semblant a Àustria a prop de la frontera del Perú, malgrat l’elevat perill de contagi que hi ha actualment. “Tenen drons i GPS per fer-hi contacte”, va dir Lucas Marrubio, un líder indígena de la vall en declaracions a Mongabay . Setze grups indígenes de la vall de Javari –que abraça els estats d’Acre i l’ Amazones– són pobles aïllats.
“He conegut uns quants missioners de Noves Tribus i no són les persones indicades per fer-hi el primer contacte”, va explicar Antonio Apurina, líder polític de la tribu apurina a la vora del riu Purus, accessible en llanxa des de Boca do Acre.
Ja havia provocat consternació la decisió del Govern de Bolsonaro d’ enviar un equip d’evangèlics a “investigar la salut mental” dels zuruaha –un poble semiaïllat que habita un territori a la vora del riu Purus. La Secretaria Especial de Salut Indígena ( Sesai), amb el suport de l’excèntrica ministra evangèlica Damares Alves, va incloure dos zuruaha ja convertits a l’evangelisme en l’expedició per investigar una sèrie de suïcidis en un assentament dels zuruaha.
Un d’aquests indígenes –missioner de Jocum, la filial brasilera de Youth with a Mission– va atribuir els suïcidis “a la falta d’esperança i la falta d’evangeli”. ( En realitat, tenen a veure amb ritus tradicionals que de vegades inclouen l’ autoenverinament).
L’expedició va ser cancel·lada després de les advertències de la Fiscalia Federal que els missioners “no van seguir els protocols de quarantena exigits per a activitats pròximes a pobles indígenes de nou contacte”.
Els evangèlics són molt presents a les tribus ja contactades. Uns 100 dels 451 habitants de l’assentament indígena apurina/humanari a prop de Boca do Acre ja són evangèlics. Al centre del poble s’està construint un temple evangèlic de maó. “És difícil. El poble està dividit. No soc evangèlic però cal buscar la convivència”, diu el cacic de l’assentament Francisco Umanary en una entrevista mantinguda mentre un grup de joves arribaven al poble després de collir fruits silvestres.
El cacic es va mostrar alarmat per l’acostament del coronavirus al seu territori. “Ja hi ha casos a Boca do Acre i tenim molta por. Estem en quarantena. Ningú no entra, però no podem travessar Boca do Acre per comprar menjar pel perill de contagi”.
Bolsonaro ha minimitzat el perill de la pandèmia a tota la societat brasilera i els seus aliats a la dreta evangèlica han qualificat com a “histèria obra de Satanàs” les advertències de l’ Organització Mundial de la Salut.
Així mateix, la Sesai s’ha evangelitzat. Un 60% dels serveis d’atenció primària als territoris indígenes els proporciona l’oenagé pentecostal Caiua.
Se sol pensar que les epidèmies genocides a l’ Amazònia van passar fa centenars d’anys. Però la veritat és que es van intensificar la segona meitat del segle XX. Els projectes miners i grans obres com la carretera panamazònica van exposar milers d’indígenes a virus davant els quals no tenen defenses.
El mal anomenat Servei de Protecció dels Indis ( SPI) “va practicar guerra bacteriològica després d’introduir entre les tribus de la selva amazònica el xarampió, la grip, la varicel·la i la tuberculosi”, explica Marcio Souza a l’últim llibre sobre l’Amazònia. “Van morir en gran quantitat i ràpidament”.
Les epidèmies genocides van créixer durant la segona meitat del segle XX
La població dels wamiris-atroaris va caure de 3.000 a 300 després de la inauguració de la carretera transamazònica als setanta; molts indígenes van morir com a conseqüència d’una epidèmia de xarampió. ( Els atacs amb metralladora des d’helicòpters militars van rematar l’operació.) Quan alguns indígenes van anar a hospitals, “les autoritats mèdiques es van negar a atendre’ls (...), sota pretext que no hi havia hospitals a Manaus per cuidar el gran nombre de malalts”, explica Souza.
El cas dels assentaments dels nambiquara –molt a prop de la carretera panamericana– va ser encara més greu. Després del primer contacte (mitjançant missioners) la població va caure de 10.000 a 1.000 a causa de les epidèmies. El 2014, quan la tribu dels xinane va establir un primer contacte amb representants de la Funai, els virus havien arribat abans. Els supervivents van explicar que els familiars havien mort per febre, tos, diarrea i vòmits.