"La pandèmia i el retorn a la societat disciplinària", Byung-Chul Han

La pandèmia està posant en perill el liberalisme occidental. Estem veient que és difícil compatibilitzar el liberalisme amb la pandèmia. Està Occident davant l’amenaça del retorn a la societat disciplinària? Als aeroports, pel perill del terrorisme ens sotmetem ja sense queixes a unes mesures de seguretat que semblen absurdes i que no poques vegades resulten humiliants. Cadascun de nosaltres és un potencial terrorista. El virus representa un altre tipus de terrorisme incomparablement més perillós que ve de l’aire i que s’ha propagat pel món sencer. És invisible i omnipresent i mata molta més gent que el terrorisme. Serà capaç el virus de transformar permanentment la societat liberal occidental en una societat disciplinària, en la qual tots sense excepció som tractats com a potencials portadors del virus?

Ja al segle XVII arran de l’epidèmia de pesta es van adoptar a Europa unes mesures disciplinàries que avui semblarien inconcebibles i que des d’aleshores han caigut en un oblit absolut. Michel Foucault en fa una impactant descripció a l’anàlisi de la societat disciplinària. Les cases es tanquen amb clau des de fora. Les claus han de lliurar-se a les autoritats. Les persones que trenquen clandestinament la quarantena són condemnades a mort. Es mata els animals que corren deixats anar. La vigilància és total. S’exigeix una obediència incondicional. Es vigila cada casa. Durant els controls tots els habitants de la casa han de sortir a les finestres. Als qui viuen en patis interiors se’ls assigna una finestra que doni al carrer. Es crida cadascú pel nom personal i se li pregunta com es troba. Qui menteix s’exposa a la pena de mort. S’estableix un sistema de registre exhaustiu. L’espai es petrifica en una xarxa de cèl·lules impermeables. Tothom està encadenat al seu lloc. Qui es mou arrisca la vida. El poder penetra fins als detalls més nimis de l’existència. Tota la societat es transforma en un panòptic i és penetrada completament per la mirada panòptica.

Com a conseqüència de la pandèmia, Europa ha perdut tot el carisma. En aquests moments Europa mira a Àsia amb sorpresa i enveja. Els països asiàtics han sabut controlar molt ràpidament l’epidèmia. Què fan els asiàtics millor que els europeus? Malgrat el neoliberalisme, els estats asiàtics continuen sent, a diferència d’ Occident, una societat disciplinària. A l’Àsia impera un col·lectivisme amb una forta tendència a la disciplina. Allà es poden imposar, sense més problema, mesures disciplinàries radicals que als països europeus toparien amb un fort rebuig. Més que com a restriccions dels drets individuals es perceben com el compliment de deures col·lectius. Les necessitats individuals són relegades a favor dels interessos col·lectius. Països com la Xina i Singapur tenen un règim autocràtic. A Corea del Sud i Taiwan, fins fa poques dècades, també n’hi havia. Els règims autoritaris eduquen les persones per fer d’elles obedients subjectes disciplinaris. A Àsia, per damunt de tot, s’està implantant un règim de vigilància digital. Els asiàtics s’hi sotmeten pràcticament sense protestar. Totes aquestes peculiaritats han resultat ser avantatges que el seu sistema ofereix per contenir la pandèmia. Per tant, s’acabarà imposant el model asiàtic a escala global? Això seria el final del liberalisme.

Amb un rigor i una disciplina que per als europeus serien inconcebibles, els asiàtics estan vencent el virus. Les rigoroses mesures que apliquen evoquen aquella societat disciplinària que durant l’època de l’epidèmia de pesta es va instaurar a Europa i que des d’aleshores ha caigut en un oblit absolut. Segons Naomi Klein, la commoció és un moment propici que permet establir un nou sistema de govern. Viktor Orbán mira amb enveja als estats autocràtics a Àsia. Ja no confia en Europa. A causa de la pandèmia es decreta per llei l’estat d’alarma per temps indefinit. Per tant, hem de témer que arran de la pandèmia també Occident acabi tornant a l’estat policial i a la societat disciplinària que ja havíem superat?

Per culpa del virus el liberalisme i l’individualisme occidentals seran ja aviat cosa del passat? O l’epidèmia descontrolada i els incomptables morts són el preu que hem de pagar per la llibertat?

Byung-Chul Han, 03/04/2020 - lavanguardia