les llibertats, víctima colateral del covid-19?

La Unió Europea ha demanat a les operadores de telefonia europees que li permetin accedir a les dades per conèixer la localització dels clients en plena crisi del Covid-19. La mesura ha suscitat certa inquietud perquè recorda molt la tecnologia que han desplegat la Xina i altres països asiàtics per controlar la situació dels ciutadans i saber si respectaven el confinament que els havien imposat. Per això la Comissió Europea s’ha afanyat a aclarir que les dades s’utilitzaran de manera agregada, que es respectarà l’anonimat i que seran destruïdes quan passi l’epidèmia. L’objectiu, segons aquesta declaració, és saber els moviments de la població per determinar on hi haurà els pròxims pics del contagi i prevenir les necessitats futures d’infraestructura sanitària. La pandèmia del Covid-19 ha posat les autoritats en el dilema de protegir la privacitat dels ciutadans i alhora assegurar-ne el confinament per garantir el bon funcionament de les polítiques sanitàries. Es tracta d’un dilema perillós. I que té una difícil solució.

27/03/2020 - lavanguardia

Rastrejats pel mòbil

• Els operadors donaran a Brussel·les dades dels clients per frenar el virus

27/03/2020 - 00:16h

Telefónica i set operadors de te­lecomunicacions més proporcionaran dades de localització dels seus usuaris de telèfons mòbils a la Comissió Europea per facilitar el seguiment de l’expansió del coronavirus. És una petició que va formular el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, a la qual aquestes companyies han contestat afirmativament i que ja ha suscitat inquietud entre alguns sectors, que hi veuen un pas cap al control estatal del ciutadà i una amenaça a la seva privacitat.

Brussel·les assegura, tot i això, que les dades seran utilitzades de forma agregada i anònima, sense identificacions individuals i que s’esborraran una vegada passada la crisi. L’objectiu de la iniciativa és “poder anticipar l’evolució de l’expansió de la pandèmia i en particular el seu probable pic a cada país. Aquesta és una informació crucial per planificar l’aprovisionament d’equip mèdic, com ventiladors i màscares”, argumenta Breton en una carta a l’eurodiputada holandesa, Sophie in’t Veld, que havia expressat alarma per la potencial violació de les normes europees de privacitat.

El comissari n’hi dona garanties. En concret, indica que les dades són totalment agregades i anònimes i que no es podran utilitzar per seguir ciutadans in­dividuals, que seran esborrats una vegada hagi passat l’emergència sanitària i que el vistiplau del supervisor europeu de protecció de dades hi ha donat el ­vistiplau.

“La Comissió no comprometrà la privacitat dels nostres ciutadans. Actuarà com a controlador de les dades i en garantirà l’ús adequat”, assegura Breton.

Brussel·les ha contactat amb un operador per país, entre els quals hi ha, a més de Telefónica, Vodafone, Deutsche Telekom, Orange, Telecom Italia, Teleno, Telia i A1 Telekom Austria.

Segons Brussel·les, l’operació entra dins dels proveïments de la directiva ePrivacy i el reglament europeu de protecció de dades personals, una normativa que permet determinades excepcions en la recollida d’informació partint de situacions d’emergència en el terreny de la salut pública.

És una cosa molt diferent de l’ús de les dades dels mòbils que fan en altres països com la Xina, Corea del Sud o Singapur, que rastregen la geolocalització individual de ciutadans per comprovar si respecten les normes de confinament (fins i tot multen els infractors), per tenir un mapa dels moviments precisos i per determinar el nivell de risc que puguin suposar. Aquí tot és anònim i agregat; dona la foto del global, no dels comportaments individuals.

De fet, a Àustria, Itàlia o el Regne Unit ja s’estan realitzant estudis estadístics a partir de dades de telefonia mòbil, no sense certa polèmica. La setmana passada a Itàlia es va saber, per exemple, que el 40% dels ciutadans de la Llombardia (la regió més afec­tada per la pandèmia) continuaven desplaçant-se regularment malgrat el decret de confinament, una informació obtinguda a través de la geolocalització dels mòbils. Les autoritats van advertir que alguns moviments eren per motius laborals, autoritzats, però també n’hi havia molts d’altres per raons supèrflues.

La petició la va formular dilluns el comissari Breton en una videoconferència amb els operadors
de telecomunicacions, on va argumentar que les dades perme­trien establir la relació entre les mesures de confinament i la propagació del virus, i farien possible anticipar els pics de contagi.

El supervisor europeu de protecció de dades ha confirmat la validesa d’aquesta iniciativa, ja que la legislació és prou flexible per permetre utilitzar mesures d’a­quest tipus. “Les dades efectivament anònimes cauen fora del marc de les regles de protecció de dades”, indica Wojciech Rafał Wiwioroksk, que afegeix que l’agregació de les dades és una garantia addicional.

També ho és el caràcter “extraordinari” d’aquesta autorització, limitada per a aquesta crisi es­pecífica i amb caràcter temporal. El supervisor recomana mantenir plena transparència davant l’opinió pública sobre l’objectiu i els procediments posats en marxa, i acaba amb un avís.

Si hi ha qualsevol modificació en el futur, serà necessari consultar-ho un altre cop. També adverteix que si la Comissió requereix la participació de terceres parts per processar la informació obtinguda, ha d’aplicar-los mesures equivalents de seguretat per garantir-ne la confidencialitat.