els sami, fi d’un genocidi cultural?

El poble sami ha tingut un estatus feble a Finlàndia en molts sentits. El Govern no ha respectat el seu dret a la terra, i la seva gent va ser forçada a integrar-se a la cultura finlandesa fins als anys setanta. “Finlàndia ha estat menyspreada per grups internacionals pel seu tracte als sami, fins i tot en els últims anys”. No són paraules de cap activista sami, sinó d’una ministra del govern finlandès. Maria Ohisalo, titular d’Interior, va reconèixer la discriminació a què han estat sotmesos durant segles els sami, l’únic poble indígena d’Europa, i va admetre que Finlàndia ha d’assumir la seva responsabilitat pels errors del passat. Ho va dir després que l’executiu aprovés un mandat per posar en marxa la denominada Comissió de Veritat i Reconciliació ( CVR), que ja ha rebut la llum verda del Parlament sami de Finlàndia.

Habitants de les zones més septentrionals de Finlàndia, Noruega i Suècia i de la Península de Kola (al nord-oest de Rússia), els sami –també coneguts com a lapons, encara que aquest terme ha caigut en desús pel seu origen despectiu– han patit durant segles discriminacions, repressió i violacions dels drets humans, incloent la conversió forçada al cristianisme, la segregació escolar, l’atac a la llengua i a la identitat cultural, i fins i tot pràctiques ­eugenèsiques. Un exemple: Suècia va acollir el primer institut de biologia racial del món, establert a Uppsala el 1922 en compliment d’una decisió parlamentària. L’objectiu era classificar les races considerades inferiors, entre elles, els sami. Es van practicar mesuraments sistemàtics dels cervells dels menors a les escoles i de cadàvers que s’exhumaven de les seves tombes, alhora que milers d’indígenes van ser forçats a esterilitzacions forçades.

Tant a Suècia com a Finlàndia i a Noruega, nens i nenes sami eren enviats a internats dels quals no podien sortir més que un parell de ­vegades a l’any, durant els quals eren obligats a parlar només en l’idioma oficial, i on a més eren assetjats fins que arribaven a avergo­nyir-se i repudiar la identitat, la cultura i la llengua, una cosa que s’ha arrossegat les següents ­generacions.

Noruega (el 1989), Suècia (el 1993) i Finlàndia (el 1996) van reconèixer els sami com a poble indígena a les seves constitucions –actualment es calcula que n’hi ha al voltant de 100.000 a tot el territori–, i van establir sengles Parlaments, els representants dels quals negocien amb els executius dels tres països per avançar cap a la reconciliació. L’objectiu de la Comissió de Veritat i Reconciliació de Finlàndia serà “investigar i aprendre dels esdeveniments del passat”, segons va afirmar el govern en un comunicat. Per al Parlament sami, la CVR haurà “de reconèixer i avaluar la discriminació dels sami al llarg de la història, i els continus efectes actuals del trauma causat per l’opressió oficialment aprovada”. El vicepresident de la Cambra de Representants sami, Heikki Paltto, va emfatitzar la importància d’arrencar amb el procés ràpidament, abans que desapareguin les generacions més grans. “És esgotador travessar un passat dolorós, però necessari”, va afirmar.

La CVR de Finlàndia va iniciar el camí el 2016, quan el Parlament sami va començar a explorar aquesta via. Els exprimers ministres Juha Sipilä (centre) i Antti Rinne (socialdemòcrata) es van reunir amb representants indígenes el 2017 i el 2019, respectivament, per impulsar el procés. Noruega va ser el primer país en aprovar una comissió de reconciliació amb els sami, els resultats dels quals es presentaran el 2022. A Suècia, el govern socialdemòcrata també ha manifestat la seva intenció, encara que de moment no l’ha concretat.

Una de les dificultats s’explica perquè continuen existint controvèrsies al voltant de l’ús i els drets tradicionals de la terra, qüestió que segueix causant friccions entre els Estats i el poble sami, que s’ha dedicat durant mil·lennis a la cria de rens i a la pesca. L’últim exemple ha estat la llarga batalla legal entre un llogarret sami i l’ Estat suec sobre qui té els drets exclusius de cacera i pesca al territori. Després de tres dècades als tribunals, el Tribunal Suprem va donar la raó al poble indígena.