Osman Kavala, filantrop milionari empresonat per sedició
Hi ha qui veu en Osman Kavala un cavaller otomà i un veritable filantrop, i després hi ha qui veu la seva ombra darrere de cada càbala. Per exemple, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i els seus mitjans afins. Però també l’esquerra turca més nacionalista, que no suporta aquest cosmopolita que promou i restaura totes les cultures del mosaic anatoli; el vell, el nou i el de més enllà.
El mecenes per antonomàsia de Turquia s’està convertint, malgrat ell mateix, en un dels presos més famosos, amb el permís dels líders kurds de l’HDP, a qui també dona suport.
Després de ser exonerat pel suport a la revolta del parc Gezi, la Fiscalia ha rescatat altres càrrecs
De poc li ha servit que el Tribunal Europeu de Drets Humans dirimís el desembre que havia de ser excarcerat, després de més de dos anys entre reixes, per no observar delicte de sedició en el suport –reconegut– a la revolta urbana del parc Gezi d’ Istanbul, en el llunyà 2013. Ni tan sols li ha servit el ser exonerat per sorpresa, dimarts passat, pel tribunal turc. Encara floten sobre el jutjat els aplaudiments incrèduls del públic, entre ells molts diplomàtics europeus. I la perplexitat, després, per la reobertura d’un altre cas, la seva improbable vinculació amb l’intent colpista del 2016, al coincidir al cap de dos dies amb un nord-americà acusat. Tot amb tal de no deixar-lo anar, mentre els magistrats clements passaven a ser investigats.
Però qui és aquest senyor de 62 anys, amb aspecte de verd alemany i conegut com el milionari roig ? Una vegada més, Erdogan ho té clar. És l’home d’“aquell jueu hongarès, Soros, que esbocina països”.
Certament, Osman Kavala
va ser un dels fundadors del capítol turc d’Open Society, el grup de pressió del famós magnat liberalitzador George Soros. Però Kavala disposa de les seves pròpies firmes, entitats i fundacions d’agitació sociocultural, amb què ha obligat Turquia –quan aquesta s’ha deixat– a rellegir la seva història, amb esperit crític i transformador.
Nascut a París, hereu d’una dinastia empresarial turca –minera i immobiliària–, va estudiar a l’elitista Robert College d’ Istanbul, com l’escriptora, també represaliada, Asli Erdogan.
dpa / EP (EP)
No són pocs els que veuen un revengisme de classe en els en altre temps descamisats de l’AKP d’Erdogan, que s’han apropiat de gran part dels vots que van ser de l’esquerra, laminada per successius cops d’ Estat.
Com el pitjor de tots, poc abans de la seva tornada al país, el 1982, després d’estudiar Economia a Manchester i Nova York, accelerada per la mort sobtada del seu pare. Kavala va agafar les regnes del grup però, alhora, blindat per la seva posició social, va començar a obrir escletxes. Va cofundar, per exemple, l’editorial Iletesim, fonamental sobretot en ciències socials.
Abans del boom de les oenagés desencadenat a Turquia pel terratrèmol del 1999, Osman Kavala ja era un referent en el ram. Singularment en la protecció de nens sense sostre, una realitat que es va extingir en la primera dècada d’aquest segle, abans de reaparèixer amb la guerra de Síria, en la qual també s’ha centrat amb la seva fundació Anadolu Kültür.
Si no fos turc, seria obligat dir que no hauria imaginat mai acabar entre reixes, després de dedicar-se durant anys, entre altres coses, a organitzar actes culturals a les presons. Però va fer molt més que això: va muntar associacions d’estudis polítics, com Hèlsinki, o altres de centrades en el patrimoni històric.
També Tesev, un laboratori d’idees europeista. Implicat en la resolució del conflicte kurd, va crear el Centre per la Veritat, la Justícia i la Memòria.
Gairebé sempre, sense solució de continuïtat entre cultura i política. En el que va ser magatzem de tabac de la seva família, a Tophane, va muntar Depo, que ha acollit diverses biennals i ha estat punt de cita obligat de l’art i el debat a Istanbul, com el seu restaurant Cezayir.
Kavala s’ha preocupat en recuperar per a l’imaginari comú turc armenis, grecs, assiris, gitanos o jueus. Per això va muntar a la fronterera Kars un centre cultural i, amb ell, una orquestra simfònica amb joves músics armenis i turcs. Aquest oasi va tancar, però en va crear d’altres igualment lluny del confort d’Ankara o Istanbul. En cruïlles culturals, enganxades a violències antigues o modernes i sempre estratègiques, com Antioquia, al costat de Síria, o Diyarbakir, al cor de les terres kurdes. O a Çanakkale, a l’entrada dels Dardanelo.
A la tornada d’un acte sobre refugiats a Gaziantep, coorganitzat amb el Goethe Institut, Kavala va ser arrestat. Li van requisar el mòbil i on ell veia el mapa de distribució d’abelles a Anatòlia la policia intuïa un projecte de balcanització de Turquia.
Que aquest singular agitador pels drets humans continuï a la presó té una sola virtut. Recorda que a Turquia qualsevol matinada la policia pot trucar a la teva porta, per un tuit.