Lleó reclama autonomia contra la marginació
- La demanda d’una autonomia pròpia va tenyir la massiva mobilització d’ahir pel declivi econòmic
Ahir Pepe Álvarez va esmentar la bèstia a la plaça de San Marcelo de Lleó. El secretari general de la UGT participava en l’acte central amb què va culminar un diumenge de mobilitzacions en diversos punts de la província per reclamar la reindustrialització. Hi van participar 48.000 persones segons la subdelegació del Govern espanyol. Com un gest de salutació, Álvarez va donar les gràcies als companys de la UGT de Castella i Lleó, fet que va provocar un sotrac de malestar entre el públic, especialment al sector més allunyat de l’escenari, on s’aplegaven nombroses banderes sindicals. A partir d’aquest moment el discurs del líder ugetista i del seu homòleg de CC. OO., Unai Sordo, va ser interromput amb esbroncades, xiulets i crits d’“autonomia, País Lleonès” i de “ Lleó sense Castella és una meravella”. Ahir aquesta província va sortir al carrer per cridar contra la marginació econòmica i política i també per reclamar la creació de la divuitena comunitat autònoma com a aspiració de fons.
Uns globus amb el simbòlic número 18 penjaven d’una enorme pancarta a favor de l’autonomia per a la regió lleonesa que va entrar a la plaça de San Marcelo quan ja havien acabat els discursos dels líders sindicals i la gent corejava la cançó Todos somos de León , que té una tornada que diu “paso la vida llorando y suspirando, León, por ti” . Aquesta lletra va tenir una presència recurrent a la marxa transversal d’ahir, des del Parador a la seu institucional de l’Ajuntament.
El líder de la UGT, Pepe Álvarez, va provocarla ira de part del públic quan es va referir a Castella i Lleó
En aquesta seu, el 27 de desembre el ple municipal va aprovar amb els vots del PSOE, Podem i la Unió del Poble Lleonès ( UPL) una moció que demanava la creació d’una autonomia pròpia per a Lleó, Salamanca i Zamora. Aquesta moció també va tirar endavant en alguns ajuntaments petits.
J.Casares / EFE (EFE)
Es tracta del Lexit , que és com es va batejar la iniciativa just després de les eleccions del Regne Unit que van suposar la ratificació del Brexit . Ahir el diminutiu de l’intent de secessió autonòmica lleonesa era present en algunes banderes i pancartes i en unes lletres que portaven uns manifestants i que formaven l’irònic neologisme.
Tot estava dominat per un color: el porpra de la bandera lleonesa, que era el leitmotiv de la protesta. Una protesta que expressava el neguit pel retrocés econòmic i demogràfic de la província i del conjunt de l’antic regne de Lleó durant els últims quaranta anys. Aquesta etapa coincideix amb el període democràtic i, majoritàriament, amb els de l’existència de Castella i Lleó. El rebuig de la integració en aquesta comunitat, que en comptes de ser dual té un poder que gravita al voltant de la capital de facto situada a Valladolid, no és cap novetat. Però ha rebrotat en temps de malestar perquè el tren de la sortida de la crisi no arriba a l’ Espanya buida, mentre s’escampa l’exemple de l’èxit de Terol Existeix.
Lleó forma juntament amb Ourense, Zamora i Astúries “la nova Sibèria, la perifèria de la perifèria”, segons va proclamar a San Marcelo el líder provincial de
CC. OO., Xosepe Vega. Durant la seva intervenció i durant la del seu homòleg de la UGT, Enrique Reguero, hi va haver nombroses referències als més de 60.000 habitants que la província ha perdut des del 1983 i que han propiciat que Valladolid la sobrepassi.
El declivi, vinculat a la crisi minera i a la del nord-oest ibèric, connecta la reivindicació sindical d’una agència de reindustrialització per a Lleó –el motiu de la manifestació d’ahir– amb la demanda regionalista que expressaven molts manifestants. Tot i això, la referència de Pepe Álvarez a Castella i Lleó va obrir una esquerda entre les dues reivindicacions que sorgeixen d’un mateix problema. Quan els líders de la UGT i de la CC.OO. parlaven, es percebia simpatia, però quan ho van fer els de Madrid, es respirava enuig.
A la manifestació hi havia càrrecs del PP i de Ciutadans, que s’oposen al Lexit i donen suport a les demandes econòmiques. Però fa l’efecte que la va capitalitzar sobretot l’alcalde lleonès, el socialista José Antonio Diez, que, tot i el rebuig d’una part del seu partit, s’ha posat al capdavant de la petició d’una autonomia pròpia.