"Genocida", Pilar Rahola

Que en ple 2020, 45 anys després de la mort de Franco, el Senat no permeti qualificar de “règim genocida” el de Franco –segons resposta a una pregunta del senador de Com­promís Carles Mulet– explica com de profund va ser el franquisme en la so­cietat espanyola, com d’impunes van sortir els seus crims i el blanqueig repugnant de què van gaudir els botxins. D’aquí la protecció a la memòria del franquisme per part dels qui, directament o indirecta, venen d’aquella herència històrica.

És a dir, resulta que al franquisme no l’hem d’anomenar feixisme, al dictador que va matar centenars de milers de persones no li podem dir genocida i als assassinats, milers d’ells encara desapareguts, no podem anomenar-los víctimes. És la genuflexió menyspreable d’una democràcia, l’única del món que no va investigar mai el terrorisme d’Estat després de la dictadura, malgrat les peticions internacionals. Per exemple, Espanya ha fet cas omís de les resolucions de l’ONU que han reclamat reiteradament la investigació tant dels crims com dels desapareguts de la dictadura. Tampoc no va fer cas de la petició de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que el 2006, a instàncies d’una iniciativa de Lluís Maria de Puig, va exigir la creació d’una comissió d’investigació sobre els crims de la dictadura i va demanar que el 18 de juliol fos el dia internacional de condemna al franquisme. I, ahir mateix, Suïssa va demanar el mateix a l’ONU, en una dura reprimenda a ­Espanya. La qual cosa obliga a una ­conclusió igualment menyspreable: la democràcia espanyola no es va assentar en la concòrdia de tots, sinó en la impunitat dels criminals.

L’única democràcia del món que no investiga els crims de la dictadura

Una impunitat que, segons sembla, el Senat vol mantenir fins i tot censurant les paraules. Diu, en la resposta a la pregunta de Carles Mulet, que parlava obertament de “règim genocida i il·legal”, que “la pregunta conté termes que suposen una manca de respecte” i que, per això, neguen el seu registre i sol·liciten el senador que la reformuli per poder acceptar-la. O sigui, que al voltant de 150.000 desapareguts per la repressió no són un genocidi; tampoc els milers d’afusellats sense garanties de cap tipus, els afusellaments dels quals es van prolongar durant dècades. Només al Camp de la Bota van ser assassinades de manera legal 1.717 persones, des del 1939 fins al 1952. És a dir, tretze anys seguits afusellant presoners po­lítics. I hi va haver afusellaments a tot Espanya fins al mateix any de la mort del dictador. No hi ha cap dubte, Franco va ser un genocida i el franquisme va ser un règim genocida, per molt que ho negui un Senat sense vergonya.

, 23/01/2020 - lavanguardia