perquè segueix segrestat l’eurodiputat Junqueras?

Oriol Junqueras, pres del mòdul 2 de Lledoners, és eurodiputat. Ho és des del 13 de juny, quan la Junta Electoral Central va oficialitzar la distribució d’escons corresponents a Espanya al Parlament Europeu, i, per tant, gaudia d’immunitat quan l’octubre el Tribunal Suprem el va condemnar a 13 anys de presó per un delicte de sedició. De fet, segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, hauria d’haver estat alliberat al juny per poder accedir a la seva acta d’eurodiputat. Però no. El Suprem va considerar que els delictes dels quals se l’acusava eren “de na­turalesa especialment greu” i va prioritzar mantenir la presó ­provisional del líder d’ERC sobre el seu dret de participació política a causa del possible risc de fugida.

Junqueras acumula 777 dies a la presó i, si es confirma la seva classificació en segon grau penitenciari, no podrà accedir a permisos fins al gener del 2021.

Les conseqüències de la resolució del Tribunal de Luxemburg encara són imprevisibles en el terreny judicial i, més encara, en el polític, però la decisió és un cop al tribunal que presideix Manuel Marchena. El Suprem és qui ha d’executar ara la sentència que desperta tantes esperances a ERC com interrogants al Govern central i entre els mateixos magistrats. La unanimitat al Tribunal Constitucional ja s’ha trencat entorn de la defensa dels drets polítics de Junqueras, i ara li toca al Suprem superar la prova d’estrès. Tenint en compte que va ser el TS qui va recórrer a Luxemburg per aclarir dubtes sobre la immunitat de Junqueras i que, una vegada dictada la sentència, va insistir en la rellevància de la qüestió, ara el repte és no perdre el prestigi pel camí amb una bateria de recursos pendents apuntant als tribunals europeus.

PROVA D’ESTRÈS AL PSOE;

A la mateixa prova se sotmet el PSOE. En plena negociació amb els republicans a fi de desblo­quejar la investidura de Pedro Sánchez, ara els socialistes veuen com puja el preu de l’abstenció. ERC reclama una taula de diàleg entre governs per afrontar el “conflicte polític” català, però també el que denominen el “ final de la repressió”. I volen que el ­ Govern del PSOE faci ara el gran salt. No es tracta només de rebaixar les acusacions de la Fiscalia als CDR o d’ oblidar recursos davant el Tribunal Constitucional, sinó de demanar davant el Suprem que s’alliberi Oriol Junqueras partint de la sentència europea. Per capejar el temporal, la Moncloa s’aferra a la via política. En un comunicat va defensar una nova etapa de “diàleg, negociació i acord des del respecte a les legítimes diferències, en el marc del nostre Estat Social i Democràtic de Dret”.

De moment, però, ERC ha decidit que congela les negociacions sobre la investidura fins a saber la posició de l’Executiu de Sánchez davant el Suprem. El Suprem ha donat cinc dies a les parts del procés de l’1- O perquè es pronunciïn, i l’ Advocacia de l’ Estat estudia “amb el degut deteniment” la sentència abans d’actuar. Els precedents donen per a tot. L’ Advocacia de l’ Estat va defensar que Junqueras pogués accedir a la seva acta com a eurodiputat al juny, però ja en el procediment europeu va afirmar que la consulta sobre la immunitat era simplement “hipotètica” i que, amb una condemna ferma “no tindria cap incidència”. “Desobeiran el tribunal europeu?”, va preguntar el coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, que lidera els contactes amb els socialistes per negociar la investidura.

El calendari es dilata i la investidura somiada abans d’acabar l’any sembla esfumar-se. El Govern espanyol s’aferra que els republicans paralitzen però no donen per trencades les negocia­cions, però no hi ha garanties.

EL LÍDER D’
PUIGDEMONT

També són imprevisibles les conseqüències sobre el mapa polític català. Dues hores després de la sentència de Luxemburg es va fer pública la condemna d’un any i mig d’inhabilitació del president Quim Torra per desobediència per no haver retirat una pancarta del balcó de Palau durant la campanya electoral de l’abril. Torra hi recorrerà en contra fins i tot davant instàncies europees, però la carta de la convocatòria electoral es jugarà en funció dels interessos de Carles Puigdemont. L’expresident pot ser el principal beneficiari del cop judicial de Junqueras, amb Toni Comín, que va arribar a Brussel·les amb ERC i ara tindrà càrrec per JxCat. Tots dos estan més a prop de l’acta d’eurodiputat i, per tant, de gaudir d’immunitat i de llibertat de moviments per territori europeu. Almenys temporal. Al TJUE hi ha dos recursos presentats, un dels quals estava previst resoldre aquest Nadal, i la defensa de Puigdemont demanarà que s’acceleri el tràmit perquè considera que s’està davant una vulneració de drets. En paral·lel, l’euroordre del magistrat Pablo Llarena quedarà sense efecte i el procés judicial contra l’expresident haurà de ser autoritzat pel Parlament Europeu. Puigdemont ja ha recorregut davant la Cort Belga.

Al juny l’ Eurocambra d’ Antonio Tajani els va prohibir l’accés, però ara David Sassoli ha aixecat la prohibició i ha demanat un informe jurídic sobre com cal aplicar la decisió de Luxemburg. El Parlament Europeu tanca avui per vacances i no reprèn l’acti­vitat fins al 6 de gener. Si se’ls concedeix l’acta parlamentària, Puigdemont disposarà de recursos i estructura per apuntalar el seu projecte, i fins i tot planeja acostar la residència a Catalunya. De fet, quan es va conèixer la sentència, el grup parlamentari de JxCat, en connexió amb Waterloo, va es­clatar en crits de “ Perpinyà, ­Perpinyà”. “La pròxima reunió serà a Catalunya”, va dir Puig­demont. L’expresident no assumirà riscos i no té previst trepitjar territori espanyol si no té ga­ran­ties que no serà detingut, però la política és una altra cosa. Alimenta la idea de posar-se al capdavant d’una candidatura a les pròximes eleccions catalanes per arrabassar la victòria a què aspira ERC. La travessa a JxCat seria llavors per trobar un presidenciable, ja que Puigdemont no s’arriscaria a perdre la immunitat europea.

“Avui s’obren noves oportu­nitats polítiques”, va dir. Es referia a una “mediació i negociació” a Catalunya. I també al seu futur.

LA LLIBERTAT DE
EN MANS DEL SUPREM

A la Moncloa consideraven que la decisió del TJUE no té incidència en la condemna de l’1- O i que, per tant, la situació de Junqueras no pot canviar. La condemna és ferma, afirmen. Luxemburg no es pronuncia sobre la situació actual de Junqueras, però el reconeixement com a eurodiputat qüestiona totes les decisions judicials preses després del 13 de juny sense haver demanat l’autorització de l’ Europarlament. Aquest podria ser el cas de la sentència del 14 d’octubre, atès que el judici es va acabar just el dia abans de la proclamació de resultats de la Junta Electoral. Amb aquesta base, l’equip legal de Junqueras demanarà la posada en llibertat immediata de Junqueras. “ L’Oriol torna” és ara el lema d’Aragonès.

La imatge de la justícia espanyola està en joc, i tant el Parlament Europeu com la Comissió van advertir que faran seguiment del compliment de la resolució del TJUE. La sentència recorda al Suprem que ha de tenir en compte tots els efectes de la immunitat sobre la condemna i aplicar els mandats del tractat de la UE. La decisió pot tenir camí de tornada a Luxemburg per part de la defensa si el Suprem no es mou.

EL FANTASMA DE L’‘ APAREIX PER LA DRETA

El comunicat del Govern espanyol va tardar 7 hores, però la Fiscalia va voler marcar perfil propi demanant l’execució de la condemna d’inhabilitació que el TS havia deixat en suspens i la seva comunicació a l’ Eurocambra perquè Junqueras sigui desposseït de la seva condició d’europarlamentari. Aquí es va alinear el PP amb Pablo Casado, que va considerar Junqueras “un delinqüent condemnat en ferm”, i Puigdemont, un “pròfug de la justícia”. El PP posarà en marxa una bateria de mesures aprofitant el seu pes entre els populars europeus. Ara bé, les seves reformes penals encara queden lluny de la reacció de Vox.

El líder de la ultradreta, Santiago Abascal, va veure en la sentència europea un “atac a la sobirania” espanyola, una “humiliació” a Espanya i un “suport als colpistes”. I d’allà a l’ etiqueta #Spexit hi va haver un pas. El moviment euròfob està en marxa.

20/12/2019 - lavanguardia

Si alguna cosa ha procurat l’independentisme els últims anys ha estat estressar el sistema judicial espanyol i posar en dubte la seva reputació. Uns dirigents des de la presó i d’altres des de l’exterior. Tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras han confiat la seva estratègia al que pogués dictar la justícia europea, i ahir van obtenir una victòria amb la decisió del Tri­bunal de Justícia de la UE. Una resolució que infon més inquietud a la provisionalitat política actual.

El TJUE considera que Junqueras tenia immunitat quan va ser elegit eurodiputat i s’hauria d’haver aixecat la seva presó provisional per permetre-li anar a Estrasburg per adquirir aquesta condició i, mentrestant, demanar el suplicatori a la Cambra europea per procedir en contra seu. Ho fa en resposta a la pregunta que li va formular el magistrat del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que va dirigir la vista oral. Tot just fer-se públic, el text va caure com una bomba en diferents escenaris, on va ser interpretat de manera molt diferent pels afectats per un i un altre motiu.

No es pot dir que al Suprem no s’esperessin una resolució d’aquesta mena, tenint en compte el dictamen previ de l’ advocat general de la UE. Ara bé, sí que preveien que hi hagués alguna indicació en el sentit que, malgrat que durant la presó preventiva a Junqueras l’assistia la immunitat, una vegada ja condemnat no té objecte que s’apliqui aquesta doctrina. De fet, quan Marchena va presentar la qüestió prejudicial al TJUE ja era conscient que la situació era extraordinària, amb un polític electe mentre estava sent jutjat.

L’opinió del Suprem no va canviar substancialment ahir amb aquesta decisió del TJUE. Almenys de moment. Fonts del tribunal consideren que la presó provisional sí que entra en contradicció amb la condició d’eurodiputat electe amb immunitat, però afegeixen que Junqueras ja no està en presó provisional. També subratllen que el tribunal europeu deixa en mans del Suprem les conseqüències més enllà d’aquell moment que no se li va aixecar la presó provisional. De tota manera, el tribunal de l’1- O esperarà als escrits de les parts per prendre una decisió, que probablement arribarà després de Reis. El que sí que té clar el Suprem és que rebutjarà qualsevol pretensió de les defenses de declarar nul el procediment seguit contra Junqueras a partir de la seva elecció a les europees del 26 de maig.

És precisament la nul·litat de la sentència el que reclama ERC, per bé que els seus dirigents són conscients que aquesta possibilitat és remota. Els republicans s’acullen al fet que el TJUE assenyala que el seu pronunciament té sentit ara perquè el mateix Marchena va insistir a sol·licitar l’aclariment al tribunal europeu en la sentència del 14 d’octubre en què condemnava Junqueras a 13 anys de presó i a 13 més d’inhabilitació per a càrrec públic.

Els republicans subratllen que el TJUE ni tan sols objecta que hi hagi “una pèrdua sobrevinguda d’objecte”, és a dir, que la condemna hagi invalidat aquell dret que Junqueras tenia de sortir en llibertat mentre estava en presó preventiva. De fet, a ERC esperaven una sentència favorable de la justícia europea, però amb alguns matisos que deixessin clar que la seva aplicació ara ja és inviable. Consideren que no ha estat així, i això provoca un sisme en el terreny polític, a Madrid i a Barcelona (passant per Waterloo).

A la Moncloa ja havien arribat alguns indicis que la resolució del TJUE seria favorable a Junqueras, tot i que tampoc no esperaven que fos tan taxativa. De fet, els tres vots particulars del Tribunal Constitucional a la seva última resolució sobre Oriol Junqueras ja apuntaven en aquesta direcció. Tres magistrats d’aquest tribunal van considerar que el Suprem no va ponderar adequadament que la presó preventiva de Junqueras afectava el seu dret de participació política quan es va presentar a les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017. Llavors el jutge Llarena no li va permetre prendre possessió del seu escó al Parlament.

A la preocupació per la imatge de la justícia espanyola al PSOE s’hi va sumar la inquietud per l’actitud d’ERC. Les esperances d’aconseguir la inves­tidura abans de finals d’any s’esvaeixen. ERC reclama que l’ Advocacia de l’ Estat ha de sol·licitar la llibertat de Junqueras com a condició per aplanar la investidura de Pedro Sán­chez. Aquell organisme ja va demanar al juny que Junqueras sortís de la presó per recollir l’acta d’eurodiputat, al contrari del criteri de la Fiscalia.

La resolució proporciona a Esquerra més força negociadora. Els republicans creuen que la Moncloa pot fer més pels presos i per afavorir l’acord basant-se en la justícia europea. Alhora, però, aquesta victòria judi­cial de Junqueras obliga ERC a posar el llistó més alt al PSOE, entre altres coses perquè la sentència del TJUE també dona oxigen al seu rival electoral, Carles Puigdemont, que ja espera una decisió semblant respecte al seu recurs. En aquest cas, l’expresident es podria moure per tot Europa, instal·lar-se fins i tot a Perpinyà, com corejaven ahir els seus diputats en el Parlament, i fer campanya. L’impuls que aquesta sentència proporciona a Puigdemont inquieta una ERC ja vacil·lant davant la tessitura de garantir la governabilitat a Espanya.