Barcelona és la ciutat del món amb més representació consular, amb 41 cònsols de carrera i 54 d’honoraris
Borrell té sota vigilància cònsols acreditats a Barcelona
El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 20 de novembre de 2019
L'obsessió del ministre espanyol d'Exteriors en funcions per controlar l'acció exterior del Govern no té aturador. Josep Borrell té sota vigilància cònsols estrangers destinats a Barcelona perquè han tingut gestos amb l’independentisme. Així ho admet el cap de gabinet del ministre d’Afers Exteriors espanyol en un e-mail a Miguel Vecino, el cònsol espanyol a Edimburg que va ser destituït per Borrell a principis de juny. Vecino, un cop cessat, va denunciar que li donaven ordres "anticonstitucionals".
El cap de gabinet de Borrell, segons informa el digital Vozpópuli, s'adreça al cònsol d'Edimburg el 22 d'abril, després que aquest li exposi la voluntat de la primera ministra, Nicola Sturgeon, de crear una associació consular a Escòcia. Davant d'això, el cap de gabinet adverteix Vecino que el cos consular “ha estat un dels instruments clau que ha utilitzat la Generalitat per tractar de guanyar per a la seva causa els cònsols de carrera i honoraris que hi ha a Catalunya”.
Encara més, l’home de confiança de Borrell admet com el ministeri ha hagut de promoure el cessament “de mitja dotzena de cònsols” honoraris acreditats a Barcelona i com tenen sota vigilància algun cònsol de carrera. Durant el mandat de Borrell s’ha cessat el cònsol honorari de Grècia.
96 cònsols a Barcelona
El cònsol de carrera és un diplomàtic nomenat pel govern per desenvolupar funcions consulars reconegudes en el dret internacional, mentre que el cònsol honorari, que sol ser un professional nacional del país on està acreditat, té limitades les seves funcions a fer d’intermediari. Barcelona és la ciutat del món amb més representació consular, amb 41 cònsols de carrera i 54 d’honoraris.
Precisament Borrell es va reunir l’abril passat amb els cònsols acreditats a Barcelona, mesos després que ho fes el president de la Generalitat, Quim Torra, que va denunciar la repressió de l'Estat i els va advertir que no tenia intenció de renunciar al dret a l'autodeterminació.