Bolívia: el cristianisme racista succeeix l’indigenisme

Luis Fernando Camacho, l’anomenat “ Bolsonaro bolivià”, va comparèixer sota la imponent estàtua del Crist Redemptor al centre de la ciutat amb l’emblema local –la creu de Felip IV d’ Espanya i dels conqueridors– estampada al seu polo blanc i un rosari al canell. Al davant de desenes de milers de seguidors, va defensar “el retorn de la Bíblia al palau presidencial”. El líder del Moviment Cívic per Santa Cruz va anunciar el final de l’ aturada cívica que ha paralitzat la ciutat durant tres setmanes i que va preparar el terreny per al cop contra Morales.

Camacho, de 40 anys , advocat format a la Universitat de Barcelona i fill d’una poderosa família empresarial de les terres petrolieres de l’est de Bolívia, va comparèixer a l’escenari al costat del comandant de la policia de Santa Cruz, que es va amotinar la setmana passada juntament amb els seus homòlegs a Cochabamba i La Paz.

Això va ser el principi del final per al líder de l’esquerra indígena i el precursor de l’amenaça de la màxima autoritat de les forces armades: “ Suggerim que el president renunciï”.

Camacho, líder de facto de les mobilitzacions, no va voler presentar una candidatura per a les eleccions. Però el seu discurs davant una multitud de bolivians de cutis gairebé exclusivament blanc en un país on el 60% de la població és indígena semblava el d’un activista que ja ensuma el poder.

Per si hi havia cap dubte que la nova dreta llatinoamericana s’assembla molt a la vella, Camacho va acabar el seu discurs amb la promesa que “ Bolívia serà l’esperança de tots els països que viuen amb el comunisme”. Després es va agenollar a l’escenari acompanyat per gran part del públic per dir el parenostre. “Ell porta la creu i el rosari per donar les gràcies a Déu per deslliurar-nos del dictador”, va dir una resident de Santa Cruz.

Al costat de Camacho va arribar Marco Pumari, un altre jove líder anti-Morales que va dirigir els moviments de protesta que van paralitzar la ciutat de Potosí durant 37 dies, és a dir, des d’abans de les eleccions. “Molts no s’imaginaven que aquest corrupte podia sortir del govern però ho vam fer”, va anunciar Pumari,que potser va fer més mal a Morales que Camacho.

Feia dues dècades que Santa Cruz intentava tombar el president indígena des de l’intent de secessió després de la primera victòria de l’esquerra el 2005. Potosí, en canvi, al sud pobre i indígena dels Andes bolivians, havia estat un feu del socialisme indigenista de Morales. Els programes de suport als ancians i famílies pobres van reduir la pobresa extrema del 37% al 15%, beneficiant sobretot regions pobres com la saquejada regió de la plata a Potosí. És més, Pumari és el fill d’un miner.

Això sí, a les zones rurals de Potosí pocs celebren el vertiginós canvi de règim a Bolívia qualificat per Trump com “un moment significatiu per a la democràcia a l’ hemisferi occidental”. “El poble del camp dona suport a Evo; el de la ciutat, no”, diu una passatgera indígena de l’autobús que creuava la frontera sud des de Xile al departament de Potosí dimarts al matí. Per què va marxar Morales? “Perquè creia que el podien matar i els cambas (sobrenom dels nadius de Santa Cruz) sí que el matarien. Són racistes”, respon.