"L’unicorn Puigdemont & Léon Degrelle", Elisa Beni

Resultat d'imatges de Léon DegrelleL'unicorn Puigdemont

"Tintin, c'est moi", Léon Degrelle

... Així és Carmen Calvo, encara que sembla que ignora que mentre ella estudiava Dret i es doctorava en Dret Constitucional, la qual cosa amaga en la majoria de les seves intervencions, escrivia les seves memòries al carrer Santa Engracia el reclamat més important de la justícia belga, el condemnat en absència per la seva col·laboració amb els nazis Léon Degrelle. Degrelle va fugir de Bèlgica a Noruega, d'on va sortir en un avió que va acabar estavellant-se a la platja de Sant Sebastià. Protegit per Franco durant anys, malgrat que havia estat jutjat i condemnat en absència pels belgues, tampoc no va ser extradit per l'Espanya de Felipe González quan als anys vuitanta Bèlgica ho va tornar a intentar. Degrelle tenia ja la nacionalitat espanyola, Franco se la va concedir, i l'Audiència Nacional va determinar que Espanya no extradia els seus nacionals i no em sona que González s'escandalitzés. Qui va ser l'inspirador del personatge de Tintín no podia sortir d'Espanya, però mai no va ser molestat ni lliurat a Bèlgica. Tot això es va saber, més enllà de la seva existència plàcida en un carrer madrileny en el qual jo també vaig viure durant anys, perquè Spilberg ho va descobrir en rodar El secret de l'Unicorn, basada en el cèlebre àlbum del belga Hergé. El director es va assabentar llavors que l'inspirador de la figura de Tintín era aquest home, Degrelle, a qui Hitler li va xiuxiuejar a l'orella que li hagués agradat tenir un fill com ell. Al final, Degrelle va morir amb identitat espanyola, de vell, a Torremolinos sota un govern del qual era ministre Josep Borrell i encara està activa amb Sánchez una associació d'amics de la seva memòria. ...

Elisa Beni, Madrid. Dimecres, 30 d'octubre de 2019, elnacional.cat

Resultat d'imatges de Léon Degrelle