farmacèutiques negocien compensació de 48.000 milions per crisi d’opioides als EUA després d’evitar macrojudici

Conegut per les seves presentacions originals –a més d’ exitoses–, l’advocat i predicador texà Mark Lanier ho tenia tot preparat per al macrojudici que dilluns havia de començar a Cleveland (Ohio): la primera edició d’ El mag d’ Oz , per recordar al jurat l’escena en què Dorothy es queda adormida en un camp de roselles; una gerra de 3.000 anys d’antiguitat per demostrar que fa temps que la humanitat coneix els efectes addictius de l’opi (o la planta de l’alegria, com l’anomenaven els sumeris) i, per descomptat, els informes, els experts, les víctimes i els arguments per reclamar una indemnització multimilionària a les empreses fabricants i distribuïdores de diversos medicaments a base d’opiacis per la seva responsabilitat en la crisi de salut pública que viuen els Estats Units. No li va caldre treure’ls.

Minuts abans de l’hora a què havia de començar el macroprocés en què han agrupat més de 2.700 denúncies que han presentat municipis, comtats, tribus i estats, el jutge federal Dan Polster va anunciar que les companyies denunciades havien arribat a un acord econòmic amb els dos demandants seleccionats com a punta de llança del cas. No hi haurà judici. Les suposades proves de la seva conducta delictiva (com els fabricants van minimitzar el risc d’addicció o com distribuïdores i farmàcies van tancar els ulls davant de comandes sospitoses en lloc de donar l’alerta sobre possibles abusos en les prescripcions, les discussions internes quan van sorgir les primeres acusacions...) no sortiran a la llum. Almenys, de moment.

Les discrepàncies sobre quant, com i quan han de pagar les companyies divideixen els denunciants

Tony Dejak / AP Tony Dejak / AP (AP)

In extremis, Teva, el fabricant israelià de medicaments, i les distribuïdores AmerisourceBergen Corp , Cardinal Health Inc i McKesson Corp (les tres, entre les 16 companyies amb més ingressos dels EUA, segons Fortune ), van acceptar pagar en total 260 milions als comtats de Cuyahoga i Summit (1,7 milions d’habitants en total), situats a Ohio, el segon estat més afectat per la crisi als EUA. Són més diners del que els corresponia dins de l’acord global que es negociava en paral·lel. “El rastre de documents i testimonis que havíem reunit demostrava clarament una conducta corporativa conspiradora que va incentivar l’abús i l’addicció a aquestes drogues perilloses”, va subratllar Lanier a Cleveland.

La clau per acceptar la proposta, va explicar l’advocat, va ser que els diners es pagaran “tan aviat com sigui possible als governs locals, que són els que han assumit el cost d’aquesta epidèmia durant molts anys”. El pacte amb els dos comtats aplana el camí perquè les empreses responsables de les medecines, molt més addictives del que admetien, i els organismes públics que han d’afrontar les seves conseqüències socials i econòmiques arribin a un acord global.

Les discrepàncies sobre quant, com i quan han de pagar les farmacèutiques han enfrontat els demandants des que van començar les negociacions. Les ciutats recorden bé com van ser els estats els qui es van quedar amb la major part dels 200.000 milions de dòlars que van pagar les grans tabaqueres el 1998 per acabar un altre macrojudici i el van fer servir per a finalitats pròpies. Aquesta vegada es volen assegurar que tenen accés directe als diners. Pennsilvània, Carolina del Nord, Tennessee i Texas estan d’acord amb el repartiment proposat (15% per als estats, 15% per als municipis i un 70% a tractaments mèdics i serveis de suport) però altres estats i entitats el rebutgen i continuen negociant.

Les quantitats de què es parla per a la compensació s’acosten als 48.000 milions de dòlars per a aquest macroprocés, però hi ha més casos. Un jutge d’Oklahoma ha condemnat Johnson& Johnson a pagar 572 milions i Purdue –fabricant de l’OxyContin, l’opiaci més popular– s’ha declarat en fallida i proposa de pagar entre 10.000 i 12.000 mi­lions per resoldre les denúncies. Tot i que voluminoses, les quantitats empal·lideixen al costat de la factura que els Centres de Prevenció i Control de Malalties dels EUA atribueixen a la crisi en termes de sanitat, productivitat perduda i despeses per al sistema penal, 78.500 milions de dòlars anuals.

, Washington. Corresponsal 27/10/2019 - lavanguardia