el separatisme reneix al Canadà; i, aquesta vegada, parla anglès

Resultat d'imatges per a "canada map"Un quart de segle després de l’últim referèndum d’independència al Quebec, el separatisme reneix al ­federal Canadà. I, aquesta vegada, parla ­anglès.

Els enfrontaments amb el Govern federal sobre política mediambiental han ressuscitat els mo­viments independentistes a Alberta, una província del centre oest, rica en petroli, que als anys vuitanta ja va qüestionar la seva pertinença a la federació. Encara que els francòfons del Quebec, en especial els joves, han girat full, el fenomen coincideix amb la sorprenent recu­peració en intenció de vot del Bloc Quebequès ( BQ), propulsada no per la seva agenda sobiranista si no per la seva defensa de la identitat i les prioritats mediambientals del Quebec, conservacionistes i oposades a les de l’oest.

Aquesta confluència anuncia serioses tensions territorials al país, adverteixen diversos analistes. “Podem arribar a una crisi de model en la federació”, avisa des d’Ottawa Nikos Nanos, especialista al Canadà del Wilson Center. “D’una banda, tindrem diputats de les províncies de l’ oest, on hi ha el petroli, molt enfadats amb el Govern d’Ottawa, que senten que els canadencs del centre del país –Ontario i el Quebec– no entenen la impor­tància dels oleoductes. Alhora, hi haurà bastants diputats del BQ ­centrats en els interessos específics del Quebec. Podem trobar-nos amb separatistes d’ Alberta i del Quebec que qüestionen el sentit de la fe­deració”.

També ho creu Chantal Hébert, la veterana periodista i comenta­rista política del Toronto Star . “Sigui qui sigui el pròxim primer ministre, és molt possible que tingui una crisi d’unitat al país”, comen­tava aquesta setmana a la ràdio pública CBS. “Com a col·lectiu, els quebequesos sempre reaccionen a la temperatura exterior a les seves diferències”, recorda Hébert per explicar els girs ideològics dins de la província. Els últims anys, On­tario, Alberta i Nova Brunsvic han passat a mans conservadores i impulsen polítiques que els quebequesos “perceben com a amenaçadores”, afirma.

Restriccions als serveis en francès per a minories, campanyes a favor d’oleoductes que recorden la dependència del Quebec de l’‘equalització’ (transferències fiscals) o la promesa del candidat conservador, Andrew Scheer, d’ eliminar la taxa sobre el carbó i invertir en infra­estructures per exportar més petroli... Tots aquests esdeveniments han creat la sensació que “és el moment d’enviar [al parlament federal] la gent que lluitarà pel Quebec amb més força”, afirma Hébert, francòfona criada a Ontario.

El BQ és l’únic partit nacional que defensa sense concessions una nova llei quebequesa que prohibeix als funcionaris públics lluir símbols religiosos, una norma que xoca amb la tradició multicultural del Canadà. Conciliar els desitjos conservacionistes de la belle province amb les demandes de desenvolupament econòmic de l’oest no ha estat fàcil per al primer ministre, Justin Trudeau. El juny d’aquest any, l’endemà de declarar l’estat d’emergència climàtica, el seu Govern va aprovar l’ampliació de l’oleoducte Trans Mountain, un projecte molt polèmic pel seu impacte medi­ambiental reclamat per Alberta i al qual s’oposava la Colúmbia Bri­tànica . Els quebequesos van observar amb aprensió la batalla.

, Corresponsal

20/10/2019 - lavanguardia