el Consell d’Europa investiga el creixent nombre de polítics processats a Espanya i Turquia

Resultado de imagen de consejo de europa
EL DOCUMENT:
http://assembly.coe.int/nw/xml/XRef/Xref-DocDetails-EN.asp?FileID=25279&lang=EN

EL DOCUMENT:
https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjU1-bovv7kAhVLyxoKHX2zCuoQFjABegQIABAC&url=https%3A%2F%2Fm.ara.cat%2F2019%2F10%2F02%2Fajdoc35-2019-declassified.pdf%3Fhash%3Df044f997142560edbfd0cc97bf06da07e1e30354&usg=AOvVaw0PvtRO19qCyBYRn9AL_TYP

Consell Europeu   Wikimedia European Council

A principis d'aquest 2019 una vintena de membres de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, de diversos països i de diferents grups parlamentaris, van presentar una moció a la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans mostrant la seva preocupació pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats “per declaracions fetes en l’exercici del seu mandat, particularment a Espanya i Turquia”.

Aquest dimarts 1 d'octubre, el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat un primer document de treball que significa l’inici d'una investigació per estudiar si s'està vulnerant la llibertat d'expressió dels polítics empresonats a l'estat espanyol i a Turquia. A més a més, aquest document demana que s'enviïn observadors a Barcelona i a Madrid.

 

Aquest primer document que s'ha aprovat l'escriu el letó Boris Cilevics, un dels signants de la moció inicial, i es tracta d'un recull de casos que tant a Espanya com a Turquia han significat vulneracions de drets fonamentals. Cilevics demana a l'Assemblea del Consell d'Europa que examini des de la perspectiva dels drets humans "la situació dels polítics empresonats per exercir la seva llibertat d'expressió".

En aquest text es recorda que "el propòsit principal de la immunitat parlamentària rau en la protecció fonamental de la institució parlamentària i en la garantia fonamental de la independència dels electes".

En el cas espanyol, el letó destaca que les persecucions penals "tenen com a objectiu el president i els membres de l'antic Govern, funcionaris públics i més de 700 alcaldes". Cilevics narra com es va arribar a la celebració del referèndum i com es va viure la posterior aplicació de l'article 155.

El relator del document qüestiona l'acusació de rebel·lió al·legant que no hi va haver violència i apuntant que ho van poder comprovar els diversos observadors internacionals que es van desplaçar a Catalunya amb motiu del referèndum. D'altra banda, Cilevics sí que fa referència a la violència policial

Cilevics també posa en dubte la neutralitat dels tribunals espanyols pel que ell considera "un ús injust de la presó preventiva". En aquest recull de casos de vulneracions de drets fonamentals, el letó adjunta denúncies com la del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU que demana la llibertat immediata dels presos independentistes.

En les seves conclusions, el relator es pregunta, entre d'altres coses, si "l'exercici d'un dret constitucional pot constituir un delicte castigat amb llargues penes de presó com les sol·licitades contra els polítics catalans a Espanya?".

Finalment, demana "efectuar una visita d'informació a Espanya (Madrid i Barcelona)" i convida els seus companys a presentar més casos d'altres estats que es trobin en una situació similar.

Alba Solé
Foto: Wikimedia Commons / European Council
Barcelona. Dimecres, 2 d'octubre de 2019, ara