Espanya cañí 306: el govern espanyol considera que l’executiu valencià s’ha de comunicar en castellà amb el català i balear
> dossier Espanya cañí <
Descarregar Escrit Advocacia Estat sobre el decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana
L’Advocacia de l’Estat afirma que la unitat de la llengua només és un fet "acadèmic" que no té aplicació en la llei
L’Advocacia de l’Estat considera que la Generalitat Valenciana s'ha de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balear perquè el valencià és sols "oficial a la Comunitat Valenciana". Els lletrats del govern espanyol justifiquen aquest argument en el fet que l'Estatut del País Valencià es refereix a la llengua compartida com a "valencià", mentre que als estatuts de Catalunya i les Illes Balears s'utilitza el terme "català".
Així ho diu en un escrit al qual ha tingut accés l'ARA, remès a la secció quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem que està analitzant els recursos del Consell i la Intersindical Valenciana a una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) d'ara fa un any en la qual es va declarar la nul·litat d'11 articles i una disposició final del decret que establia l'ús preferent del valencià en l'administració autonòmica. En concret, la norma fixava el valencià com a llengua "destacada" en les notificacions, la retolació d'edificis, la comunicació entre els empleats públics i amb els ciutadans, les publicacions i la publicitat institucional, la contractació pública i la senyalització de carreteres i camins.
Els magistrats de la sala del contenciós-administratiu van justificar la seva decisió perquè "no existeix el deure de saber valencià i sí castellà". En la resolució judicial també s'establia l'obligatorietat de traduir al castellà els documents o expedients enviats per la Generalitat Valenciana a les administracions de Catalunya i les Illes Balears en considerar que la norma contravenia "el sistema de fonts determinat en la Constitució, a més de no respectar el principi de jerarquia dins del subsistema normatiu autonòmic valencià".
L’Advocacia de l’Estat justifica el suport a la decisió del TSJPV en el fet que la llei del procediment administratiu comú només permet que no es tradueixi al castellà una comunicació entre dues autonomies si aquestes comparteixen una llengua cooficial, una circumstància que nega que passi entre el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears perquè la nomenclatura utilitzada als estatuts és diferent. Els lletrats del govern espanyol rebutgen l'aplicació en aquest punt de la sentència del Tribunal Constitucional que va establir l'equivalència entre valencià i català, perquè aquest pronunciament "no sobrepassa el perímetre de l'autonomia universitària" i afirma que la resolució es va produir "amb una finalitat exclusivament acadèmica" i per a "la docència i la investigació" i en cap cas s'ha resolt "en l'àmbit legislatiu".
Finalment, l’Advocacia de l’Estat també dona suport a les tesis TSJPV pel que fa a la negativa l'ús preferent del valencià perquè creu que aquest fet suposa "la postergació del castellà, que passa a trobar-se en una situació subordinada". Per als lletrats, el Tribunal Constitucional ja va fixar que "el principi de cooficialitat impedeix que pugui imposar-se la primacia d'una de les llengües respecte a l'altra".
Crítiques d'Intersindical i Escola Valenciana
El posicionament de l’Advocacia de l’Estat ha estat durament criticat per Escola Valenciana, l'associació de pares i mares d'alumnes, i pel sindicat Intersindical Valenciana. El president d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha acusat l’Advocacia de l’Estat d'obviar com "tots els postulats científics" deixen clara la unitat de la llengua, i que "el valencià és el català que parlem al País Valencià, igual que el balear és el català que parlen a les Illes Balears". Badenes ha remarcat que aquesta unitat la reconeix també el 'Diccionari normatiu valencià' de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El president d'Escola Valenciana ha denunciat que "el valencià és una llengua minoritària que necessita un impuls institucional perquè puga recuperar àmbits d’ús social i un d’aquests àmbits és l’administratiu". "Aquesta iniciativa és justa, tenint en compte el context sociolingüístic del valencià, que es troba cada vegada més minvat, després de 20 anys de polítiques lingüicides de l’administració anterior", afegeix.
També ha estat contundent el portaveu de la Intersindical Valenciana, Vicent Mauri, que ha afirmat: "Sorprèn, i no podem entendre la decisió d'una Advocacia de l'Estat que està en mans d'un govern espanyol socialista que no hauria de seguir les línies marcades anteriorment per l'executiu del Partit Popular".
4 min. València 02/10/2019 ara
El govern espanyol insta el valencià a comunicar-se en castellà amb Catalunya i les Balears
El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 3 d'octubre de 2019
El govern espanyol, a través de l'Advocacia de l'Estat, ha instat el govern del País Valencià, liderat pel socialista Ximo Puig, a comunicar-se en castellà amb els governs de Catalunya i les Balears perquè "el valencià només és oficial al País Valencià". Els lletrats del govern espanyol justifiquen aquest fet recordant que a l'Estatut del País Valencià es refereix al català com a valencià, mentre que als Estatuts català i balear sí que s'usa el terme català.
Tal com va avançar el diari Ara, així s'exposa en un escrit remès a la secció quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem, que està treballant en els recursos del govern valencià i de la Intersindical valenciana a una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que va anul·lar una disposició final i 11 articles d'un decret que establia l'ús preferent del valencià a l'administració pública.
L'Advocacia de l'Estat justifica la instància al govern valencià i, per tant, el suport a la sentència del TSJ del País Valencià, assegurant que la llei només permet que no es tradueixi al castellà una comunicació entre dues Comunitats Autònomes si aquestes comparteixen llengua cooficial, en aquest cas el català. Però, segons l'Advocacia, Catalunya i Balears no comparteixen aquesta llengua cooficial amb el País Valencià, ja que en els dos primers casos dita llengua és el català i en la tercera el valencià.
Alhora, els lletrats espanyols rebutgen, en aquest punt, una sentència del Tribunal Constitucional que estableix una equivalència entre valencià i català, ja que, segons l'Advocacia, la sentència del TC no sobrepassa una finalitat purament acadèmica i assegura que en cap cas s'ha resolt aquesta equivalència en l'àmbit legislatiu.
Per acabar, l'Advocacia de l'Estat també dona un altre suport a la sentència del TSJ del País Valencià en la negativa de l'ús preferent del valencià, perquè assegura que això és una discriminació per al castellà, ja que en aquest cas passa a ser un idioma discriminat. Els lletrats del govern espanyol consideren que amb la sentència del TC sobre la cooficialitat de les llengües s'impedeix que cap llengua pugui imposar-se a una altra.
Tot seguirà igual
Ara bé, la Generalitat Valenciana ja ha respost al govern espanyol assegurant que, efectivament, se seguirà comunicant amb Catalunya i les Balears en català. Així ho ha anunciat Joan Calabuch, secretari autonòmic per la Unió Europea i les relacions amb l'Estat del govern valencià, a TV3. Calabuch ha assegurat que la petició de l'Advocacia no té cap fonament i que els tres governs es relacionen sense cap mena de dificultat, ja que la llengua és comuna.
