whistleblower, necessari control sobre els polítics ’des de dins'
De difícil traducció al castellà, perquè en anglès té una connotació positiva, no com les paraules filtrador o delator que ofereix el diccionari, la figura del whistleblower gaudeix d’una llarga tradició als Estats Units. Des del 1998, una llei específica permet als empleats dels serveis d’intel·ligència “fer revelacions de forma protegida” quan coneixen irregularitats o abusos de poder, explica Irvin McCullough, especialista en seguretat nacional de Government Accountability Project, una oenagé que n’ha representat més de 8.000 whistleblowers en la seva història i ha ajudat a redactar lleis a la UE i desenes de països.
A aquesta legislació va recórrer l’empleat que va destapar l’escàndol de les pressions del president Donald Trump a Ucraïna. El fet que no fos testimoni directe d’alguns fets no resta credibilitat a la seva denúncia, afirma McCullough. “Tot just rebre-la, l’inspector general va obrir una investigació i va poder verificar tot el que deia pel seu compte, per això no importa que el filtrador no tingués informació de primera mà”.
“És senzillament horrible que Trump anomeni espies les persones que revelen irregularitats i que suggereixi que cal executar-los”, opina, com va fer ahir en una reunió. “Amb aquestes declaracions, està dient a la gent que treballa a la Casa Blanca que ni se’ls ocorri anar a veure l’inspector general, que no col·laborin amb el Congrés ni amb ningú la funció del qual sigui controlar-lo”. Aquesta actitud portarà, tem McCullough, que “menys persones estiguin disposades a anar a l’inspector general a avisar d’una cosa que han vist o a col·laborar amb les seves investigacions” i la rendició de comptes del Govern serà menor. És qüestió de temps que es conegui la identitat del denunciant, sospita. “És una pena però atès l’interès públic en el cas hi ha un alt risc que surti a la llum la seva identitat”.
27/09/2019 - lavanguardia