"Prudència", Elisa Beni

“C’est de la prudence de ne se fier jamais entièrement à ceux qui nous ont une fois trompés”

René Descartes

Prudència. Ho deien les àvies, és la mare de totes les ciències. Prudència i ment freda. També per analitzar l'operació duta a terme per l'Audiència Nacional que s'ha saldat amb nou detinguts dels quals set esperen a Tres Cantos comparèixer davant d'un jutge acusats de terrorisme, entre altres coses.

La primera qüestió que reclama la prudència ve afavorida perquè només coneixem fets i dades parcials que han estat filtrades, per la Fiscalia o per la Guàrdia Civil o fins i tot pot ser que per altres coneixedors del sumari secret, i, per tant, caminem cecs per senders marcats. La prudència demana que esperem a tenir dades concretes de quines substàncies es van trobar en els registres i en quin estat. Soltes o en combinació. Arribant a formar una cosa evident o només com a potencial. El cert és que els precursors prohibits i els controlats es troben recollits en un protocol procedent de la UE i, per tant, si les substàncies hi són, hi són. Una altra cosa és que es demostri per a què s'han utilitzat o es pensaven utilitzar. Així que aquesta és una primera prudència. Una vegada coneguts els fets, potser cal concloure que hi va haver uns individus que van decidir saltar-se la proclama de pacifisme reivindicatiu que sempre ha emanat del moviment independentista. En aquest cas, suposo que seria el mateix moviment el que hauria de carregar contra els idiotes que estaven disposats a donar-los gratuïtament la violència que mai va tenir lloc i que ningú no pretenia. Si es confirma a través de proves materials –converses gravades, mescles concretes o proves explosives– que hi va haver qui va pretendre sabotejar el plantejament cívic del moviment, no hi haurà més remei que mostrar la més dura repulsa. Sobretot procedent dels que fa anys que propugnen i defensen la baralla pacífica per la independència.

Aquesta mateixa prudència hauria d'haver impregnat les informacions de tots els mitjans de comunicació i les declaracions de polítics i, encara més, d'associacions judicials. El comunicat de premsa de la Fiscalia de l'AN és un prodigi de condicionals, hipotètics i presumptes. La qüestió és que no han faltat les legions que saltin molt més enllà de tot això. Inclosa l'associació majoritària de jutges que, des del seu compte oficial, ha parlat directament de la confiscació de goma 2. Ningú des de la investigació no s'havia atrevit a arribar tan lluny. I aquí és on potser s'apreciïn les ganes de molts. Les ganes de trobar-se davant d'un fenomen conegut, la comoditat del terreny explorat, que és el de la lluita armada per la independència duta a terme mitjançant actes terroristes. Aquest supòsit tothom sap com manejar-lo i, sobretot, com vèncer-lo. Així que hi ha molt públic disposat a dur l'aigua a aquest molí, inclòs el diari que ahir al matí ja buscava les relacions dels detinguts amb Terra Lliure.

La carta remesa pel president Torra a Sánchez reflecteix la indignació pel que anomena "detencions preventives", però sento anunciar que aquesta forma d'actuació és la que se segueix des de fa dècades a Catalunya amb els sospitosos de gihadisme

Les coses són més complexes encara. El problema no arrenca ara sinó que té el seu origen en les reformes realitzades en la legislació penal el 2015 amb l'aparentment lloable objectiu d'adequar la legislació espanyola als nous desafiaments del terrorisme gihadista. Molta gent va alertar sobre l'eixamplament i la indefinició on quedarien sumits aquests supòsits. Ningú no li va donar gaire importància. Era per defensar-nos dels islamistes furibunds i assassins. Com ja va deixar escrit Bustos: "La pitjor de les lleis antiterroristes és pensar que només s'aplicaran a terroristes". I així ha estat. Des de la macroreforma finalista de 2015 hem vist tuitaires, titellaires, gent que estava de festa i cantants ser acusats de terrorisme. Mai no hauríem esperat que un cop ETA va ser esventrada veuríem un increment d'aquests delictes. Però és que ara ja no fa falta pertànyer a cap organització, ni rebre ordres o instruccions de ningú. Ara et pots radicalitzar sol i convertir-te en un llop solitari i, fins i tot, ser terrorista sense res més que tenir una finalitat concreta. Una finalitat que pot ser subvertir l'ordre constitucional, per exemple, o obligar a les institucions a fer alguna cosa o, fins i tot, alterar greument la pau pública o provocar un estat de terror en la població... o estar preparant-te per aconseguir-ho.

La qüestió és que fins i tot aquestes finalitats són enormement difuses i, sobretot, fàcilment mal·leables. Com ja ens alertava Descartes, no necessàriament hauríem de desconfiar de la vigilància que des de l'Audiència Nacional es fa sobre el terrorisme si no fos perquè ja ens han demostrat diverses vegades que en els últims temps s'equivoquen molt. No només per les detencions dels CDR que van acabar en no-res, sinó pel cas Altsasu o totes les detencions i el judici derivats de les operacions Piñata i Ice contra uns suposats terroristes de "tall anarquista" que van acabar en no-res i amb un bon retret dels jutjadors a l'instructor. Pot ser que siguin les noves lleis o els nous ocupants. Cada vegada hi ha més magistrats a l'Audiència Nacional que han arribat a destí una vegada s'ha temperat el risc però que, sens dubte, ni hi eren ni se'ls esperava durant els anys de perill i de terrorisme real.

Així que haurem d'esperar, però el que pot afirmar-se ja és que l'operació realitzada per ordre judicial no va ser ni sigil·losa ni discreta. S'han donat xifres de 500 guàrdies civils per dur-la a terme, cinc-cents guàrdies per a nou detinguts!, més de mig centenar d'efectius per a cada un! S'han proporcionat vídeos per produir la sensació d'espectacularitat, quan no hi va haver cap resistència, i s'han fet públics quan eren un procediment secret. Juntament amb això, la brigada mediàtica habitual ha realitzat les seves martingales químiques i ha convertit les substàncies en goma 2 i no ha tingut cap inconvenient, com en el cas de l'ABC, d'"implicar" els acusats en la "cobertura logística" per a l'"enllaç del grup de fugits de Puigdemont i un representant de la Generalitat". I ho escriuen així. Sorprenent. Crim a la vista. Com si no haguéssim pogut convidar-los a sopar a casa qualsevol de nosaltres sense vulnerar cap precepte! La criminalització de l'entorn institucional i del moviment independentista és tan evident que produeix vegonya aliena.

Prudència. La carta remesa pel president Torra a Sánchez reflecteix la indignació pel que anomena "detencions preventives", però sento anunciar que aquesta forma d'actuació és la que se segueix des de fa dècades a Catalunya amb els sospitosos de gihadisme. Insisteixo, és el que té acceptar les lleis i les maneres que xoquen amb els principis democràtics quan creiem que ens protegeixen i que només incumbeixen a d'altres. Mirem cap a un altre costat. Fins que et venen a buscar...

Elisa Beni
Madrid. Dimecres, 25 de setembre de 2019 elnacional.cat