"Volem eleccions lliures", Joshua Wong

Les massives protestes en demanda de més democràcia que, dirigides a la Xina, creixen a Hong Kong des de fa tres mesos no tenen un lideratge precís. Tot i això, sobresurten alguns rostres, i un dels més notables és el de l’estudiant de Ciències Polítiques Joshua Wong, activista de 22 anys (en complirà 23 a l’octubre), que aquesta setmana ha viatjat a Alemanya a la recerca de suport per a la seva causa. Wong, secretari general del partit Demosisto, es troba ara ja als Estats Units, segona etapa del seu viatge.

“Hong Kong és el nou Berlín en una nova guerra freda”, va dir Joshua Wong dimecres en una trobada amb periodistes a Berlín, sabedor que encunyava un titular per a la premsa alemanya. El jove líder, d’aspecte fràgil i posat seriós, va argüir que “fa 30 anys ningú no esperava que la Unió Soviètica caigués, ni que el mur de Berlín caigués”; i va dir que a la capital alemanya ha pogut respirar “l’aroma de la llibertat davant l’olor dels gasos lacrimògens de Hong Kong”. Tot seguit, va lamentar que Alemanya vengui material antiavalots a Hong Kong, on són instrument per a “la brutalitat policial”.

Acompanyat de Glacier Kwong, una activista hongkonguesa que resideix a Alemanya, Joshua Wong va demanar suport als països occidentals. “Amb la nostra pressió i la nostra dissuasió, esperem que el món prengui consciència que els habitants de Hong Kong mereixen tenir democràcia”, va afirmar, apel·lant que els negocis d’Europa amb la Xina no obstaculitzin el suport sol·licitat. Amb tot, Wong va tenir cura de deixar clar que ell i els seus no són separatistes, sinó que volen eleccions lliures al territori. “Simplement esperem poder elegir el nostre propi govern”, va dir. Se’l ­veia ferm però cautelós.

Malgrat la seva joventut, Joshua Wong Chi-fung (aquest és el seu nom complet) acumula una notable trajectòria de lideratge cívic i polític. Nascut el 1996 a Hong Kong, els seus pares, Grace i Roger Wong, una família de classe mitjana, el van educar en el cristianisme protestant. Als 13 anys es va embarcar en el seu primer repte com a activista, manifestant-se contra un projecte de tren d’alta velocitat entre Hong Kong i el continent.

El 2012, l’adolescent Wong i els seus companys del moviment estudiantil Scholarism –fundat per ells mateixos l’any anterior– van aconseguir reunir als carrers 120.000 estudiants de secundària i ciutadans perquè Hong Kong desistís d’introduir una assignatura proxinesa d’“educació moral i nacional”. I van aconseguir parar-la. Després va arribar la fundació entre alguns d’ells de Demosisto, partit que reclama l’autodeterminació de l’antiga colònia britànica.

L'activista hongkonguèsJoshua Wong, de 22 anys, dimecres en unatrobadaamb periodistes a l'Associacióde laPremsaFederal (BPK) a Berlín (Getty)

Joshua Wong, quan tenia 18 anys, va adquirir encara més rellevància pública durant l’anomenada revolució dels paraigües del 2014. En aquella ocasió, va contribuir a mobilitzar durant més de dos mesos milers de manifestants per reclamar eleccions lliures. No hi va haver resultats.

Cinc anys després, noves manifestacions –aquesta vegada les més massives i dramàtiques a l’antiga colònia britànica des de la seva retrocessió a la Xina el 1997– l’han tornat a la notorietat pública. Des que van començar les manifestacions, violentament reprimides per la policia, Joshua Wong hi ha participat a peu de carrer al costat d’altres activistes que despunten, com Agnes Chow, també de 22 anys, també ella líder en potència durant les marxes del 2014.

El maig passat, Wong va ser condemnat a dos mesos de presó pel seu paper en els esdeveniments del 2014, però va ser alliberat a mitjans de juny. Aquell mes van començar les massives protestes contra un projecte de llei que preveia la possibilitat d’extradir a territori xinès continental per jutjar-los ciutadans detinguts a la ciutat semiautònoma. L’agost passat Wong, Chow i altres figures del moviment com Andy Chan van ser arrestats, la qual cosa va desencadenar un gran ressò internacional i van ser alliberats aviat.

Finalment, la cap del Govern hongkonguès, Carrie Lam, va retirar el projecte de llei fa uns dies, però Wong i els seus van replicar que amb això no n’hi havia prou, i que els hongkonguesos havien de poder votar els seus propis governants en eleccions lliures. “No sé quants dies, mesos o anys ens costarà aconseguir la democràcia i la llibertat, però continuarem la nostra lluita”, va assegurar Wong dimecres a Berlín. Hong Kong és, segons el seu parer, “la primera línia del front de la lluita contra el règim autoritari xinès”.

El pas de Joshua Wong per Alemanya ha sacsejat les relacions bilaterals, amb queixa aïrada per part de la Xina. L’activista hongkonguès havia arribat a Berlín dilluns passat, convidat pel diari Bild. Aquella nit, a la festa del rotatiu a la terrassa del Reichstag, va conversar amb el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas, socialdemòcrata; i va publicar a Twitter la foto de tots dos dient que li havia parlat de “les actuals protestes i la lluita per unes eleccions lliures i una democràcia a Hong Kong”. El resultat va ser una reacció indignada de les autoritats xineses, amb trucada a l’ambaixador alemany a Pequín i amenaces de greu impacte en les relacions bilaterals. Però Maas va dir que continuaria reunint-se amb activistes pro-drets humans, i la tempesta diplomàtica sembla haver-se estancat.

14/09/2019 - lavanguardia