"Libertàlia, paradís perdut", Xavier Bru de Sala

No se sap si és recreació o invenció de Daniel Defoe, el probable autor de la 'Història general dels pirates’ on apareixen, narrats amb profusió i detall, els fets i les idees d’aquesta comunitat singular. El cas és o sembla que, al segle XVII, al nord de Madagascar, un francès de bon llinatge i un exdominic italià van fundar una colònia anarquista, precursora dels primers falansteris. Abans havien piratejat, però no amb calavera sobre fons negre sinó amb bandera blanca, símbol de les seves bones intencions. Tractaven els vençuts de la manera més humanitària, alliberaven esclaus negres en nom de la igualtat i abominaven tant la vida dissoluta com la discòrdia.

Els ciutadans d’aquest petit paradís renunciaven a la seva nacionalitat i adoptaven el gentilici llatí de 'liberi', lliures 

Per contrast amb un gran nombre de pirates, caracteritzats per la seva crueltat sense límits, per la baixesa de les seves accions i per l’embriaguesa permanent, els dos líders d’aquesta comuna fraternal eren persones d’alta cultura. A més, cosa estranya, tenien idees pròpies i, el que és més estrany entre els més instruïts, eren homes d’acció que van demostrar un valor extraordinari en el combat, així com una gran prudència i contenció en el regiment de la cosa pública, administrada sobre el principi de la col·lectivització dels béns.

L’excapellà, que es feia anomenar Caraccioli, devia ser un predicador dotat d’un poder extraordinari de persuasió. Fos seva la cosmogonia o del mateix Defoe, no n’hi ha de més corrosiva contra les religions ni contra l’opressió i l’explotació d’uns éssers humans a càrrec d’uns quants aprofitats que ostenten el poder. Passats ​​els principis a la pràctica, els ciutadans d’aquest petit paradís renunciaven a la seva nacionalitat, francesa, anglesa o holandesa, i adoptaven el gentilici llatí de 'liberi', lliures. Per a fortuna del narrador, si no va passar d’inventor, o per desgràcia de la humanitat, Libertàlia va acabar malament, no per dissensions i baralles, sinó a causa de l’hostilitat dels nadius combinada amb l’acció devastadora dels temporals. Una llàstima.

Dilluns, 12/08/2019 - elperiodico