"El triomf de la imbecil·litat", Màrius Carol
El professor Aaron James distingeix entre els estúpids i els imbècils. L’estúpid es mostra com un desconsiderat per sistema, però no té inconvenient a disculpar-se quan s’adona que ha ficat la pota. L’imbècil actua impulsat per la ferma convicció de ser especial i no estar subjecte a les normes de conducta comunament acceptades, així que no es pot esperar d’ell que demani perdó o que accepti recriminacions.
Per tot això, l’imbècil és infinitament més perillós per a la societat, perquè es considera amb grandesa moral per dir o fer el que li vingui de gust. Se sent còmode incomplint les normes i convencions acceptades per tots, i la seva imbecil·litat acaba sent un mode de vida. L’imbècil ni s’amaga davant els altres ni s’immuta quan li retreuen les seves opinions o la seva conducta. Tant li fa la protesta o la indignació aliena. És immune a les opinions dels mitjans de comunicació i no se sent en l’obligació de respondre a les preguntes sobre el que és acceptable, correcte o just. Escriu James: “De fet, no és estrany que l’imbècil mostri indignació quan es qüestiona el seu comportament, ja que l’entén com un senyal que no se li està atorgant el respecte que mereix”.
Sempre hi ha hagut imbècils que han canviat la història, fins i tot a costa de provocar desgràcies o catàstrofes. Però la seva profusió actual fa témer que estiguem desenvolupant un sistema capitalista imbècil. Llegir les coses que proclamen sense pudor Donald Trump, Boris Johnson, Jair Bolsonaro, Matteo Salvini o Rodrigo Duterte ha deixat d’escandalitzar-nos. I qualsevol dia deixaran d’indignar-nos les seves imbecil·litats. Ells han menyspreat un sistema que és injust, si bé el que ens ofereixen és un nou ordre on els imbècils alfa imposen les normes. El drama és que qui confia en imbècils s’acaba comportant com un imbècil (Paul Auster).