què diu l’estudi sobre la independència que la Cambra havia amagat des del 2012?

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES D'UN ESTAT PROPI A CATALUNYA (informe)

L'informe analitza l'impacte econòmic de la creació d'un estat català, que qualifica d'"oportunitat"

  • Miquel Valls era president de la Cambra barcelonina quan es va elaborar l'informe sobre la independència que no es va publicar / ALEJANDRO GARCÍA / EFE
Miquel Valls era president de la Cambra barcelonina quan es va elaborar l'informe sobre la independència que no es va publicar / ALEJANDRO GARCÍA / EFE

La Cambra de Comerç de Barcelona ha publicat aquest dilluns un estudi sobre la viabilitat d'un estat català... amb la particularitat que l'estudi es va elaborar el 2012 però la cúpula de l'entitat va decidir mantenir-lo en secret. En la primera reunió de la junta executiva de la Cambra, el nou president de l'organisme, Joan Canadell, ha assegurat que "té sentit publicar l'estudi perquè ajuda a reflexionar sobre el futur de Catalunya".

El document analitza les diverses conseqüències d'una Catalunya independent o d'una Catalunya amb un estat propi que, tot i mantenir-se dintre d'Espanya, tingués plenes competències econòmiques. "Una Catalunya amb estat propi dins de la Unió Europea implica riscos econòmics significatius a curt termini", diu l'informe, ja que es produiria un augment de la inseguretat jurídica. Ara bé, "a més llarg termini representa una oportunitat per dur a terme unes polítiques públiques més ben finançades i més ajustades als interessos específics de Catalunya", afegeix.

En aquest sentit, el principal punt d'èmfasi de l'estudi és l'eliminació del dèficit fiscal, que suposaria el principal avantatge: "Es pot afirmar que una Catalunya amb estat propi tindria una posició fiscal significativament més bona que en l'actualitat", diu el text.

 

Així va perdre l’establishment la Cambra de Barcelona

No obstant, l'informe fa una sèrie d'assumpcions que, en vista dels fets posteriors, poden considerar-se dubtoses, com ara que el govern espanyol es mostraria, tard o d'hora, obert a pactar algun tipus de solució política (per exemple un referèndum), que la Unió Europea podria jugar un paper d'àrbitre o que Catalunya es mantindria dins del mercat comú europeu. El document també parteix de la hipòtesi que un estat català tindria l'euro com a moneda.

Tot i així, "no es pot descartar una paràlisi política perllongada, que generaria inestabilitat", diu l'estudi. A més, afegeix: "És possible visualitzar escenaris en què la correlació de forces es manté més o menys equilibrada i la gestió dels temps per part dels actors tendeix a retardar la resolució del Procés", cosa que és similar a la situació actual.

Un estat català seria viable a priori

L'estudi considera que l'economia catalana seria "més viable dins de la zona euro per si mateixa del que és en l'actualitat", mentre que "una economia espanyola sense Catalunya tindria encara més dificultats per ser viable en el context de la zona euro que en l'actualitat". En el moment de fer-se l'estudi, Espanya estava immersa en plena crisi de l'euro i feia pocs mesos que havia estat rescatada.

 

La factura social del dèficit fiscal català

Pel que fa al saldo comercial, que Catalunya té positiu gràcies a les elevades exportacions, l'eliminació del dèficit fiscal que manté amb Espanya suposaria un augment de la renda a l'economia catalana (això, al seu torn, incrementaria les importacions i, per extensió, reduiria el saldo comercial positiu, segons l'informe). A l'Espanya sense Catalunya la pèrdua dels diners que aporta Catalunya provocaria que la renda espanyola caigués i, per tant, Espanya comprés menys béns catalans (fet que reduiria les seves exportacions).

D'acord amb el text, la competitivitat de les empreses catalanes garantiria, en principi, la viabilitat econòmica d'un estat català dins del mercat comú europeu. Aquesta competitivitat, a més, es podria veure afavorida per un nou marc institucional més favorable al teixit productiu local, que tindria efectes en el mercat laboral i que podria ajudar dins del "grup d'economies de petites dimensions que encapçalen els rànquings internacionals de prosperitat". "El que ofereix l'estat propi és l'oportunitat per construir un nou marc institucional que, a més de facilitar un comportament adequat dels costos laborals, afavoreixi la inversió en capital productiu", deia la Cambra el 2012, quan la presidència estava en mans de Miquel Valls.

Institucions en contra

L'informe insinua que les institucions espanyoles han aplicat conscientment polítiques orientades a disminuir el pes i el potencial de l'economia catalana dins d'Espanya: "La pèrdua de pes econòmic i empresarial de Catalunya en el context de l'estat espanyol durant els últims anys segurament no és aliena a determinades polítiques planificades i executades des del sector públic central", diu el document. Malgrat això, el document assegura que "l'estat propi és una oportunitat per assumir la responsabilitat de fer les coses millor, no un benefici assegurat".

 

Opinió d'Albert Carreras: La viabilitat econòmica de la independència

L'informe també considera negligible l'efecte frontera, tot i remarcar el nivell "molt elevat d'interdependència econòmica" entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, el text posa de manifest la importància de les compres espanyoles en el total d'exportacions catalanes, si bé afegeix que la tendència és a reduir-se i dependre més dels mercats exteriors, fet que s'ha produït en els últims anys.

Barcelona 01/07/2019 ara LEANDRE IBAR