profunda i transcendent imbecilitat de la política de formació de mestres

el 40% dels estudiants no passen la prova d'aptitud per ser mestres

És el segon any amb aquesta taxa de suspesos, malgrat que creix un 32% el nombre d'examinats

LAIA VICENS
  • Pla general dels estudiants enmig de la PAP al campus de la UB a Mundet / ACN
Pla general dels estudiants enmig de la PAP al campus de la UB a Mundet / ACN

La xifra no millora i, per segon any seguit, un 40% dels aspirants a mestre no superen la prova d'aptitud. Això vol dir que quatre de cada deu estudiants de batxillerat que volen fer una carrera d'educació (infantil o primària) no ho podran fer perquè han suspès les PAP, que són un requisit obligatori per estudiar aquests graus. En total, s'hi han presentat 4.271 persones, un 32% més que l'any passat. En termes absoluts, per tant, també hi ha més aprovats (l'any passat van aprovar 1.914 persones i aquest any 2.546), però en percentatge el nombre d'aptes varia només unes dècimes, del 59,1% el 2018 al 59,6% aquest any. 

El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) atribueix aquest augment de les sol·licituds al canvi en el calendari, perquè aquest any s'ha fet abans de les proves d'accés a la universitat (PAU) perquè no coincidissin les dues proves. Així ho ha dit en un comunicat el secretari general del CIC, Lluís Baulenas, que ha afirmat que "l'avançament de la prova ha afavorit que s'hagin presentat més estudiants interessats en accedir als graus d’educació". Segons Baulenas, les dades demostren que la més gran quantitat d'alumnes no ha anat en detriment de la qualitat dels resultats, perquè "són fins i tot lleugerament millors que en la convocatòria anterior".

Aquest és el tercer any que aquestes proves són obligatòries, i el segon en què la taxa de suspesos és del 40%. És una xifra molt per sota dels resultats del primer any, en què va suspendre el 29% dels presentats. Aleshores s'hi van presentar 2.713 persones i van superar les proves 1.920. Per ser qualificat 'apte' en aquestes proves cal obtenir una mitjana aritmètica igual o superior a cinc sobre deu. Per poder fer la mitjana, cal que les dues proves –una de llengua i l'altra de competència lògica– han de tenir una qualificació igual o superior a quatre. 

Una mesura per prestigiar la professió de mestre

Fa tot just cinc anys, per estudiar per ser mestre d’educació infantil o primària, es necessitava aproximadament un 6 a les universitats públiques i els estudiants que no tenien la nota de tall necessària podien recórrer a alguna universitat privada. Però el 2013 es van començar a engegar mesures per transformar profundament aquests graus amb l’objectiu de prestigiar l’ofici de mestre. Pilotats pel programa MIF, que impulsen el Govern i les universitats, es perseguia la idea de fer més exigents els requisits per entrar en la docència, amb l’argument que per ser mestre no es necessita tant saber coneixements acadèmics com tenir unes capacitats personals i vocacionals.

La primera mesura, el 2013, va ser exigir als nous matriculats una nota mínima de 4 a català i castellà a la selectivitat i una mitjana de 5 entre les dues matèries. Un de cada deu aspirants en va quedar fora. La segona mesura es va implantar l’any passat: els estudiants, al marge de les notes mínimes de català i castellà, han de superar també la PAP. Consisteix en dues proves: l'una avalua la competència comunicativa i el raonament crític, i l’altra la competència lògica i matemàtica. Catalunya és l’única comunitat de l’Estat que fa aquestes proves, que –amb dificultats– van aconseguir el consens de la comunitat educativa.

De fet, hi ha veus que diuen que l'examen actual, encara que és necessari, no té en compte les competències personals i emocionals que es requereixen en una professió com la de docent. Segons els models penjats a la web d'Universitats, la primera prova consisteix en un exercici de comprensió lectora, amb diverses preguntes sobre un text; una expressió escrita, i un exercici de trobar i corregir errors ortogràfics. En la prova de lògica i matemàtica es fan preguntes numèriques d'aspectes del dia a dia (diferència horària, distàncies, pesos...) i també problemes matemàtics de càlcul mental.