no són eleccions europees, sinó 28 nacionalistes simultànies

El partit d’ Estrasburg es ­juga a Madrid. Les batalles de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per aconseguir asseure’s en un escó del Parlament Europeu es decidiran en gran part a Es­panya, i la seva sort està en mans del Tribunal Suprem i de la Junta Electoral Central. Tots dos, un pròfug de la justícia espanyola i un ­pres, van rebre l’aval polític de gairebé 2,3 milions de vots (dels quals, 1,7 milions a Catalunya), però ara la clau és jurídica, saber si acon­seguiran exercir d’eurodi­putats, fet que do­naria gran visibilitat a la internacionalit­zació del procés, per a desesperació del Govern espanyol i ­preocupació d’un ­Parlament Europeu ­sovint desbordat per aquestes polèmiques, com s’ha vist en la ­seva última rectifi­cació sobre el lliurament d’acreditacions provisionals.

Els casos de Puigdemont i Toni Comín són diferents al de Junqueras. Els dos primers són a Bèlgica per eludir la justícia espanyola, mentre que el tercer continua pres. Sobre la situació de Puigdemont, els serveis ju­rídics del Parlament es van pronunciar de manera contundent en un informe el 15 d’abril, en què van concloure que, per convertir-se en eurodiputat, Puigdemont s’hauria de personar físicament a la Junta Electoral Central a Madrid per jurar la Constitució i ser inclòs en la llista d’eurodiputats electes que es comunicarà al Parlament Europeu. Precisament, es tracta de la llista clau
en què, si no hi ets, no obtens l’acta. Els advocats de Puigdemont discuteixen aquesta interpretació i consideren que la immu­nitat comença des del moment
que es proclamen els resultats electorals.

El cas de Junqueras és diferent perquè és a la presó i té, a més, el precedent de la seva elecció com a diputat a les Corts Generals, quan el Tribunal Suprem li va permetre recollir l’acta i assistir a la sessió constitutiva. És pre­visible, doncs, que el tribunal prengui la mateixa decisió i l’autoritzi a recollir l’acta, però és més incert que el deixi assistir a la sessió constitutiva del Par­lament Europeu, el 2 de juliol a Estrasburg, per les dificultats que implica assegurar la seva custòdia quan surti del territori espanyol. Si fos el cas, seria una absoluta novetat, ja que un di­putat pres no ha assistit mai a un ple de l’ Europarlament.

Carles Puigdemont a la porta de l'Europarlament Carles Puigdemont a la porta de l'Europarlament (ACN)

Junqueras va ser suspès posteriorment com a diputat pel Congrés, però el Parlament Europeu no pot suspendre, en cap cas, un eurodiputat: ­això correspon a les autoritats de l’ Estat on ha estat elegit, fet que torna la pilota, una vegada més, al terreny espanyol.

Un altre aspecte interessant és ­com s’articularà la immunitat de què gaudirà en principi Junqueras, una vegada recollida l’acta de diputat, a partir del 2 de juliol, i quina interpretació se li donarà.

Una vegada més, correspondrà al Tribunal Suprem decidir si se li aplica, i si cal demanar un suplicatori al Parlament Europeu per revocar-la. Si fos el cas, suposaria un allargament del procés, amb l’expedient que hauria de passar per la comissió d’ Afers Jurídics, on la persona implicada té dret a fer-se sentir per després passar a vo­tació al ple. En el cas del Junqueras diputat a les Corts, el ­Tribunal Suprem no va considerar necessari sol·licitar-ho.

El fet que tot passi per Madrid deriva de les característiques especials de les eleccions europees, que en realitat no són unes eleccions, sinó la suma de 28 comicis diferents, subjectes a les regles específiques de cada país, a partir d’un marc genèric que només fixa uns mínims, sense entrar ni en el sistema elec­toral, ni en les circumscripcions ni en la normativa aplicada.

L’estratègia de Puigdemont i Junqueras probablement coincidirà a buscar que hi hagi un pronun­ciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a qui consi­deren un actor més neutral que els jutges espanyols. Però no els serà gens fàcil aconseguir-ho: necessitarien poder recórrer contra una decisió del Parlament Europeu i, en prin­cipi, no n’hi ha cap a la vista, totes es prenen a Madrid; o bé que un tribunal ­espanyol sotmetés una qüestió prejudicial als jutges ­europeus.

, Brussel·les, 01/06/2019 - lavanguardia