irresponsabilitat judicial en l’esperpent polític d'un Estat fallòs

La malversació, al seu laberint. Per què la causa del Suprem no compta amb un informe pericial propi sobre aquest presumpte delicte?

  • L'exconseller de Justícia Carles Mundó, durant el seu interrogatori al judici del Procés / ACN
L'exconseller de Justícia Carles Mundó, durant el seu interrogatori al judici del Procés / ACN

La Fiscalia del Suprem va sol·licitar en el seu escrit de conclusions provisionals del 2 de novembre del 2018 la pràctica d'una prova pericial amb el següent enunciat genèric: "Pericial mitjançant examen dels següents pèrits: 1) Sobre determinació dels fons públics destinats a l'organització, preparació, logística, finançament i execució del referèndum il·legal, els funcionaris del ministeri d'Hisenda que, a continuació, se citen: María del Carmen Tejera Gimena, Sara Izquierdo Pérez i Teresa Cecilia Hernández Guerra".

Aquesta prova pericial va ser admesa pel tribunal. I alhora, les defenses dels acusats van sol·licitar, a l'hora de proposar els seus mitjans de prova, l'aportació al judici oral com a prova documental d'un informe del 8 de novembre del 2018 en resposta a un requeriment del 13 de setembre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.

L'Advocacia de l'Estat va donar suport a aquesta iniciativa però va proposar aportar-la com a prova pericial, no documental. El tribunal, doncs, va resoldre incorporar l'informe en qualitat de prova pericial, alhora que havia de comparèixer per respondre a preguntes sobre aquest document la interventora general Mercedes Vega.

Les defenses dels acusats esperaven rebre l'informe pericial, que associaven, lògicament, amb l'escrit de la Fiscalia del 2 de novembre ja citat. En quin jutjat espanyol no hi ha un informe pericial per escrit quan s'aprova fer aquesta prova? Però fa unes setmanes, en conversa informal del fiscal Jaime Moreno amb lletrats de la defensa, quan van preguntar quan tindrien l'informe pericial sobre malversació per poder presentar una contrapericial, ell va explicar que no existia aquest informe pericial i que en les setmanes que quedaven per començar la prova pericial no n'aportaria cap.

El dimarts 14, a la reunió d'"intendència" amb totes les parts, Josep Riba, lletrat de l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, acusat de malversació, va plantejar que com que no tenia l'informe sobre malversació es creava una indefensió. El president, Manuel Marchena, el va convidar a plantejar la qüestió quan s'abordés la prova pericial.

Això és el que Riba va fer ahir. Marchena va contestar en nom del tribunal que no era així. Davant la insistència d'altres defenses, el president va anunciar "un recés de deu minuts", sense dir que es tractava d'una interrupció per deliberar amb els seus col·legues. I al tornar, Marchena va anunciar que el tribunal "confirmava" la inexistència d'indefensió per començar la prova pericial de les quatre funcionàries.

Més enllà del debat sobre si l'absència de l'esmentat informe crea indefensió, com plantegen les defenses, si el jurat no coneix els informes pericials, com va argüir Marchena, i tenint en compte que aquest no és un tribunal de jurat, què diria l'home raonable, per utilitzar una figura utilitzada sovint en el món jurídic i judicial anglosaxó, sobre l'absència de l'informe?

La primera circumstància que assenyalaria seria: per què una instrucció sumarial del Tribunal Suprem no ha comptat amb el seu propi informe pericial per després ser ratificat en el judici oral?

La segona: per què el Suprem ha de basar-se en un informe pericial del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona la incorporació del qual han sol·licitat les defenses?

La malversació és un delicte molt rellevant, tal com va defensar el magistrat Pablo Llarena davant el tribunal de Schleswig-Holstein, al qual va haver d'aportar ingent documentació, quan sol·licitava l'extradició de Carles Puigdemont. Ja no ho va considerar important quan els jutges alemanys van denegar l'extradició pel delicte de rebel·lió en el moment que va renunciar a perseguir Puigdemont per malversació quan les autoritats alemanyes van decidir lliurar-lo només per aquest delicte a Espanya.

El fet que no hi hagi un informe pericial –sí, per escrit, en la causa instruïda per Llarena i els quatre fiscals que porten l'acusació– és revelador per si mateix. ¿És perquè ni el jutge instructor ni els fiscals volien agafar-se a aquest assumpte tenint en compte que la investigació encara no estava tancada, per exemple, al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona? Alguna explicació hi ha d'haver. Però és un forat negre.

L'escrit d'acusació de la Fiscalia està poblat de xifres de presumpta malversació i aquestes les han aportades als fiscals els atestats que va elaborar l'equip del tinent coronel Daniel Baena en consulta tècnica, segons es va assenyalar ahir, amb l'equip de les tres funcionàries que han declarat sobre la pericial (no escrita).

Les úniques xifres que es van estudiar ahir surten de l'informe pericial aportat al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, en el qual s'apunta l'existència de presumptes despeses compromeses per al referèndum de 812.624.78 euros. D'aquesta quantitat s'haurien pagat 196.906,90 euros; els 615.717,83 restants no s'haurien abonat.

El que cal discernir és: a) si aquestes despeses compromeses i aquells pagaments eren per organitzar el referèndum –el director de Serveis del departament de Justícia, Àngel Cortadelles, va declarar ahir que el conseller de Justícia, Carles Mundó, acusat, va donar ordres de no realitzar cap despesa per al referèndum–; b) si la no prestació de serveis suposa o no l'existència de despesa, i c) en el cas de la campanya de publicitat 'Civisme', si la publicitat de la Generalitat sobre el referèndum, considerat "una finalitat no pública", en mitjans públics és malversació.

I serà el tribunal, finalment, el que haurà de resoldre-ho sense gaire ajuda de la prova practicada ahir.