més de la meitat dels europeus no vota perquè no sap a qui
Falten poques setmanes per a les eleccions europees i gairebé 100 milions de ciutadans encara no saben a qui votar.
La confusió entre l’electorat europeu és tan alta que més del 50% declara que no acudirà a les urnes entre els pròxims 23 i 26 de maig, segons una enquesta realitzada per YouGov en 14 estats de la UE per al Consell Europeu de Relacions Exteriors ( ECFR, per les seves sigles en anglès).
L’estudi d’opinió revela que només un 35% de la població està segura d’anar a votar, però fins i tot entre aquest reduït grup, el 70% encara no s’ha decidit per cap partit. L’informe mostra que l’electorat europeu està en un “estat volàtil en lloc de polaritzat”, suggereix Mark Leonard, director d’aquest laboratori d’idees.
L’estudi desmunta diversos mites respecte a les preocupacions que determinaran el vot en les pròximes eleccions al Parlament Europeu. El primer d’ells és que la política europea s’està tornant “tribal”, seguint la línia de la victòria de Trump i del Brexit. És a dir, que més enllà de la clàssica divisió entre dreta i esquerra, són les divisions nord-sud, camp-ciutat, generacional, educacional o religiosa les que decanten el vot.
Tot i això, hi ha 97 milions de votants indecisos. El joc electoral ha evolucionat i el votant europeu té un vot més “fluid”. “Els paràmetres tradicionals en els quals es decidien les eleccions s’han difuminat i ha aparegut un altre eix que és el vertical”, afirma Jose Ignacio Torreblanca, Director de l’Oficina de l’ ECFR a Madrid.
Ja no pesen tant els factors sociodemogràfics, sinó problemes específics que poden fer canviar el vot en funció del moment. Entre els enquestats que van dir que estaven decidits a anar a la cita electoral, un 69% dels que es consideraven proeuropeus se sentien temptats de canviar de partit, mentre que en els euroescèptics la xifra era del 58%.
Creix la volatilitat, i el transvasament de vots va en les dues direccions. Votants de partits tradicionals estan temptats de votar per formacions antieuropees, i votants antisistema sospesen passar-se al vot convencional. Prova d’això seria que el 41% dels votants del PP valoren donar suport a VOX i el 31% d’aquests, als populars.
Un altre dels mites que l’estudi qüestiona és el que aquestes eleccions seran una batalla entre pro i antieuropeus. Per al 75% dels enquestats la seva identitat europea és igual d’important que la nacional, i que no senten que tinguin cap necessitat d’elegir entre l’una i l’altra. Totes dues són complementàries. Curiosament, aquest sentiment és especialment fort (per sobre del 50%) en dos dels països que més s’han enfrontat a Brussel·les en els últims temps, Hongria i Polònia. De fet, fins i tot els partits tradicionalment més euroescèptics com el Front Nacional, la Lliga o el Moviment Cinc Estrelles s’han reposicionat aquests últims mesos i ara aposten per reformar la UE en comptes d’abandonar-la.
Segons es desprèn de l’informe, per als europeus, Brussel·les i el seu capital nacional formen ja part d’un mateix sistema de govern, de manera que la divisió principal del vot és entre els que pensen que aquest sistema està trencat i els que creuen que l’statu quo continua funcionant. “Això fa que sorgeixin noves ofertes”, indica Torreblanca amb referència a l’auge dels nous partits.
Segons l’informe de l’ ECFR, aquesta disjuntiva divideix els electors entre aquells que creuen que el sistema funciona tant a escala nacional com europea. Aquesta franja d’optimisme ocupa el 24% dels votants, i estan localitzats principalment a Alemanya, Dinamarca i Suècia. Aquells que opinen el contrari arriben al 38% i són particularment representatius a França, Grècia i Itàlia. Aquells que veuen en Brussel·les la solució als seus mals nacionals representen un 24% del total i són fàcilment identificables a Hongria, Romania, Polònia i Espanya. I finalment, els que creuen que els seus països funcionen però el problema el tenen les institucions europees, que serien el 14% de l’electorat, són sobretot a Dinamarca, Àustria i Itàlia.
“Gairebé les tres quartes parts dels ciutadans de la UE creuen que o el seu sistema nacional està trencat, que el sistema de la UE està trencat, o que tots dos ho estan. Ara temen el futur més que el passat, ja que dos terços dels europeus suposen que els seus fills estaran pitjor que
ells”, comenta l’analista principal
de l’ ECFR Susanne Dennison.
Tampoc no seria cert que la principal preocupació dels europeus sigui la immigració. Per a la majoria, la principal amenaça per a Europa és el radicalisme islàmic, un tema més relatiu a la seguretat que a la identitat i les fronteres. La immigració seria el segon tema de preocupació amb la crisi econòmica.
Però hi ha una segona raó per la qual és poc probable que la immigració funcioni com a impulsor clau de la participació en les eleccions d’aquest any. No tots els enquestats es refereixen al mateix quan declaren sentir-se preocupats. La investigació revela una significativa divisió entre els ciutadans que es preocupen per la immigració que arriba als seus països i els angoixats per la disminució de la població nacional.
Mentre que al nord i l’oest de la Unió Europea els votants es preocupen per l’arribada de persones d’altres països, a Grècia, Itàlia, Espanya, Hongria, Polònia i Romania estan molt més preocupats per la pèrdua de ciutadans. Això porta a la vistosa conclusió que majories de dos dígits en aquests països estarien a favor que els seus governs prohibissin als seus ciutadans deixar el país per un llarg període de temps.
L’enquesta també identifica l’auge dels nacionalismes, el canvi climàtic o Rússia com les altres principals preocupacions dels votants.
L’informe conclou que la majoria dels votants europeus volen un canvi, però no des dels extrems. “A partir de les nostres dades, queda clar que el sectarisme polític encara no s’ha consolidat a tot Europa. En comptes de gravitar cap als extrems, l’electorat europeu està confós, atrapat en un remolí de desgavell calidoscòpic, movent-se en totes direccions, de dreta a esquerra, i dels populismes al corrent principal”, explica Leonard. “Els resultats
de les pròximes eleccions europees semblen estar completament oberts”, conclou l’expert.