al Turquestan Oriental es viu sota l’app Gran Germà xinès

Pot ser que la província xinesa de Xinjiang sigui un dels llocs del planeta més semblants a la distòpia orweliana de 1984. El setembre del 2018, Human Rights Watch va denunciar que un milió de musulmans uigurs, majoria a la província, havien estat retinguts en camps de reeducació i que la població era sotmesa a una vigilància extrema. Ara, l’organització en defensa dels drets humans revela que Pequín ha desenvolupat una aplicació per recopilar una quantitat extraordinària d’informació personal: des de l’ altura fins al consum d’energia, el canvi de targeta SIM, si socialitzen amb els seus veïns o surten de casa per la porta principal. Tot per detectar “sospitosos”.

HRW ha tingut accés a una còpia de l’aplicació, denominada Plataforma Integrada d’ Operacions Conjuntes ( IJOP, per les seves sigles en anglès). Utilitzant la tècnica de la tecnologia inversa han descobert que, encara que a la superfície la informació que es recopila sembla normal, explorada amb deteniment s’observa com comportaments legals i ordinaris són tractats com a sospitosos. Per exemple, si l’ IJOP perd el rastre d’un telèfon, envia una alerta a les autoritats per esbrinar si la persona és sospitosa i requereix una investigació més profunda.

Policies xinesos patrullen als voltants d'una mesquita a la ciutat de Kashgar, Xinjiang Policies xinesos patrullen als voltants d'una mesquita a la ciutat de Kashgar, Xinjiang (AFP)

“Un funcionari va trucar i li va preguntar quants anys havia tingut aquest número de telèfon”, assegura Aylin, una estudiant que afirma que la mare es troba en un camp de reeducació per utilitzar una targeta SIM que no era seva. “Ella en va dir onze, i la policia va dir: ‘Menteixes, són set!’. Es va espantar i accidentalment va tallar la trucada”. L’ús de WhatsApp o Telegram està també considerat com a sospitós.

La informació de l’aplicació alimenta un sistema central que combina informació d’altres sistemes de vigilància que inclou càmeres de seguretat amb tecnologia de reconeixement facial o programes que accedeixen a la informació de dispositius quan es connecten a xarxes wifi. L’ IJOP afegeix totes aquestes dades, assenyala sospitosos i envia alertes als agents propers a l’individu. Un exresident de Xinjiang explica que, una setmana després d’haver estat alliberat després d’una detenció arbitrària, a l’entrar en un centre comercial “es va disparar una alarma” i va ser portat a comissaria. “Els vaig dir: ‘Vaig ser en un centre de detenció i vostès em van alliberar perquè era innocent’. La policia em va dir: ‘No vagi a cap lloc públic’. Jo vaig respondre: “Llavors, què faig? Quedar-me a casa?”. Ell mateix es va respondre: ‘Sí, almenys és millor que això, veritat?’”.

El sistema ha estat utilitzat per identificar un gran nombre de persones i arrestar-les sense motiu aparent. “En total vaig passar gairebé un mes a diferents presons. No vaig ser acusat de res. Els documents oficials diuen que vaig ser arrestat sota ‘la sospita de pertorbar l’ordre social’. Després d’allò, vaig estar bàsicament sota arrest domiciliari, perquè el meu document d’identitat estava marcat”, afirma Alim, un estudiant uigur.

El Govern xinès justifica aquesta vigilància al·legant que pretén combatre el terrorisme. No obstant això, la investigació de HRW revela que molts o gairebé tots els comportaments recopilats per l’ IJOP no tenen cap relació amb la lluita antiterrorista.

, Barcelona, 03/05/2019 - lavanguardia