malifetes del trampós sistema electoral espanyol (i català)

Castiga el sistema electoral espanyol la fragmentació de la dreta? Aparentment no. El bloc de Sevilla (PP, Ciutadans i Vox) ha sumat el 41,8% dels vots i ha obtingut el 42% dels diputats. Proporcional pur. El problema que assenyala la fundació FAES és un altre: la fragmentació impedeix al bloc de Sevilla de be­neficiar-se del premi que la llei electoral atorga a les províncies menys poblades, bàsicament ubicades a l’ Espanya interior. Un premi concebut el 1977 per garantir al projecte de l’ Unió de Centre Democràtic un matalàs de seguretat en l’estrena democràtica. El premi que es va adjudicar Adolfo Suárez i que l’esquerra espanyola va acceptar en la mesura que la llei electoral adoptava el mètode proporcional. El premi que els nacionalistes bascos i catalans van aplaudir, ja que també els beneficiava. ( Fins al punt que Jordi Pujol no va voler pactar mai amb l’esquerra una llei electoral específica per a Catalunya que donés una mica més de pes a la província de Barcelona).

Coste del escaño según la provinciaAquesta és la pèrdua que lamenta la fundació d’Aznar, ja que en aquesta ocasió el trampolí Suárez ha permès al Partit Socialista obtenir un 35% dels escons amb un 28,7% dels vots. Podem, ara quart partit, no ha tingut prima: amb un 14,3% dels vots ha rebut un 12% dels escons. L’extrema dreta, cinquena força, ha estat la més perjudicada per la llei Suárez: amb el 10,3% dels vots només s’ha adjudicat el 6,8% dels escons. Cavalcant la reconquesta d’ Espanya, Vox ha llençat un munt de vots conservadors a la paperera. D’això es queixa Aznar. Apunta bé aquesta dada, Steve Bannon.

30-IV-19, Enric Juliana, lavanguardia