"Broma pesada" (Fins quan?: una llei electoral per a súbdits), Enric Sierra

Una investigadora argentina que duu a terme un treball sobre el desenvolupament de les campanyes electorals a Europa es va sorprendre, fa uns dies, quan li vaig explicar de quina manera els mitjans de comunicació d’ Espanya estem sotmesos a una extrema vigilància judicial in­duïda pels partits polítics durant els períodes preelectorals sota amenaça de penes de presó. Va fer uns ulls com unes taronges quan li vaig dir que hi ha una llei electoral que limita l’acció periodística i prohibeix, sota penes de presó, la publicació de certes informacions. Es tracta d’una llei que data del 1985, una època en què ni de bon tros s’intuïa la influència de l’era digital i de les xarxes socials en la societat i en l’àmbit polític. No ­obstant això, aquesta legislació preinternet continua vigent, incomprensiblement. Una de les disposicions absurdes d’aquesta llei és que, a partir de demà, els mitjans espanyols tenen prohibida la publicació d’enquestes electorals. En aquest sentit, l’article 145 de la norma diu: “Els que infringeixin la normativa vigent en matèria d’enquestes electorals seran castigats amb la pena de presó de tres mesos a un any, una multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a la professió, ofici, indústria o comerç durant un període d’un a tres anys”. Atès que no es poden posar límits a internet, hi ha mitjans que aprofiten webs estrangers per publicar els sondejos fins a l’últim dia, i deixen encara més en evidència aquesta llei obsoleta.

Aquesta investigadora va quedar sobtada quan va saber que a Espanya hi ha una junta electoral formada per jutges del Tribunal Suprem i catedràtics en Dret, Ciències Polítiques o Sociologia que agafa el poder durant la campanya i decideix qüestions com qui ha d’ anar i qui no als debats polítics, els minuts i segons que han de durar les entrevistes als candidats als mitjans de comunicació i que fins i tot prohibeix als periodistes l’ús de determinades paraules.

Per rematar aquest anacronisme legislatiu, al nostre país hi perdura l’anomenada jornada de reflexió que viurem dissabte que ve, durant la qual també estan vetats els missatges polítics i la publicació als mitjans de segons quines informacions, sota advertència de condemnes de presó. No en va, les fiscalies dels jutjats s’omplen de denúncies per presumpte incompliment de la llei electoral després de cada procés d’eleccions.

Ni el dia abans de les eleccions ni durant la jornada electoral no es poden emetre missatges polítics i, evidentment, cal netejar els voltants dels col·legis electorals de cartells de propaganda. Tot això perquè la legislació i els partits que l’emparen tracten els ciutadans com a xaiets tan influenciables que poden canviar el vot en l’últim moment si veuen la foto d’un candidat penjada d’un fanal. El problema és que aquest mateix elector a qui la llei considera poca cosa més que un dels èpsilons de la novel·la d’ Aldous Huxley, porta a la mà un smartphone en què probablement està llegint tota mena de missatges polítics a les xarxes socials, participant en debats oberts, fent servir un vocabulari lliure de censures i consultant els últims sondejos. Però, malgrat això, aquesta broma de mal gust en forma de llei medieval continua vigent unes eleccions més. Fins quan?

, 22/04/2019 - lavanguardia