"La importància del plus", Quim Monzó

Des d’aquest any, els em­pleats de l’Ajuntament d’Algesires cobraran un plus per no faltar gaire a la feina. Tal qual. Ho venen com “un complement de productivitat lligada al baix absentisme”. El ple municipal ha aprovat finalment la proposta presentada pels sindicats: que els que faltin poc, a més del sou, cobrin 500 euros extres. ¿Què vol dir “faltar poc” al lloc de treball? Doncs vol dir no escaquejar-se més d’un 4,5% del temps. En diuen “el límit d’absentisme permès”. Si s’escaquegen més tampoc no passa res –ja es veu que és cosa habitual– però aleshores només cobren el sou i prou. Que quedi clar que, lògicament, no computen com a absentisme les faltes per malaltia, per interven­cions quirúrgiques, per accidents greus que comportin ingrés hospitalari, per la mort de familiars de primer grau, per la realització d’estudis de perfeccionament professional si estan relacionats amb la feina que fan, ni tampoc els permisos de paternitat, maternitat i lactància, ni les vacances, ni el temps necessari per al compliment d’algun “deure inexcusable de caràcter públic o personal”. Tot això es dona per assumit i no computa per a aquest límit del 4,5%.

És prou sabut que els autònoms són els treballadors amb menys absentisme laboral. Com que no tenen nòmina d’una empresa, si no treballen no guanyen ni un ral. Els articulistes també ho som; d’autònoms, vull dir. No n’he conegut mai cap que un dia deixi la seva columna en blanc i encabat truqui al diari amb veu de malaltó per explicar al cap de secció que no l’ha escrita perquè és al llit, pioc. Tinguin 39 o 40 graus de febre, surten del llit, es posen una bata (i una bufanda si cal), se situen davant del teclat de l’ordinador i comencen a martellejar-lo. Parlo dels articulistes perquè és un dels gremis que conec, però amb la resta d’autònoms passa si fa no fa el mateix.

¿Tan habitual entre el funcionariat és la pràctica de l’escaqueig que han creat un plus per premiar a qui no el practiqui? Que un treballador –municipal o no– rebi una bonificació per fer la tasca que li pertoca és flipant. Precisament cobra per fer-la. M’imagino a mi mateix en una empresa, com a encarregat de contractar algú, explicant a qui tinc al davant que la seva feina consistirà en això i allò, que implicarà tants dies a la setmana amb un horari que anirà de tal hora a tal altra, que li pagarem tants diners i rematar-ho tot plegat dient-li que, a més, si compleix, li pagarem un plus de 500 euros. L’home entendrà immediatament que ja dono per sabut que, si li convé, els tractes se’ls podrà saltar a la torera.

A veure si, per exemple, la culpa que a les construccions de Santiago Calatrava hi hagi sempre nyaps (accessos mal resolts, goteres, humitats, despreniments de trencadissos...) no és seva sinó dels que el contracten, que no li ofereixen un plus de 500 euros per fer-les com cal.

, 11/04/2019 - lavanguardia