"Objectiu: mediocritat", Pilar Rahola

La promesa electoral del president Ximo Puig, aquest dissabte a Alacant, no s’emmarca en aquesta categoria del surrealisme, perquè aterra en un tema de fons, i la solució que promet és possible de complir. Però precisament perquè no és una ximpleria, ni una quimera, em sembla encara més preocupant el missatge que, inevitablement, envia. Diu Puig que, si guanya les eleccions autonòmiques al maig, “a partir de l’any vinent tots els estu­diants universitaris que aprovin el curs, l’any següent tindran la matrícula gratuïta”. És a dir, universitat de franc total si es van aprovant les assignatures, encara que sigui amb un cinc pelat. O com s’anomeni ara la nota, que amb tant de bonisme ja no sabem què és un aprovat i què un suspens.

La qüestió és que si la seva promesa és pura demagògia i no hi ha intenció de complir-la, seria una indecència, perquè estaria jugant amb un tema sensible i amb les expectatives dels alumnes. Però si és certa, també em sembla que frega un populisme perillós, perquè apregona la socialització de la mediocritat. Per descomptat, estic a favor d’un bon sistema de beques que no discrimini per qüestions econòmiques i que tendeixi a disminuir les diferències socials, perquè totes les persones que vulguin anar a la universitat (i demostrin que volen estudiar i no passar l’estona) puguin fer-ho. Però estic en contra de potenciar la mediocritat i menysprear el talent, i crec que la promesa del president valencià va en aquesta direcció. Premiar amb la gratuïtat els qui simplement aprovin? És a dir, només amb passar l’assignatura pel mínim ja mereixen premi? On és la lluita per l’alt coneixement, la cultura de la superació, l’exigència educativa? I quin missatge s’envia als qui lluiten per treure les millors notes si un simple aprovat ja es considera prou esforç? Sincerament, crec que és un disbarat que dona mèrit a la mediocritat i que només ajuda a socialitzar la misèria cultural. El coneixement exigeix esforç i determinació, i més al nivell universitari, però si es redueix a un simple passar de curs, aleshores queda seriosament devaluat. És un missatge letal per a l’excel·lència.

26-III-19, Pilar Rahola, lavanguardia