"És l’honor, estúpid, l’honor!", BarcelonaRadical.net

Admirals William Sampson and Pascual Cervera, and the Battle of Santiago de Cuba, Spanish-American War, 3 July 1898

 

"... el señor Torra habrá percibido cómo sus gestos han provocado en Madrid una irritación descomunal. Creo que se puede intentar una explicación. Torra no excita por su presunta desobediencia, factor ya descontado (y temible) en sus previsiones de actuación. Excita por una palabra muy utilizada en medios de la capital: la mofa. Se entiende que Torra, al envolverse en las pancartas y los lazos y al hacer un puro cambio cromático, como si intentara a ver si cuela, se mofa de la Junta Electoral. Es decir, la intenta humillar, concepto que hiere profundamente a quienes tienen una alta consideración de las instituciones del Estado. Y el president ha llevado el pleito al terreno del honor ..." (23-III-19, Fernando Ónega, lavanguardia)

"Honor vs Dignitat", editoral de BarcelonaRadical.net

Un antic ambaixador de Portugal a Madrid, Jose Tadeu da Costa Soares, diplomàtic amb experiència a l’ONU i la Xina, un home molt viatjat, un dia ho va resumir de manera genial, tot demanant prudència en l’ús de la font. Crec que ha passat prou temps per poder explicar el seu diagnòstic: “He donat moltes voltes a això d’ Espanya i Catalunya. Crec que estem davant una lluita, potser irresoluble, entre la supèrbia i la vanitat. Als portuguesos no ens interessa gaire aquest enfrontament. Tingueu present que al llarg del segle XX, el poder espanyol es va plantejar en tres ocasions la invasió de Portugal. Alfons XIII no va suportar la primerenca proclamació de la República Portuguesa el 1910, amb la consegüent sortida dels Bragança. Durant la Segona Guerra Mundial, Franco va suggerir a Hitler l’annexió de Portugal davant els equilibrismes de Oliveira Salazar amb els anglesos. El 1974, immediatament després de la revolució dels clavells, Henry Kissinger va fer sondejar Carlos Arias Navarrosobre una possible intervenció militar espanyola en el Portugal revolucionari, pla que alguns hereus del franquisme veien de molt bon grat, en la mesura que podia reforçar els seus lligams amb els Estats Units i assegurar un canvi polític molt controlat a Espanya. Comprendreu que ens en mantinguem molt distants”. La supèrbia del poder central davant la vanitat catalana. La sublimació de l’ Estat davant l’exageració sentimental de la societat civil. Un bon diagnòstic. (Enric Juliana, lavanguardia, 31-XII-2017)

Supèrbia vs Vanitat

O més radicalment,

Honor vs Dignitat