"BCN, tenim un problema", Màrius Carol

El realitzador Steven Soderbergh va presentar aquesta setmana A la Berlinale la seva última pel·lícula, titulada Haywire (Indomable), que s'ha rodat a la capital catalana, la qual cosa ha permès sentir-li dir que "Barcelona és la ciutat més bella a la que he estat mai, vaig haver de resistir la temptació de rodar-la com una postal". Això mateix pensen molts directius, com ho demostra que, segons la consultora Cushman & Wakefield, és la cinquena metròpoli europea preferida pels executius per treballar, segons un estudi recent. Per qualitat de vida és situada en primer lloc, els seus punts febles són la contaminació, els idiomes i els costos laborals. No obstant això, aquest últim aspecte, els canvis en la fiscalitat, amenacen amb fer-li perdre la seva situació de privilegi.

En efecte, la reactivació de l'Impost sobre el Patrimoni i la pujada de l'IRPF que a Catalunya té un topall màxim del 56% està fent que Barcelona hagi perdut atractiu per als directius estrangers. Alguns despatxos d'advocats han començat a tenir consultes d'executius de multinacionals sobre el que suposaran aquests canvis fiscals i comencen a donar-se casos de directius que han demanat la tornada al seu país d'origen, mentre uns altres han suggerit canviar la seu de la companyia. La junta del Registre d'Economistes Assessors Fiscals ha denunciat en el seu últim informe que un executiu que guanyi 300.000 euros pagarà a Hisenda 6.500 euros més a Barcelona que a Madrid, i que aquestes diferències impositives entre comunitats van a condicionar les inversions de les empreses i les residències dels seus dirigents. Valentí Pich, president del Consell General de Col·legis d'Economistes, ha declarat sobre aquest tema que no tothom pot canviar el seu lloc de residència, però sí que poden fer-ho i ho estan fent els executius i les multinacionals.

Barcelona, tenim un problema. La caixa de la Generalitat està malparada, entre altres raons per l'elevat dèficit fiscal entre els impostos que paga Catalunya i els diners que rep de l'Estat. Però gravar amb impostos suecs sense tenir serveis escandinaus no és un bon negoci, no només perquè rebaixa la capacitat de consum dels ciutadans (una família catalana amb dos fills, ingressos de 43.000 euros i una hipoteca paga 3.000 euros més si resideix a Catalunya que si ho fa a Castella i Lleó), sinó també perquè condiciona la implantació d'empreses estrangeres, bàsiques per crear ocupació i generar riquesa.

19-II-12, Màrius Carol, lavanguardia