"#FreePeltier", Pilar Rahola

Els gestos menuts, gairebé imperceptibles, però que sumats assoleixen multituds. Penso en això mentre escric un hashtag a la meva mà, li demano al col·lega que em faci una foto i la penjo al meu Instagram. Després, la sensació d’inutilitat, de què servirà, qui soc, algú a l’altra banda de l’oceà, tan distant en quilòmetres, com aliena a la seva infatigable causa, tal vegada una intrusa que no té res a aportar. Però en aquests temps de connexió planetària, amb les idees del mal viatjant per les autopistes internàutiques, té sentit que també viatgin juntes les idees del bé, i si una mà en una xarxa social se suma a milions de mans que defensen una mateixa veritat, potser es mou una miqueta el món.

Resultat d'imatges de freepeltierHeus aquí, doncs, amb el meu #FreePeltier sortint per la finestra del meu Instagram, tot enviant un granet de solidaritat a un home que fa 43 anys que està empresonat (16 anys més que Mandela) al penal de màxima seguretat de Coleman, a Florida, i que ara, amb 74 anys, operat del cor, amb diabetis i cec d’un ull, pateix un aneurisma aòrtic abdominal que podria si­tuar-lo al llindar de la mort.

Malgrat això, les autoritats es neguen a excarcerar-lo, al·legant que pesa sobre ell una doble cadena perpètua, per la mort de dos agents de l’FBI en un tiroteig, i tampoc no permeten traslladar-lo des de Florida, a 2.100 quilòmetres de casa seva, a la presó d’Oxford, a Wisconsin, l’estat on viu la seva família.

A partir d’aquí, el suplici de Leonard Peltier, membre del Moviment Indi Americà, i, segons Amnistia Internacional, el “pres de consciència més antic d’Amèrica”, és un relat que posa en qüestió la justícia nord-americana i que ha mobilitzat la solidaritat de gent de tota condició, que el considera el Mandela sioux El mateix Mandela, però també Rigoberta Menchú, el Dalai-lama o Desmond Tutu van intercedir per ell davant la Casa Blanca. L’escriptor Peter Matthiessen va escriure un llibre colpidor, En el espíritu de Caballo Loco, que desgrana les múltiples irregularitats del judici, i Oliver Stone va filmar una entrevista a un encaputxat que assegurava ser l’autèntic responsable de les morts que el van condemnar. Malgrat que Peltier va negar qualsevol implicació, la seva condemna pel tiroteig en la reserva de Pine Ridge es va basar en el testimoni d’una índia que el va assenyalar, però que després es va desdir adduint coaccions de l’FBI. El jutge no li va permetre declarar en el judici, i amb aquella precarietat de proves, Peltier fa 43 anys que és a la presó. Ara la seva salut ha fet saltar les alarmes de la solidaritat i la percepció d’estar davant d’una brutalitat judicial, que ha destruït la vida d’un home per defensar la causa índia, és un clamor.

Soc aquíc, doncs, amb la meva mà en una xarxa social, minúscula, imperceptible, potser banal. Però és una mà sumada a milers de mans que aixequen el seu crit de solidaritat. Potser té algun sentit.

#FreePeltier.

01/03/2019 - lavanguardia